Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
historiografia de la Il·lustració
Historiografia catalana
Dins la producció historiogràfica del segle XVIII la Il·lustració proposà una visió singular de la història, amb un model teòric caracteritzat per l’alliberament del discurs històric de la tutela teològica i providencialista mitjançant l’aplicació de la crítica racional, l’interès especial per aquells temes “culturals” que significaren un progrés objectiu en el procés de civilització humana, la utilització de l’explicació dels fets pretèrits com a instrument moralitzador i educador, la persecució d’una síntesi entre erudició i filosofia històrica i l’aplicació d’una pauta narrativa acurada i amena.
Desenvolupament enciclopèdic Tradicionalment, s’ha pres com a paradigma del pensament històric de la Illustració la concepció de Voltaire 1694 – 1778, tot i que el filòsof historiador francès mostrà una acientífica indiferència per la tasca erudita i una extraordinària confiança en l’ideal filosòfic a l’hora d’admetre l’existència de lleis naturals determinants en el decurs de la humanitat La seva combativa història filosòfica, tot i no ser gaire secundada més enllà dels Pirineus, moderà l’aspror del mètode erudit prevalent entre la majoria dels afeccionats a les antiguitats Voltaire influí…
El teatre a l'època modernista
Bases per a la modernització de l’escena catalana Adrià Gual 1872-1944 Cartell per a la temporada d’hivern del Teatre íntim 1899 RM Fins a la temporada 1911-12 el Teatre Romea va ésser la plataforma indiscutible i alhora imprescindible per a la normalització de l’escena en llengua catalana la que va acollir tant les manifestacions del teatre vuitcentista com, des de començament del segle XX, les realitzacions teatrals d’alguns dels joves escriptors modernistes els qui es van fer càrrec de l’ambiciosa renovació temàtica i formal del teatre català a partir dels nous referents del teatre…
filosofia catalana
Façana de la Universitat de Cervera, important centre de la filosofia catalana dels segles XVIII i XIX
© Arxiu Fototeca.cat
Filosofia
Línia de pensament desenvolupada pels filòsofs dels Països Catalans.
La filosofia catalana mostrà, des dels seus primers passos, una clara vocació europea, que l’ha duta, d’una banda, a experimentar una gran sensibilitat pels corrents ideològics universals, i, d’altra banda, a projectar-hi, en els moments més puixants, el fruit de la seva labor creadora És ben natural que ambdós aspectes s’hagin manifestat diversament, al llarg del temps, d’acord amb les vicissituds històriques Hi ha, però, uns trets constants que, malgrat les excepcions, caracteritzen el pensament filosòfic català i que consisteixen, més que en l’adopció d’unes determinades posicions…
Els paisatges bacterians litorals
L’aigua, la terra i els bacteris Les línies costaneres de la biosfera han estat afaiçonades pels bacteris des dels temps més remots Aquests organismes tan diminuts però alhora tan diversos, hi viuen en quantitats enormes i organitzats en comunitats clarament macroscòpiques, i són els responsables que les zones litorals siguin habitables per a la resta dels éssers vius La presència d’aquests emmascara avui el paper dels bacteris en molts ecosistemes, però en alguns paisatges costaners peculiars l’empremta dels bacteris es manifesta amb tota la força Els planetes sense mars Allà on terra i mar…
Lluís Graner i l'espectacle total
Una figura prou significativa de l’etapa que ens ocupa és la del pintor i empresari Lluís Graner i Arrufí Nascut a Barcelona l’any 1863, va destacar notablement en la seva faceta de pintor Però, més enllà del vessant plàstic, cal considerar la seva aportació al món de la creació artística des d’una perspectiva molt més àmplia i descobrir una personalitat que, per la seva singularitat, es manifestà absolutament moderna L’espectacle pictòric La vocació artística de Lluís Graner fou una mica tardana Després d’una estada per terres americanes, retornà a Barcelona als vint anys i inicià la seva…
L’aprofitament dels recursos animals als deserts i subdeserts càlids
L’explotació de la fauna autòctona Encara que constitueix potencialment un recurs considerable, la fauna de grans mamífers i ocells, delmada en el transcurs de la primera meitat del segle XX, no té actualment més que una importància econòmica secundària als subdeserts de l’Àfrica septentrional, al Sàhara, al Sahel i als deserts i els subdeserts de l’Àsia sud-occidental Per contra, algunes espècies dels deserts càlids han conegut un procés de domesticació extremament exitós entre els animals domèstics més importants criats pels humans n’hi ha dos que són originaris dels deserts càlids, l’ase…
Sant Esteve de Llanars
Art romànic
Situació Exterior de l’església des de ponent amb la façana, en la qual hi ha oberta la porta d’entrada i hi són visibles els senyals d’una possible estructura que a manera d’atri aixoplugava la porta Arxiu ECSA L’església parroquial de Sant Esteve de Llanars, que centra el petit nucli de població, es troba situada a 983 m d’altitud, a la confluència del riu Ter amb el Riberal de Faitús, a frec de la carretera de Camprodon a Setcases Mapa 256M781 Situació 31TDG460857 MAB Història El lloc de Llanars apareix esmentat en els documents a partir de l’any 1027 El podem trobar escrit amb diverses…
Economia 2010
Economia
El 2010 va donar peu a l’esperança en la recuperació econòmica després de la pitjor crisi des del 1929 Els moments més foscos s’havien viscut cap a la segona meitat del 2008 i el primer trimestre del 2009, tot i que al final de l’exercici del 2010 es van mantenir els dubtes sobre la veritable solvència del sector financer i les possibilitats d’una recuperació forta i sostenible Les economies avançades van mostrar símptomes de remuntada al llarg de l’any, però encara febles, fins al punt que la Reserva Federal dels Estats Units va encetar un gegantí programa de compra de bons del tresor per un…
Consolidació democràtica i reptes identitaris a l’àrea catalana
Mancada de les convulsions dramàtiques que han caracteritzat gairebé tot el nou-cents català —sagnants conflictes de classe, Guerra Civil, exili, repressió, lluita contra la dictadura…—, l’etapa històrica que començà el 1980 resulta potser menys èpica, no pas menys important De fet, les dues darreres dècades de la centúria constitueixen un oasi únic d’estabilitat democràtica, de consens social i d’autogovern després de gairebé dos segles de règims autoritaris o d’estats d’excepció, de projectes polítics i socials antagònics que s’enfrontaven amb les armes, i de fràgils experiències d’obertura…
El progrés tecnològic en el creixement econòmic modern
El progrés tecnològic és el resultat de l’acumulació i de la combinació d’una quantitat poc menys que infinita de canvis de transcendència enormement desigual Aquests canvis es designen com a innovacions i són de naturalesa molt distinta un nou producte, un nou procediment de producció, noves primeres matèries o nous materials, noves formes d’organització, nous mètodes de gestió de l’empresa, nous modes de distribució… L’element comú de tots aquests tipus de canvis, tan diferents entre ells, és l’execució de combinacions noves per part dels empresaris i…