Resultats de la cerca
Es mostren 410 resultats
Pignatelli
Antic llinatge feudal napolità que pretén d’entroncar amb els ducs longobards de Benevent i Càpua.
Arribà a reunir vint-i-un principats entre els quals dos del Sacre Imperi, nou grandeses d’Espanya, dinou ducats i molts altres títols a Itàlia, els Països Baixos, Castella i Catalunya-Aragó, així com els importants patrimonis dels Egmond, Gonzaga de Solferino, Tagliavia d’Aragona, Cortés, Caracciolo-Pasquizzi, Pinelli, Piccolomini, Del Giudice i Ruffo della Lionessa Hi hagué al llinatge un papa Innocenci XIII, fill del príncep de Minervino, cinc cardenals, arquebisbes, legats apostòlics, un gran mestre del Temple Giovanni Pignatelli , nou virreis, un beat Pompeo Pignatelli , teatí, mort el…
Club Cobalto 49
Fascicle de “Cobalto 49” (abril-maig 1949) amb motiu de l’Exposició Miró organitzada a Barcelona pel Club Cobalto 49
© Fototeca.cat
Agrupació fundada a Barcelona el 28 d’abril de 1949 per S.Gasch, Joaquim Gomis, S.Illescas, Joan Prats i Eudald Serra (procedents de l’ADLAN), i Maria Teresa Bermejo i R.Santos i Torroella (de la revista d’art Cobalto
, 1947-48, que donà nom al grup).
Fou fundada per tal de donar a conèixer les noves manifestacions artístiques del moment Organitzà la gran Exposició Miró, retrospectiva, a les Galeries Laietanes de Barcelona, que significà la reincorporació del pintor a Barcelona, i també sessions de jazz i conferències amb la collaboració del Hot Club, la primera Exposició Antològica d’Art Contemporani a Terrassa, la primera exposició conjunta de Joan Ponç, Tàpies i Cuixart, de “Dau al Set”, etc Publicà la revista Cobalto 49 , de la qual sortiren quatre fascicles Posteriorment es decantà sobretot per les arts visuals i la…
Luis Carrillo de Toledo y Chacón
Història
Lloctinent de València (1605-15).
Primer comte i marquès de Caracena i primer comte de Pinto Havia estat virrei de Navarra i governador de Galícia Fou membre del consell d’estat Durant el seu govern tingué lloc l’expulsió dels moriscs del regne de València decret del 22 de setembre de 1609 poc abans havia ordenat de fer un recompte detallat dels pobles del regne habitats per moriscs Dirigí les operacions d’embarcament en tres mesos en sortiren més de 116 000 fins al començament del 1612 no aconseguí de resoldre del tot el problema plantejat pels petits nuclis, refugiats a la serra de Laguar i, sobretot, a la mola…
Guerrilla Girls
Grup nord-americà d’artistes feministes.
Nascut a Nova York, el 1984, per promoure la presència de la dona en l’art, el grup prengué aquest nom pel fet d’utilitzar elements provocadors en les seves denúncies El seu primer treball es proposà denunciar el desequilibri de gènere i racial dels artistes representats en galeries i museus Expandiren el seu activisme a Hollywood i a la indústria del cinema i de la cultura popular, i posaren al descobert els estereotips de gènere i la corrupció en el món de l’art Tingueren ressò a França i al Regne Unit, on sortiren grups afins Es caracteritzaren per una combinació única de text…
vorticisme
Art
Literatura
Moviment intel·lectual i artístic nascut a Anglaterra amb caràcter polèmic i amb projectes de renovació.
El seu naixement fou obra de l’artista abstracte Percy Wyndham Lewis, amb la publicació, el 1914, de la revista Blast A Review of the Great English Vortex , de la qual sortiren només dos números S'hi declarà partidari d’una estètica apropiada per a la societat moderna, en lluita amb els moviments anteriors i en contra del conservadorisme anglès El vorticisme no tenia cap doctrina concreta, i preparà el terreny per als moviments posteriors El parallelisme que existeix entre vorticisme i suprematisme és degut, probablement, al fet que tots dos foren influïts pel cubisme i el…
Lluch
Coberta d’un número del 1932 de la revista Lluch
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista mensual que el 1921 fundà a Mallorca Gaspar Munar.
Portaveu del monestir de Lluc, en foren precedents “Guia de Lluch” 1884, cinc números i “Lluch” 1908-10, vint-i-cinc números Publicació bilingüe, prengué un to cultural que assolí la seva millor època vers els anys trenta Amb la guerra civil de 1936-39 i la postguerra minvaren força el seu to i la seva qualitat, que tardà més de vint anys a recobrar El 1962, sota l’impuls de Cristòfor Veny, es transformà en “Lluc”, de capçalera en català, i intentà una nova orientació Aviat li sortiren entrebancs i dificultats, fins que a mitjan 1963 el bisbe Enciso, en exigir la dimissió de Veny…
Escola Catalana d’Art Dramàtic
Aula de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic
© Fototeca.cat
Teatre
Escola fundada per la Mancomunitat de Catalunya el 1913, com una secció del Conservatori del Liceu, del qual s’independitzà al cap d’un any.
Dirigida per Adrià Gual , el primer claustre de professors fou format per Enric Giménez, Joan Llongueras, Pompeu Fabra i Ambrosi Carrión, als quals s’afegí aviat, en qualitat de secretari, Pere Bohigas i Tarragó Inicià la publicació d’una collecció de texts dramàtics i una altra d’assaigs, així com la d’un butlletí, de vida efímera Entre les primeres promocions d’actors que en sortiren cal citar Pius Daví, Maria Vila, Mercè Nicolau i Josep Claramunt Amb la Dictadura canvià el nom pel d’ Instituto del Teatro Nacional , l’idioma català hi fou interdit i el…
Boletín del Centro de Estudios del Alto Palancia
Historiografia catalana
Publicació trimestral apareguda entre el 1984 i el 1989 per difondre les activitats i investigacions del Centre d’Estudis de l’Alt Palància (CEAL), impulsat (29 de febrer de 1984) per set socis fundadors, membres vitalicis de la junta directiva.
Destacà Ramón Rodríguez Culebras com a director de la publicació només en sortiren 18 números L’equip de redacció era format per Vicente Górriz Marqués, Pere Saborit Badenes, Francisco J Guerrero Carot i Francisco M Gimeno Blay, a qui substituí, des del quart número, Miguel Ángel González Sanchis Els continguts eren de temàtica comarcal, principalment històrica arqueologia, demografia, història moderna, contemporània, antropologia, etc, escrits per nadius o residents No hi havia seccions fixes, excepte la bibliografia El volum corresponent als números 7 i 8 fou dedicat al VI…
Stan Kenton
Música
Director d’orquestra, pianista i arranjador de jazz nord-americà.
Després de ser pianista i arranjador per a formacions de ball i teatre, el 1941 fundà la seva pròpia orquestra, que de seguida atragué l’atenció pel seu gran so i la seva precisa execució A partir del 1945, amb Pete Rugolo com a arranjador, se situà entre les més populars, tot creant el seu propi corrent de jazz progressiu Kenton dirigí big bands de format convencional Stan Kenton in Hi-Fi , 1956, però també pogué dur a terme projectes amb formacions augmentades amb trompes i corda, fins a arribar en ocasions a quaranta-tres músics, com en el cas de la interpretació de City of Glass de Bob…
Films selectos
Cinematografia
Revista especialitzada en cinema dirigida a Barcelona per T.
Gutiérrez Larraya del 1930 al 1937 Hi collaboraren A Furnó Anfurso , M L Morales Felipe Centeno , I Polo, F X Gibert, L F Martínez de Ribera, J M Plaza, M Pérez de Somacarrera, J Palau, J M Amich i Bert Amichatis , J Sagré, J Virós, J Parellada, M Moragas, C A Màntua, J Ruiz de Larios, J Serra Oller, S Mistral, M Santos, S Gasch, A de Armenteras, L Gómez Mesa, À Ferran, M Villegas López, etc En sortiren 328 números Amb una bona presentació, oferí arguments generosos i retrats d’intellectuals interessats pel cinema Edità també fulletons enquadernables de novelles populars, números…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina