Importància de la primera assistència

L’hora que segueix immediatament a un accident rep el nom d’hora d’or, perquè és comprovat que la probabilitat que les persones afectades no pateixin seqüeles permanents i que sobrevisquin depèn principalment de l’assistència que rebin durant aquests primers 60 minuts. Són especialment crítics els minuts més immediats, ja que en alguns estudis ha estat comprovat que pràcticament la meitat de les morts per accident es produeixen en els primers 10 minuts o bé en el mateix lloc de l’accident. A més, també s’ha comprovat que la mortalitat es pot reduir pràcticament en una tercera part només que les víctimes rebin en el lloc de l’accident i durant el trasllat al centre sanitari una assistència bàsica, que inclogui la reanimació càrdio-pulmonar en cas necessari.

Atesa la importància dels primers minuts, és fonamental que la primera persona que presenciï un accident comenci a actuar immediatament per tal que les persones afectades sofreixin les mínimes conseqüències possibles. Això no significa que s’hagi d’actuar impetuosament, ja que una maniobra inadequada pot agreujar encara més la situació de les víctimes. Així, per exemple, la mobilització intempestiva d’una persona amb una lesió de la columna vertebral pot provocar una lesió de la medul·la espinal, que pot causar trastorns sensitius o motors permanents, i fins i tot una aturada respiratòria. Per aquest motiu, quan es presten els primer auxilis en els accidents cal ésser extremament prudent, i seguir amb més rigor que mai el procediment habitual davant de qualsevol urgència mèdica, tenint en compte la situació global de la víctima i el seu entorn. Com a exemple, es pot seguir el procediment indicat en cas d’accidents de trànsit.

Apropament i precaucions

La primera acció que es realitza després de presenciar un accident és l’apropament al lloc on aquest ha esdevingut. Per a efectuar l’apropament, s’han d’evitar les maniobres precipitades que podrien suposar un risc per al mateix socorrista o d’altres persones que hi hagués a la zona. Així, en cas de presenciar un accident de trànsit a la carretera, cal disminuir la velocitat progressivament i posar l’intermitent per tal d’indicar que es té la intenció de parar.

Cal deixar el vehicle propi en un lloc segur, on pugui ésser vist bé i no entrebanqui la circulació. Sempre que sigui possible, s’ha de deixar a la vorera d’emergència o fora de la calçada. En tot cas, cal encendre els llums intermitents d’emergència i abans d’abandonar el vehicle posar el fre de mà.

La següent acció, abans d’atendre les víctimes, serà senyalitzar correctament el lloc de l’accident, per tal d’evitar que altres vehicles s’hi puguin veure implicats. Per a això, el millor és fer servir els triangles reflectors que caldria portar en tots els vehicles, però si no se’n disposa, cal recórrer a d’altres objectes que siguin ben vistosos. Els triangles s’han de col·locar pel cap baix a uns 50 m del vehicle accidentat en els dos sentits de la marxa i de manera que puguin ésser vistos des d’uns 100 m. Així, per exemple, en cas que hi hagi un revolt a menys de 100 m de l’accident, s’haurien de col·locar de manera que els vehicles que s’apropin vegin el senyal abans del revolt.

A continuació, s’ha de comprovar que el vehicle accidentat no es trobi en una situació de perill, i adoptar algunes precaucions. És molt important que el vehicle romangui estable, i això s’aconsegueix posant, si més no, el fre de mà, sempre que sigui possible. Si el fre no és accessible o no funciona i el vehicle es troba en un pendent, cal posar sota les rodes pedres grans o d’altres objectes que facin de falca. Una altra precaució important és desconnectar la bateria del vehicle, per tal d’evitar que es produeixi una espurna elèctrica que podria inflamar el combustible.

Un vehicle accidentat sempre pot arribar a incendiar-se i per això mai no s’ha de fumar ni encendre mistos o encenedors. En cas que el vehicle s’incendiï, s’ha d’intentar apagar el foc amb l’ajut d’un extintor, si hom en disposa. També es pot apagar el foc amb sorra, terra o amb mantes. El que no s’ha de fer mai és llançar aigua a sobre del foc, perquè s’estendria encara més el combustible encès.

Localització i avaluació de les víctimes

Al mateix temps que es fixa el vehicle, ja es pot començar a atendre les víctimes, i parlar amb elles per tal de tranquil·litzar-les. D’aquesta manera, es pot començar a tenir una idea de la gravetat de l’accident i se’n pot esbrinar el nombre de víctimes. També és convenient, per descomptat, inspeccionar tot l’entorn de l’accident, sense oblidar la part posterior del vehicle, el dessota, i els marges de la carretera, ja que hi poden haver ferits ocults.

Un cop han estat localitzades totes les víctimes, cal efectuar una primera valoració de la gravetat potencial de cada una d’elles, per tal de decidir l’ordre en què seran ateses, segons els criteris habituals en totes les urgències mèdiques. Aquesta decisió s’ha de prendre ràpidament, però amb serenitat, tenint en compte la gravetat objectiva de cada persona i no les seves exclamacions. No s’ha d’oblidar que les primeres persones que cal atendre són precisament les que estan inconscients.

Sol·licitud d’ajut

Davant de qualsevol accident amb víctimes cal demanar ajut especialitzat com més aviat millor, per tal que les víctimes puguin ésser traslladades a un centre sanitari, fent servir un mitjà de transport sanitari adequat. És clar, però, que és més important de mantenir amb vida els que són en perill greu; per tant, si el socorrista està sol no ha d’intentar anar a cercar ajut fins que no estigui segur que totes les víctimes es troben mínimament bé. Altrament, és preferible que s’ocupi de mantenir les funcions vitals d’aquells que ho necessitin i esperi que arribin altres persones que puguin fer-se càrrec d’ajudar-lo i de cercar ajut especialitzat.

La manera més eficaç de demanar aquest ajut pot variar segons el lloc on s’hagi produït l’accident. El més pràctic és buscar el telèfon més pròxim, per tal d’avisar el cos de policia responsable del trànsit a la zona. En general, en un medi urbà cal avisar la policia local o la guàrdia urbana, que en la majoria de poblacions grans té el telèfon 092. En carretera, cal avisar el Servei d’Ajut en Carretera de la Direcció General de Trànsit, trucant al telèfon 91 - 742 12 13. En tot cas, abans de telefonar cal obtenir la informació precisa perquè es puguin mobilitzar eficaçment els mitjans més adequats. Així, és molt important informar exactament del lloc precís de l’accident, del nombre de víctimes i de la seva gravetat.

No s’ha d’intentar mai traslladar amb qualsevol vehicle un accidentat que sofreixi traumatismes potencialment greus, ja que poden empitjorar les lesions i no podrà ésser atès durant el viatge. Sempre és preferible esperar que arribi el servei d’emergències corresponent, i mentrestant efectuar els procediments adients per tal de millorar l’estat de la víctima.

A més de les mesures bàsiques indicades per a preservar la vida de l’accidentat, mentre s’espera l’arribada dels mitjans de socors, hom pot completar l’examen de la víctima i comprovar quines lesions té i prendre les mesures específiques per a cada cas.

Mesures per a preservar la vida

En les persones presumptivament inconscients, cal efectuar immediatament les mesures fonamentals per a millorar-ne les perspectives de supervivència, i que consisteixen bàsicament a aplicar el mètode A-B-C, indicat en l’article sobre pèrdua de consciència. La seqüència d’actuacions que cal seguir quan s’atén un accidentat greu és la mateixa que en qualsevol altre cas. Tanmateix, algunes de les maniobres que es facin s’han de modificar lleugerament, per tal d’evitar empitjorar les lesions que pugui tenir l’accidentat. Sobretot, cal evitar realitzar qualsevol mobilització que no sigui estrictament imprescindible per a millorar l’estat de l’accidentat.

Així, la primera cosa que cal fer sempre, que és determinar l’estat de consciència de l’accidentat, es pot fer sense bellugar-lo de la posició en què es trobi, sia en l’interior del vehicle o estès a la calçada. Si la persona respon als estímuls, i per tant és conscient, es pot deixar en la mateixa posició, i només s’hauria de mobilitzar si fos imprescindible per tal de tractar algun trastorn agut, com ara una hemorràgia greu. En tot cas, abans de mobilitzar-lo cal comprovar si eventualment presenta una lesió de columna vertebral, i en aquest cas, adoptar les precaucions oportunes, com s’indica més endavant. De tota manera, si l’accidentat ha quedat agafat dins del vehicle, és preferible esperar que sigui alliberat per l’equip de salvament corresponent, i no intentar de treure’l.

En cas que l’accidentat estigui inconscient, cal continuar immediatament amb la seqüència d’actuació en aquests casos. S’ha de tenir en compte que tota persona inconscient pot sofrir una obstrucció de la via aèria per la pròpia llengua, que pot ésser evitada o solucionada amb determinades maniobres. Per tal de realitzar aquestes maniobres, i les que s’hauran de seguir en els casos més greus, cal col·locar la víctima en posició horitzontal. Per tant, pot ésser necessari treure la víctima de l’interior del vehicle.

L’extracció de l’accidentat de l’interior del vehicle s’ha de fer de manera que se’n mantinguin rígids el tronc, el coll i el cap, per tal d’evitar complicacions si hi ha fractures de columna vertebral o altres lesions internes. Per a això, es recomana el procediment següent:

• obrir la porta del vehicle més propera a l’accidentat, i posar-se al seu costat
• passar tots dos braços per sota de les aixelles de l’accidentat
• subjectar els dos avantbraços de la víctima amb una mà
• subjectar fermament la cara de l’accidentat amb l’altra mà
• desplaçar lentament l’accidentat, de manera que la seva esquena vagi a rebre suport sobre el pit del socorrista
• i, finalment, dipositar-lo amb cura a terra, sense doblegar-li l’esquena; aquesta maniobra es pot fer amb menys risc si es realitza entre dues o més persones.

Un cop la víctima inconscient és en la posició adient, s’ha de realitzar alguna maniobra adequada per tal d’obrir les vies aèries, però evitant en tot cas d’efectuar la flexió del coll cap enrere. A continuació, es comprova si respira.

Si la víctima no respira, caldrà efectuar immediatament el procediment indicat per a qualsevol aturada respiratòria, que es basa en la respiració artificial boca a boca. En aquest cas, si l’accidentat porta un casc posat, pot ésser necessari de treure’l per tal de poder fer el boca a boca. Però l’extracció del casc s’ha de fer amb extrema prudència, per tal d’evitar moure la columna vertebral cervical, mitjançant les maniobres que s’indiquen més endavant.

Si un cop començat el boca a boca es comprova que la víctima tampoc té pols, s’haurà de fer el massatge cardíac extern, mitjançant la tècnica habitual en aquests casos. A partir d’aquest moment, el massatge cardíac i la respiració boca a boca s’han de mantenir ininterrompudament, fins que la víctima es reanimi o es facin càrrec de l’assistència professionals sanitaris.

Si la víctima està inconscient, però respira, cal posar-la en la posició lateral de seguretat, mitjançant el procediment habitual, però prenent esment de no doblegar-li la columna vertebral cervical. És preferible d’efectuar aquesta maniobra entre dues persones, de manera que una d’elles subjecti el cap perquè no giri ni es flecteixi. Un cop la víctima és en aquesta posició, se la pot deixar momentàniament per tal d’atendre d’altres accidentats, o d’anar a cercar ajut.