Resultats de la cerca
Es mostren 261 resultats
La serra de Port del Comte
Dolines a la part més alta de Port del Comte, una manifestació força evident del modelat càrstic Ernest Costal La serra de Port del Comte 210, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Port del Comte o muntanya de la Bòfia, juntament amb tota una sèrie de contraforts serres de Turp, Odèn, Canalda, Encies, etc, forma un gran bloc muntanyós situat entre els rius de Lavansa, Segre i Cardener, i constitueix un dels massissos més extensos del Prepirineus A diferència de la major part de les serres prepirinenques, no hi ha cap alineació E-W ni cap clara carena culminal…
avaluació de projectes
Economia
Conjunt d’instruments a partir dels quals es valora una actuació concreta tenint en compte el volum d’inversió necessària i la rendibilitat econòmica i social que es pot assolir.
La recomanació sobre portar o no a terme l’actuació es deriva de l’aplicació de criteris com el de cost/benefici o el de cost/efectivitat
Arnulf
Historiografia catalana
Abat del monestir de Santa Maria de Ripoll (948-970) i bisbe de Girona (954-970).
Inicià les obres de la tercera basílica, consagrada el 977, de la qual encara avui romanen algunes restes encastades en l’estructura de l’edifici actual, consagrat per l’abat Oliba el 1032, que el recordà en el seu poema In laudem basilicae et abbatum Rivipullensium Viatjà a Roma el 951, on aconseguí d’Agapit II el privilegi d’elecció d’abat i la confirmació de la independència del poder seglar A Itàlia adquirí còdexs per a la Biblioteca de Ripoll, com l’obra d’Eugipi de Lucullano, copiada pels monjos Sendred i Sunyer sub potestate et dominio domini Arnulphi episcopi uel abbatis , encara a…
Fernando Weyler y Laviña
Historiografia catalana
Metge militar, escriptor i historiador.
Vida i obra Pare de Valerià Weyler i Nicolau, es llicencià en medicina 1829 a Barcelona i amplià estudis a París i Montpeller El 1832 ingressà en el cos de sanitat militar i el 1837 passà a Palma, on s’installà Fou cap de la sanitat militar de Mallorca 1852-59 i participà en la guerra d’Àfrica 1859-60 El 1872 fou el primer que ascendí a inspector mèdic de primera classe del cos de sanitat militar i, a Madrid, presidí la Junta Facultativa Superior El 1879 fou elegit president de la Reial Acadèmia de Cirurgia i Medicina de Palma Publicà un gran nombre de treballs sobre medicina, botànica i…
Joaquim Santasusagna i Vallès
Literatura catalana
Excursionisme
Escriptor, excursionista i polític.
Vida i obra Signà part dels seus articles amb el pseudònim de Jeroni Prat De formació autodidàctica, treballà en una entitat bancària Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, fins que, en fundar-se Acció Catalana, s’afilià al nou partit Posteriorment, amb la creació d’Estat Català, fracassà en l’intent de constituir un escamot a Reus El 1930 s’acostà de nou a Acció Catalana, sense afiliar-s’hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català Fou redactor de la Revista del Centre de Lectura , en una de les etapes més brillants 1926-34 Entre el 1930 i el 1936 redactà la majoria…
, , ,
Josep Guàrdia
Arquitectura
Cristianisme
Religiós escolapi, artesà i picapedrer.
Biografia L’11 de juliol de 1739 entrà a l’Escola Pia com a germà operari i hi professà després del noviciat, el 29 de novembre de 1739 A Moià collaborà a l’acabament de l’església i s’interessà per conèixer les tècniques emprades En acabar-se les obres, passà pels collegis de Mataró 1749-51, Igualada 1751-52 i Oliana 1752-60, on treballà en la façana del que encara és avui l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels i en la construcció de quatre celles per als religiosos i latrines per als religiosos i els alumnes Cap al 1760 anà Mataró i participà en la construcció del bloc destinat a internat,…
cant
Música
Acció i art de proferir sons musicals amb la veu ja sigui vocalitzant, taral·larejant o articulant paraules.
El valor artístic del cant és condicionat per la respiració, l’emissió de la veu i el seu timbre, el fraseig i els matisos expressius Segons els pobles i les èpoques ha estat concebut de formes diferents nasal, gutural, palatal, etc Com a forma d’expressió humana, el cant uneix les denotacions de dos tipus d’expressió el llenguatge i la música per això ha tingut un paper cultural d’abast general i moltes civilitzacions les orientals en general, la grecollatina i, bé que amb menys de relleu, també l’europea occidental li han reconegut una importància pedagògica de primer ordre De la més remota…
Geografia General de Catalunya
Historiografia catalana
Obra monumental en sis volums dirigida per Francesc Carreras i Candi, i publicada entre el 1908 i el 1918 per l’editorial barcelonina Alberto Martín.
Desenvolupament enciclopèdic Un primer volum fou dedicat a aspectes generals del Principat descripció física, geologia, flora, espeleologia, etc Des del punt de vista històric destaquen les parts sobre “El comerç i la indústria de Catalunya”, elaborada per Frederic Rahola i Tremols, l’“Etnologia”, a càrrec de Salvador Sanpere i Miquel, i, sobretot, la “Descripció política-històrica-social”, escrita pel mateix Carreras i Candi i que, de fet, constitueix una autèntica història de Catalunya, ja que en més de 350 pàgines en dona una visió general des de la protohistòria fins al començament del s…
múster
Esport
Competició de bombers en què equips de sis persones han de disputar dues proves en les quals es valora la velocitat, la coordinació i la destresa en la manipulació de mànegues, escales i galledes.
lliurecanvisme
Economia
Doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual hom no discrimina contra les importacions afavorint la producció interior o obstrueix les exportacions per afavorir els consumidors domèstics.
Ataca l’existència d’aranzels, les restriccions quantitatives i d’altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països, malgrat la que justifica l’existència de control i imposicions amb objectius fiscals o sanitaris Al segle XVII fou usat per a indicar la lliure entrada als gremis i companyies de comerç i més tard com el dret de mercadejar a l’estranger al marge de les companyies El lliurecanvisme prengué cos durant el segle XVIII per mitjà de la fisiocràcia laissez faire, laissez passer, le monde va par lui-même i d’Adam Smith, que establiren que la divisió internacional del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina