Resultats de la cerca
Es mostren 1444 resultats
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…
càncer
Patologia humana
Creixement tumoral dels teixits incoordinat amb les necessitats de l’organisme, de caràcter maligne i que pertorba les funcions biològiques normals (tumor), el qual pot afectar tots els teixits, òrgans i sistemes de moltes espècies animals.
El terme, excessivament ampli i vague, inadequat en l’ús científic, remarca tanmateix la unitat clínica necessària per a l’organització de l’assistència sanitària i conserva una utilitat colloquial No és possible encara una definició biològica del càncer, la qual en permetria una classificació molt més precisa de les si fa no fa 150 manifestacions distintes que poden donar-se en l’ésser humà, cadascuna de les quals presenta un comportament biològic diferent Les definicions, parcials i fragmentàries, descriuen més els caràcters anatomicopatològics i clínics que no les propietats significatives…
Claudio Monteverdi

Claudio Monteverdi
Música
Compositor italià.
Vida Era fill d’un cirurgià que, amb el temps, fou reconegut com a metge El seu germà, Giulio Cesare Monteverdi, també fou músic Estudià composició i tècnica vocal i instrumental amb Marco Antonio Ingegneri, mestre de capella de la catedral de Cremona Inicià la publicació de les seves obres a quinze anys, amb una collecció de motets a tres veus Sacrae cantiunculaeliber primus Venècia, 1582, seguida per un volum de Madrigali spirituali Brescia, 1583 i un altre de Canzonette Venècia, 1584 Els seus interessos musicals, però, s’inclinaren ben aviat pel madrigal , gènere al qual dedicà gran…
,
Pere de Darnius, canonge i sagristà major de la Seu de Girona (1437-1440)
El 12 d’agost de 1437 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Darnius Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà segle XIV – Girona d 1440, canonge i sagristà major de la seu de Girona diputat militar Guillem de Santcliment, cavaller, domiciliat a Barcelona diputat reial Felip de Santceloni, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Bernat Guillem Samasó, canonge i prior de la seu de Tarragona oïdor militar Joan de Llo o Desllor, donzell de la vegueria de Manresa, domiciliat a Bagà oïdor reial Joan Jou, burgès de Perpinyà Són molt escadusseres les dades que es tenen del…
La marjal de Pego-Oliva
La marjal de Pego-Oliva, ja en el límit amb els tarongerars Ernest Costa La marjal de Pego-Oliva 112, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els rius Bullens, Racons o Molinell i la rambla de la Gallinera travessen una plana, de vora 1000 ha de superfície, que en molts llocs es troba per sota del nivell del mar i que es caracteritza per una forta subsidència Aquests cursos originen la marjal de Pego i Oliva, àrea que recull bona part de les aigües epicontinentals i subterrànies de cinc alineaments de muntanyes costaneres Gallinera-Mustalla, Safor-Almirall, Foradada…
Missale Parvum, Textus Quatuor Evangeliorum, Epistolae et Evangelia totius anni
Art romànic
Foli 2v, amb la representació d’una escena de la Crucifixió, just al començament del cànon de la Missa Vere dignum… G Llop L’anomenat Missale Parvum , Ms 71 de la Biblioteca i Arxiu Capitular de Vic, és un còdex de 237 fulls en pergamí 152 x 120 mm propietat de la Seu, interessant pel que fa a la illustració i constituït per un Textus Evangeliorum, el Sagramentari 47 folis inicials i el Capitulare * Les parts illuminades confereixen especial atractiu als folis 2v, 63v, 99v, 124v i 167, on es concentra la figuració, si bé cal tenir en compte també del foli 50v al foli 61v, amb les taules…
Fractura i lesió articular simple
Tipus de lesions òsteo-articulars simples L’aparell locomotor pot sofrir diferents tipus de lesions com a conseqüència d’un traumatisme Pel que fa a les estructures òsteo-articulars, les lesions corresponen, fonamentalment, a fractures òssies, luxacions i esquinços La fractura òssia correspon a la ruptura, parcial o total, d’un o més ossos, és a dir, de les estructures dures i resistents que constitueixen la part fonamental de l’aparell locomotor La luxació o dislocació correspon al desplaçament d’un o més ossos de la seva posició normal en una articulació, és a dir, en l’estructura on…
Conducta general en els accidents
Importància de la primera assistència L’hora que segueix immediatament a un accident rep el nom d’ hora d’or , perquè és comprovat que la probabilitat que les persones afectades no pateixin seqüeles permanents i que sobrevisquin depèn principalment de l’assistència que rebin durant aquests primers 60 minuts Són especialment crítics els minuts més immediats, ja que en alguns estudis ha estat comprovat que pràcticament la meitat de les morts per accident es produeixen en els primers 10 minuts o bé en el mateix lloc de l’accident A més, també s’ha comprovat que la mortalitat es pot reduir…
Parafílies
El terme parafílies engloba una sèrie de trastorns diversos el denominador comú dels quals consisteix en el fet que, de manera involuntària i repetitiva, la font principal o exclusiva d’excitació sexual correspon a objectes sexuals diferents als habituals —en persones adultes—, o bé en el fet que la gratificació sexual s’aconsegueix de manera principal o exclusiva recorrent a certs actes inusuals o extravagants Així, doncs, pot tractar-se de diverses situacions d’una desviació de l’objecte sexual, si l’excitació sexual no es genera en relació a persones adultes sinó en relació a…
Trastorn de la conducta alimentària
Patologia humana
Definició Es considera un trastorn de la conducta alimentària qualsevol alteració persistent en els hàbits alimentaris en el sentit que hom ingereix una quantitat excessiva d’aliments o, al contrari, molt poca, amb relació a les necessitats personals, o bé es consumeixen productes que no són considerats aliments L’alimentació és indispensable per a cobrir les necessitats energètiques i el manteniment de l’entramat estructural de l’organisme Des d’un punt de vista neurofisiològic, la conducta alimentària és regulada per l’ hipotàlem , on hi ha un centre de la fam i un altre de la sacietat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina