Resultats de la cerca
Es mostren 539 resultats
Castell de Merola (Puig-reig)
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de les ruïnes de la torre del castell de Merola Hom pot veure aquí l’interior del mur del costat de tramuntana, totalment conservat, i a mà dreta, un tros del mur de llevant F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell són situades a tocar l’església nova de Santa Maria de Merola, prop del camí ral i a la riba dreta de la riera de Merola, en un indret estès a la banda meridional del terme Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 06,5 — y 43,0 31 TDG 065430 S’hi arriba fàcilment…
Sant Joan de Conat
Art romànic
Situació Església d’acurat aparell i gran absis, característics de la manera de construir de la segona meitat del segle XII ECSA - A Roura L’església de Sant Joan presideix un dels dos barris que conformen el poble de Conat, just a la dreta de l’aiguabarreig de les riberes d’Orbanyà i de Noedes, del qual neix la riera de Callau Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 49” E - Long 2° 21’ 33” N Conat és a 5 km de Rià per la D-26, carretera estreta, de muntanya, que segueix la vall de la riera de Callau per la dreta En arribar al poble es troba, primer, el barri on destaca l’església parroquial de…
Castell de Tost (Ribera d’Urgellet)
Situació Vista aèria del petit nucli de Tost, coronat pel castell, al capdamunt de la roca ECSA – A Villaró Les restes d’aquesta fortalesa són al poble, avui abandonat, de Tost, en un esperó rocós que dóna al torrent Mapa 34–11253 Situació 31TCG670815 Del quilòmetre 122 de la C-1313, a l’altura d’Hostalets de Tost, surten dues pistes La del sud porta a Castellar, i la del nord —es troba en un estat deplorable— a la Bastida, Tost, Torà i Selvanyà Tost és situat a uns 4 km de la carretera general AVB Història La vila de Tost, actualment abandonada, és documentada des del segle X el castell de…
Basílica de la vil·la Fortunatus (Fraga)
Detall del presbiteri de l’església F Tuset La validesa estructural dels ambients litúrgics del tipus de la basílica del Bovalar feu adaptar com a basílica —amb el mateix esquema— una part de la villa tardana coneguda amb el nom de villa Fortunatus, pel nom d’un dels seus propietaris, segurament del segle IV Aquesta villa és situada prop de la ciutat de Fraga, al Baix Cinca Planta de la basílica amb el baptisteri als peus F Tuset Les noves excavacions han canviat totalment la descripció del temple que vam donar basant-nos en la publicació de J de C Serra i Ràfols 1943, que també seguia J…
La indústria del lli, el cànem i el jute
Tres fibres vegetals llargues El lli El lli és una planta herbàcia de periodicitat anual, de 40 a 80 centímetres d’alçada Necessita aigua i es produeix, per tant, en zones de regadiu o terrenys que tenen un règim alt de pluges A Catalunya no hi ha hagut mai un conreu intensiu de lli Al començament del segle XIX es produïa, quasi com a excepció, en el municipi d’Aitona Segrià A l’estat espanyol era més corrent a Astúries i Galícia, a la conca de l’Ebre i a Granada El lli és considerat una planta tèxtil, gràcies a la fibra que es troba entre l’escorça de la planta i la part llenyosa La seva…
Ocupació i organització del territori de Lleida als segles XII-XIII
Art romànic
Introducció Antic castell del Rei, bastit damunt la primitiva suda sarraïna, al cim del puig del castell de Lleida ECSA-X Goñi Des de la segona meitat del segle VIII fins a mitjan segle XII, a Catalunya hi hagué un procés constant de conquesta, de reorganització del territori i sovint de repoblació Les característiques d’aquest procés variaren al llarg d’aquests quatre segles, al mateix temps que es transformava la societat i l’organització política i administrativa dels diversos territoris afectats Evidentment no podem considerar iguals els processos de conquesta i repoblació del segle VIII…
Sant Esteve de Llanars
Art romànic
Situació Exterior de l’església des de ponent amb la façana, en la qual hi ha oberta la porta d’entrada i hi són visibles els senyals d’una possible estructura que a manera d’atri aixoplugava la porta Arxiu ECSA L’església parroquial de Sant Esteve de Llanars, que centra el petit nucli de població, es troba situada a 983 m d’altitud, a la confluència del riu Ter amb el Riberal de Faitús, a frec de la carretera de Camprodon a Setcases Mapa 256M781 Situació 31TDG460857 MAB Història El lloc de Llanars apareix esmentat en els documents a partir de l’any 1027 El podem trobar escrit amb diverses…
Castell de Torreblanca o de la Costa de Sant Joan (Ponts)
Art romànic
Situació Vestigis de la torre quadrangular de l’extrem est de la muralla que tancava pel sector nord el recinte del castell ECSA - J Bolòs Fortificació situada sobre la riba dreta del Segre, damunt de la confluència d’aquest riu amb el torrent de Torreblanca, entre Ponts i Artesa L’església de Sant Joan resta un centenar de metres més avall Prop seu passava l’antic camí que anava de Gualter a la Conca de Dellà, al Pallars Jussà Mapa 34-13329 Situació 31TCG475448 Cal seguir uns tres quilòmetres la carretera que va de Gualter cap a Folquer En arribar a una petita collada, que domina les…
La pintura del romanticisme a l’art pompier
La periodització establerta de la història de l’art del segle XIX ens indica que després del Romanticisme, que s’acaba a Catalunya entorn de l’any 1855, ve el Realisme Tanmateix, tres gèneres importants de la pintura catalana dels anys seixanta i setanta no encaixen en la periodització sovint arbitrària de la història de l’art del segle XIX, ja que no es poden considerar genuïnament realistes És un fet notori que l’art orientalista europeu és considerat una de les modalitats estètiques més característiques del Romanticisme El desig d’evasió de l’artista romàntic, la recerca d’una terra verge…
Homiliae quorundam sanctorum patrum, 1a part (ms. 196)
Art romànic
Foli 61 del ms 196, amb la caplletra N, dins la qual hi ha representada la figura de sant Agustí C Mancho Aquest llibre forma part dels còdexs que J Rubió i R d’Alòs inventariaren durant les seves recerques a l’arxiu tortosí * És per aquest motiu que la bibliografia referida a aquest manuscrit és tan summament escassa, ja que no apareix en els primers inventaris moderns Denifle-Châtelain i O’Callaghan Es tracta d’un llibre en pergamí de 416 × 280 mm, amb una caixa d’escriptura de 295 × 185 mm Els folis són de 30 línies a dues columnes, i hi ha un total de 231 folis Cal afegirhi, com ja feia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina