Resultats de la cerca
Es mostren 2340 resultats
angina
Patologia humana
Inflamació total o parcial de l’istme de la faringe.
Pot representar el procés principal d’un quadre clínic o bé només un aspecte comú a diverses malalties, sobretot infeccioses com, per exemple en la mononucleosi infecciosa L’ angina aguda catarral és la més comuna d’origen estreptocòccic, dona tumefacció i vermellor del vel i dels pilars palatins angina vermella , disfàgia, febre i mal de cap L’ angina crònica és una seqüela de l’angina aguda és motivada per la persistència de claus de pus allotjats a les anfractuositats de les amígdales palatines Si aquestes són de mida reduïda, els claus poden passar desapercebuts a la inspecció Ultra el…
pla Cerdà
Pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona realitzat per Ildefons Cerdà i Sunyer.
Fou una resposta global a la problemàtica plantejada per la Revolució Industrial Com a orígens seus cal assenyalar l’anàlisi concreta de l’impacte del maquinisme sobre l’estructura urbana de Barcelona que es correspon amb el segon volum de la Teoría general de la urbanización , l’anàlisi de les necessitats de la classe obrera apèndix del mateix volum titulat Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona , el coneixement directe de la geografia del pla de Barcelona, extret del pla topogràfic realitzat sota la direcció de Cerdà el 1855, el ressò dels treballs de socialistes utòpics,…
Societat General de banca (1881-1884)
La constitució L’escriptura de constitució de la Societat General de Banca s’atorgà el 22 de desembre de 1881, a Barcelona L’objectiu era clarament financer i genèric, començant per “ hacer toda clase de operaciones de banca con sus incidencias, abrir y obtener créditos, llevar cuentas corrientes ” art 2 dels estatuts El capital de la Societat es fixà en 5 milions de pessetes, representat per 20 000 accions de 250 pessetes cadascuna El desemborsament inicial fou del 5% del nominal o sigui de 12,50 pessetes per acció Els fundadors eren setze, i tots subscriviren 1 250 accions La primera Junta…
Dofí comú
Els dofins comuns Delphinus delphis no realitzen migracions estacionals, però poden desplaçar-se centenars de quilòmetres per tal de buscar aliment Durant el dia depreden bancs de sardines, sorells, verats o d’altres espècies de peixos gregaris de superfície, però és durant la nit quan es mostren més actius i realitzen les immersions més llargues per tal d’atrapar els peixos i els cefalòpodes d’aigües profundes que ascendeixen en les hores de foscor Tot i que són nocturnes, les seves immersions no acostumen a sobrepassar els 50 m de profunditat Esteve Grau El dofí comú és el prototipus de…
conquesta de Mallorca

Detall de les pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290
© Museu d'Art de Catalunya
Militar
Campanya militar de conquesta de l’illa de Mallorca sota domini musulmà.
Feta per Jaume I de Catalunya-Aragó , el qual, com altres antecessors seus, volgué conquerir les Balears per eliminar un niu de pirateria musulmana, establir una base de penetració cap a la Mediterrània i engrandir els seus regnes Segons el Llibre dels feits mateix, la descripció de les belleses de Mallorca feta per Pere Martell, a Tarragona, l’enlluernà Aprofità uns atacs de naus mallorquines a unes naus catalanes per demanar reparació al valí de Mallorca Abū Yaḥyà, el qual, mal aconsellat pels genovesos, no en féu gaire cas La cort de Barcelona del 1228 aprovà la iniciativa de la conquesta…
Guillem Graell i Moles
Economia
Economista.
Estudià filosofia i lletres Fou secretari del Foment del Treball Nacional des de la seva fundació 1889 i, per tant, un dels líders del proteccionisme català D’actituds federalistes, evolucionà cap al regionalisme i finalment cap a un conservadorisme, partidari del centralisme espanyol, especialment a partir dels seus articles a la “Revista Nacional de Economía” Escriví a “La Economía Nacional”, “El Trabajo Nacional” i “El Monitor”, entre altres revistes El 1908, en plena etapa regionalista de la seva vida, presidí el Congrés d’Economia de Barcelona Des de la càtedra d’economia social i…
Croàcia 2013
Estat
L’1 de juliol Croàcia va entrar a formar part de la Unió Europea com a membre de ple dret, després d’onze anys de negociacions, amb l’excepció de l’espai Schengen, que es durà a terme previsiblement el 2015 L’entrada a la Unió Europea ja ha suposat un fort xoc per al teixit productiu i econòmic a tot el país, ja que ha obligat el mercat croat a obrir-se i augmentar, així, la competència Tanmateix, l’economia croata va seguir en recessió, malgrat un dèbil creixement de prop del 0,5%, i amb una taxa d’atur que afecta el 17% de la població El PIB va continuar baixant, al contrari del deute…
El canvi
Literatura catalana
Llibre miscel·lànic de contingut assagístic i poètic de Miquel Bauçà publicat l’any 1998.
Amb estructura de diccionari, aplega alfabèticament una gran quantitat d’entrades, que recullen anotacions de dietari, observacions morals i poemes Des del seu retir solitari a l’Eixample de Barcelona, Bauçà contempla estupefacte el formiguer humà de l’exterior, examina minuciosament els gestos i les conductes quotidianes del veïnat, que responen a lleis tribals i a l’obediència estulta de rols de casta Una obra desmesurada i delirant, que escapa a qualsevol control i defuig el tòpic, l’amabilitat social, alhora que es malfia de l’intellectualisme i de qualsevol subtilesa retòrica, i reïx pel…
Helmints
Patologia humana
Els helmints són verms o cucs que no tenen apèndixs articulats, d’unes dimensions que oscillen entre unes micres i els trenta centímetres de llargada segons les espècies i les formes que adopten al llarg del cicle vital L’estructura dels helmints és senzilla Per fora disposen d’un tegument o cutícula , dura o elàstica, que els protegeix i aïlla del medi extern Per sota de la cutícula tenen una capa de teixit muscular, les contraccions del qual els permeten de desplaçar-se a mesura que alternativament aproximen o separen els seus extrems En la part més interna hi ha l’aparell…
Víctor Obiols i Llandrich
Literatura
Poeta i músic.
En el vessant literari empra el seu nom i, en el musical, el de Víctor Bocanegra Llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i doctor en literatura comparada per la Universitat de Southampton, fou lector de català a la Universitat de Bristol 1989-92 Ha exercit la docència a la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació de la Universitat de Vic 1996-2008 i, des del 2003, és professor del màster de traducció literària de l’IDEC-UPF Els anys 2004-09 dirigí el Festival Internacional de Poesia de Barcelona Es dedica també al periodisme literari i musical en…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina