Resultats de la cerca
Es mostren 2482 resultats
Elam
Història
Antiga regió del SW d’Àsia, a l’E del Tigris.
La història d’Elam terme que significa, potser, “terra del déu” es caracteritza per la lluita constant que mantingué amb Mesopotàmia Sumer, Babilònia i Assíria Mentre Elam cobejava les riqueses de les seves ciutats, els mesopotamis ambicionaven els minerals elamites Cal distingir-hi sis períodes o fases del 2400 al 1850 aC hi ha documentada, en primer lloc, la dinastia d’Awan c 2400-2230 aC, la qual restà sotmesa a Accad a partir del regnat de Sargon A la mort de Kutir-in-Šušinak, que donà la independència al seu país, desaparegué aquesta dinastia i pujà en lloc seu la de Simaški…
economia global
Economia
Relació d’intercanvis econòmics i financers entre tots els països del món.
La caiguda del mur de Berlín i del bloc soviètic comportà l’eliminació de l’últim gran obstacle per a l’extensió del capitalisme a escala mundial On es manté el comunisme, com és el cas de la Xina, s’ha permès una certa afluència de moviment dels capitals mitjançant polítiques d’aproximació a l’economia de mercat En altres àrees del món menys desenvolupades, com ara l’Àfrica o l’Amèrica Llatina, organismes supranacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial s’han encarregat de mirar d’estendre el sistema Aquesta dinàmica implica un funcionament transnacional del…
màquina d’estampar

Parts d’una màquina d’estampar de corrons
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina que efectua l’estampació d’un teixit.
La màquina d’estampar de cilindres és constituïda per un gran tambor giratori al voltant del qual passa una gruixuda tela contínua, que fa de coixí, i una tela acompanyadora de cotó, anomenada empesa o bruts d’estampació damunt de tot, adaptant-se al tambor, passa el teixit que hom vol estampar Al voltant del tambor hi ha disposats els cilindres gravats, que exerceixen una pressió contra el tambor i, per tant, contra el teixit que hom estampa Cada cilindre estampa un color diferent, i llur nombre rarament passa de 12 Els cilindres gravats són formats per un gruixut embolcall cilíndric de…
Manual Digest
Historiografia catalana
Forma abreujada amb què es coneix el Manual Digest de las Valls neutras de Andorra.
Obra d’Antoni Fiter i Rossell, és una compilació de la història, la forma del govern i dels usos i costums de les Valls d’Andorra Escrit l’any 1748, és, segons el mateix autor, «la pedra fundamental sobre que està fundat o edificat, lo principal govern de las Valls» Nascut l’any 1706 a Ordino, doctor en dret i Sagrades Escriptures, sacerdot illustre i veguer episcopal, Fiter pertanyia a la generació dels catalans de l’època de la Illustració Jurista per vocació, coneixia a la perfecció els usos i costums del seu país, i en sabia valorar la importància, tant en dret públic com en dret privat…
Cebrià Baraut i Obiols
Historiografia catalana
Monjo benedictí i historiador que, en professar, adoptà el nom de Francesc de Sales.
Pertanyent a una família amb forta vocació religiosa, l’any 1927 ingressà a l’abadia de Montserrat després de rebre els primers ensenyaments dels germans de les Escoles Cristianes, a Ponts A Montserrat visqué, en la seva etapa de noviciat, el moviment de renovació monàstica del temps de govern de l’abat Antoni Maria Marcet Dom Baraut emeté els primers vots monàstics a l’agost del 1934 i amb el referent de la figura de dom Anselm Maria Albareda inicià la seva dedicació al món de la història i dels arxius Quan esclatà la guerra civil es traslladà al monestir de Maria Loach Renània, on, a més de…
Toni de Bearn
Literatura catalana
Protagonista de Bearn o la sala de les nines, novel·la de Llorenç Villalonga.
Don Toni és la figura central de la novella, però la tècnica escollida per presentar-lo, fragmentada i amb nombrosos buits, i, també, el seu pensament i aspecte contradictori, aconsegueixen que esdevingui un personatge carregat d’ambigüitat Apareix com l’últim representant d’una classe social de costums i de formes de vida medievals, i per demostrar-ho pega els seus servidors i no pot donar el seu nom als fills illegítims que té i que manté En oposició a aquesta actitud, se sent atret per les novetats de l’època, i, per exemple, puja en globus i profetitza l’existència dels…
Andreu Vallvé i Ventosa
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Estudià a l’Escola d’Oficis Artístics, Belles Arts i Institut del Teatre, on el 1934 conegué els seus mestres, Salvador Alarma i Josep Mestres i Cabanes, any en què entrà al taller del primer i fou encarregat del decorats del Liceu El 1946 muntà el seu propi taller de lloguer de decorats de paper, on el 1960 acollí Fabià Puigserver, amb encàrrecs del Poliorama, Romea i Talía Inaugurà teatres com el Windsor i el Candilejas i muntatges d’Esteve Polls, Adolfo Marsillach i Hermann Bonnín al teatre Grec D’altra banda, al mateix temps que feu classes d’història de l’escenografia i perspectiva…
Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya
Cinematografia
Associació que agrupa aquests professionals, vetlla pels seus interessos i els representa davant de l’Administració.
El 1984 una quinzena de cineastes es plantejaren la necessitat de crear una organització que reunís els directors de Catalunya, si bé no es formà fins el 1986 sota el nom d’Associació Professional de Directors de Cinema de Catalunya, coneguda popularment com a Collegi de Directors de Cinema de Catalunya Els seus objectius, en paraules del president de la junta gestora provisional Josep Joan Bigas Luna, eren "la defensa i consolidació de l’obra cinematogràfica catalana" Es federaren amb la Federació Europea de Realitzadors Audiovisuals FERA i el 1987 amb l’Associació de Directors i…
Josep de Togores i Muntades
Cinematografia
Director i escenògraf.
Vida Vinculat als ambients intellectuals de l’època, les seves tertúlies a la torre que tenia a Cerdanyola del Vallès eren freqüentades per Enric Granados, Adrià Gual i Joan Baptista Parès També fou un colleccionista i un gran afeccionat a l’esport S’ introduí en el món del cinema amb La danza fatal 1914, produïda per Argos Films, si bé tingué problemes amb el productor i es desentengué públicament del film El mateix any dirigí La Festa del Blat , que obtingué un gran èxit, per a Cóndor Films, firma constituïda el 1914 A partir d’aquest film, conreà un estil italianitzant reforçat per la…
Joan Solà i Mestres
Cinematografia
Productor, director de fotografia i realitzador.
Vida Germà del distribuïdor Romà, el 1908 entrà a la casa Pathé d’operador del noticiari Pathé Journal , del qual arribà a ser el director Allà coincidí amb Alfred Fontanals, encarregat del laboratori, amb qui estigué associat durant tota la seva carrera cinematogràfica El 1914, any que deixà la Pathé, fou director de fotografia de La Festa del Blat Josep de Togores i fundà, amb l’actor Gerardo Peña, l’efímera productora Solà y Peña, per a la qual fotografià i codirigí, amb Domènec Ceret, En lucha contra el destino 1914 i A muerte por una mujer 1914 El mateix any fou contractat, juntament amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina