Resultats de la cerca
Es mostren 303 resultats
Castell de Sorerols (Tavertet)
Art romànic
Situació Un fragment de mur, el qual encara deixa veure amb nitidesa l’aparell, força elemental M Anglada Es troba dalt un petit pujol, proper a la muntanya, i és accessible des del mas Subiranes De fet hom l’anomena també castell de Subiranes El castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 48,4 —y 49,7 31 tdg 484497 S’hi pot arribar per una pista que surt del punt quilomètric 4,300 de la carretera BV-5207 Amb un recorregut de 4 km, després d’haver passat el mas Sobiranes es trobarà el Turó al cim del qual hi ha les…
vescomtat de Conflent

Vescomtes de Conflent
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic pagus de Conflent.
La història dels seus vescomtes resta obscura i amb llacunes els primers temps, i hom la confon sovint amb la dels vescomtes de Cerdanya El primer vescomte conegut és Eldesind, que apareix el 868 presidint, en nom del comte Salomó, un plet relatiu a l’alodialitat de béns del monestir d’Eixalada, radicats al Conflent El vescomte Unifred, anomenat Falquet, esmentat en 914-921, era fill d’un Guifré i contemporani i amic del comte de Cerdanya Miró II el Jove, que el designà executor testamentari seu 925 Més tard, els comtes Sunifred II i Oliba Cabreta, fills de Miró II, el destituïren per bausia…
Castell de Conill (Pujalt)
Art romànic
El castell de Conill és documentat a partir del 1019, data en què el vescomte Bermon de Cardona restituí a Sant Vicenç de Cardona diversos béns, entre els quals es trobaven els drets que hi tenia al castell de Conill El castell de Conill apareix en l’acta de consagració de Sant Vicenç de Cardona de l’any 1040 com una de les possessions del cenobi La subjecció a la canònica cardonina d’aquest castell també es comprova en la butlla del papa Anastasi IV adreçada a l’esmentada església L’any 1052 torna a aparèixer el castell en un document d’una venda que va fer Udalard d’unes terres situades…
Arnau de Santmartí
Història
Membre de la família vescomtal de Barcelona, fill de Mir, senyor d’Olèrdola, Sant Martí Sarroca, Ribes i Eramprunyà, i de Guisla de Besora, probablement filla de Gombau de Besora.
A la seva joventut prengué part en la revolta del seu pare contra el comte Ramon BerenguerI, però mort Mir Geribert 1060 i morts també els germans més grans d’Arnau, aquest heretà la major part dels dominis paterns i materns Olèrdola, Eramprunyà i Sant Martí i es convertí en un dels primers personatges del regnat de Ramon BerenguerI i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II Fou un dels signants del nucli primitiu dels Usatges 1068 i després fou un dels primers barons que s’aixecaren contra Berenguer Ramon II inculpant-lo de l’assassinat del seu germà Fins el 1089 Arnau no…
Castell de Sant Mateu de Bages
Art romànic
Situació Mur situat dintre el clos casteller i allargassat en sentit nord-sud F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell són situades al cimal d’un turó, totalment emboscat i de capçada planera, que es dreça al costat de la carretera de Callús a Sant Mateu, i sota el qual s’arredossen la masia de les Planes i l’església de Sant Miquel, en una contrada estesa a la banda sud-oriental del terme Long 1°44’34” -Lat 41°48’06” Per anar-hi cal agafar la carretera de Manresa a Cardona Poc després d’haver travessat la població de Callús, cal desviar-se, a mà esquerra, per tal de seguir la carretera…
Vila fortificada i castell de Castellnou dels Aspres
Art romànic
Situació Vista àeria del castell amb la vila fortificada als seus peus ECSA - Jamin Castellnou dels Aspres, al peu del roc de Mallorca, prop de la riera de Castellnou, s’estén graonadament al peu de l’esperó rocós dominat pel castell del mateix nom El recinte fortificat que envolta el poble està gairebé intacte, la qual cosa confereix al lloc un interès excepcional Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 12,6” N - Long 2° 42’ 15” E El poble de Castellnou és 5 km a ponent de Tuïr, tot seguint la carretera D-48 PP Història El poble de Castell nou deu el seu origen al “castell nou” castrum novum,…
Castell de Cornellà (Cornellà del Terri)
Art romànic
La vila de Corneliano és esmentada l’any 986 L’origen del castell és obscur no és improbable que ja existís al segle XI, en què la família Cornellà, potser descendent de la primera família vescomtal de Girona, tenia importants dominis al lloc Les primeres notcies concretes d’aquest castell apareixen en un judici contra Galceran de Sales recollit en el Liber feudorum maior i que cal datar entre els anys 1131 i 1162 “iudicavit item quod castrum Corneliano, mortuo Bernardo lohanne sine legitima prole, in manu comitis debuit devenire” El comte Ramon Berenguer IV, l’any 1133, encomanà el castell…
L’estructura política medieval del comtat de Girona
Art romànic
Precedents Girona i les seves terres constitueixen la primera pedra del gran edifici que un dia serà Catalunya L’absència de documents ens impedeix de conèixer les circumstàncies del traspàs de domini a Girona Com ja s’ha apuntat, és quasi segur que la possessió de la ciutat fou objecte de negociació entre el valí de Girona Ibn al-Arabí i el futur comte de Girona Rostany Aquest era un missus de Carlemany en el recent regne d’Aquitània, com a responsable dels afers del regne, car el rei Lluís, fill i hereu de Carlemany tenia només 7 o 8 anys El jove rei es va fer càrrec de Girona per la…
L’estructura de la societat de l’Alt Urgell
Art romànic
Els comtes i les corts comtals Després de la disgregació del poder central aparegueren àmplies dominacions territorials sota l’autoritat de vells llinatges aristocràtics, entre els quals destacà l’antic pagus d’Urgell El primer titular conegut d’aquest comtat fou Borrell I, qui a la vegada ho fou també de Cerdanya, fins que el substituí l’aragonès Asnar Gallí 820-832 i el seu fill Gallí II 832-838 Sunifred I, el successor, era membre de la família comtal de Carcassona, pro vinents del Conflent d’ell sortiria la nissaga hereditària, encimbellada en temps de Guifré I el Pelós 870-897 Aquests…
corona
Heràldica
L’ús de la corona als escuts fou iniciat al segle XIV, començà d’ésser reglamentat al segle XV i les regles definitives foren establertes al segle XVII.
Hom la colloca al damunt de la boca superior de l’escut i una mica separada Totes són d’or Poden ésser obertes o tancades, segons que portin diademes o no La corona imperial és d’or, amb vuit florons i un bonet escarlata oberts pel mig, i és agafada a cada costat per dues diademes carregades de perles, a ambdós costat de l’obertura A l’eix de l’obertura hi ha una altra diadema que aguanta un món centrat i acabat amb una creu Penjant per cada costat hi ha dues llistes franjades al cap La majoria de les corones imperials no segueixen aquest model, sinó que en presenten uns altres, com és ara…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina