Resultats de la cerca

Vida i obra Dominicà 1586, fou predicador general de la província, qualificador i consultor del Sant Ofici i fundador del convent d’Algemesí Advocà insistentment per l’expulsió definitiva dels moriscs, prop del rei i els seus ministres i dels papes Gregori XIV, Climent VIII i Pau V i de membres de la inquisició romana 1591, 1603, 1608 Estudià a la Universitat de Salamanca Vinculat al cercle de l’arquebisbe de València, Joan de Ribera, l’any 1585 obtingué, essent escolà, el càrrec de beneficiat de la parròquia de Corbera L’any següent s’ordenà de sacerdot i entrà al convent dels dominicans de…

N'aparegueren en total sis volums els articles, d’historiadors catalans i estrangers, com CCarrère, CMarinesco, YRoustit, JHElliott, JBrousolle, PVilar, hi són publicats en castellà, francès o italià Fou dirigida per Jaume Vicens i Vives, amb la collaboració dels seus deixebles, i representà un pas important en la renovació de la historiografia catalana

Situació Vista aèria del castell, que guarda elements antics amagats per les reconstruccions i les restauracions modernes, amb la nova població a frec del riu Segre Arxiu ECSA El castell de Mequinensa es dreça majestuós en la summitat de l’aspra serreta del Castell 245 m d’altitud, davant la confluència de l’Ebre amb el Segre, mirador excepcional d’ambdós rius i punt d’alt valor estratègic Mapa 31-16 415 Situació 31TBF739831 S’arriba al castell per una carretera que arrenca del poble modern de Mequinensa, que dista 15 km de Fraga per la carretera N-211 JBP Història Malgrat que alguns autors…

Situació Petita fortalesa de planta rectangular, de la qual es conserva només el pis inferior ECSA - J Bolòs Aquest edifici es troba damunt el turó que domina l’actual despoblat de Finestres des de tramuntana Mapa 32-12 289 Situació 31TCG028535 Hi podem anar des d’Estanya, en direcció a Casserres Poc abans d’arribar a aquesta població surt a mà dreta una pista que baixa fins als camps del Prat, davalla pel costat del torrent del Reguer i travessa el pont de Penavera En un trencall que trobem poc després, cal seguir el camí de la dreta fins al poble de Finestres La casa forta és situada al cim…

El 22 de juliol de l’any 1464, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Colom Segle XV, canonge i ardiaca del Vallès a la seu de Barcelona diputat militar Hug Roger, comte de Pallars diputat reial Francesc Serra, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Vicenç de Castellbell, prior de Casserres oïdor militar Joan Despapiol, donzell de Barcelona oïdor reial Joan Vello, jurista ciutadà de Tortosa La dedicació de Francesc Colom a l’alta política del regne podria ser una de les raons per les quals es coneix menys la seva activitat religiosa, en…

Vida i obra Membre d’una família políticament influent, era fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí La família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentat amb els Requesens i els Agustí per part de mare  Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els estudis historicoarqueològics…

Situació Torre de planta circular, molt malmesa, que presidia aquest petit castell ECSA - J Bolòs El castell de Girbeta s’assenta en la summitat d’un esperó de la serra homònima, de forma cònica i excavat profundament per la Noguera Ribagorçana, a llevant, i pel barranc de les Ortigues, al sud-oest, en la seva confluència Mapa 32-12 289 Situació 31TCG089638 Si seguim la carretera que va de Benavarri cap a Vielha, poc abans de començar el revolt que hi ha abans d’arribar a la recta del Pont de Montanyana, surt una pista de terra que porta fins al poble de Girbeta Poc abans d’arribar-hi, s’ha…

Descendent d’una família pagesa de Mataró, documentada des del segle XIV El seu pare, Narcís Feliu , fou mercader a Barcelona, i posteriorment ciutadà A mitjan segle XVII, la posició familiar dels Feliu era puixant i benestant El pare ingressà el 1637 en la matrícula de mercaders de Barcelona, fou fundador d’una sala de l’Hospital General 1638 i el 1644 fou conseller quart de la ciutat Els Feliu, a més, eren emparentats amb altres nissagues de rics mercaders de Barcelona com els Llinàs Narcís Feliu de la Penya es doctorà en lleis a la Universitat de Barcelona Heretà la fortuna del pare i…

Vida i obra Fou doctor en dret i filosofia i lletres secció història La seva personalitat, forjada en un caràcter més propi de la curiositat investigadora que de la brega constant i judicial, l’empentà, possiblement, a triar la docència, l’ensenyament i l’aprenentatge Historiador d’anàlisi, de síntesi i, fins i tot, d’assaig, la seva obra és bastant diversificada, no solament en les qüestions desenvolupades sinó també en la trajectòria cronològica que abraça Començà com a medievalista, amb la seva tesi doctoral i tot un seguit d’investigacions al voltant de la Baixa Edat Mitjana, incloent el…

La determinació de la intensitat dels terratrèmols pot ésser feta per mitjà de dos procediments a partir de la descripció qualitativa dels efectes i danys produïts pel terratrèmol establint una escala, anomenada de Mercalli, que consta de 12 graus, o bé fent una escala prenent com a base el logaritme de l’amplitud de les ones sísmiques, que consta de 10 graus i és coneguda com a escala de Richter A nivell global, els terratrèmols es distribueixen, anàlogament al vulcanisme , a les zones tectònicament actives vores de placa Aproximadament el 80% dels terratrèmols tenen lloc al cinturó del…