Resultats de la cerca

La unitat reiterativa del polímer és oximetilè —OCH 2 — o un oximetilè substituït —OCRH— segons que derivi del formaldehid o d’un aldehid superior, és a dir, que en les cadenes lineals que arriben a tenir 100 unitats o més alternen regularment carbonis i oxígens Això fa que llur química sigui la dels acetals , dels quals reben el nom Les úniques resines comercials d’aquest tipus són o bé homopolímers de formaldehid o bé copolímers de trioxà En tots dos casos la polimerització és feta fàcilment, però per a obtenir una bona estabilitat tèrmica i assolir els pesos moleculars necessaris calen…

Hom els sol classificar, anàlogament als terpens, en hemiterpenoides, monoterpenoides, sesquiterpenoides, etc, d’acord amb el nombre d’àtoms de carboni de llurs estructures Presenten, en conjunt, una gran varietat d’estructures i grups funcionals, però els més comuns són els oxigenats alcohol, èter, cetona, aldehid, àcid, etc La repetitivitat de les unitats isoprèniques en les estructures dels terpenoides fou observada per OWallach l’any 1887 Posteriorment, l’any 1925, CKIngold observà que les unitats isoprèniques dels terpenoides són unides entre elles mitjançant unions cap-cua El conjunt d’…

Les febres hemorràgiques víriques constitueixen un grup nombrós de malalties infeccioses d’origen víric, que es manifesten bàsicament amb una síndrome febril i sovint amb hemorràgies de diversos teixits Aquestes febres es caracteritzen perquè són transmeses per diversos tipus d’insectes, com ara mosquits o paparres, o algunes espècies de rosegadors Principals febres hemorràgiques víriques nom família de virus vector medi zones geogràfiques Chikungunya Togaviridae mosquits rural, urbà Àsia, Oceania, Cuba Malaltia dels boscos de Kyasanur Togaviridae paparres rural Índia Febre…

Comprèn els temps entre -286 i -248 milions d’anys A la plataforma russa, el Permià inferior és compost dels estatges asselià , sakmarià, artinskià i kungurià , i el Permià superior ho és dels estatges ufimià, kazanià i tatarià Els autors francesos l’han dividit en Autunià, Saxonià i Turingià Murchison el 1845 el definí als Urals i li donà nom derivant-lo de la ciutat de Perm’ Marca un dels canvis més importants de la història geològica, el pas de l’era primària a la secundària S'hi esdevingué una extraordinària crisi biològica, en la qual s’extingiren gairebé la meitat de les famílies d’…

Àrea de nidificació de la mallerenga emplomallada Parus cristatus als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie sedentària i nidificant comuna però no abundant, a la majoria de boscos dels Països Catalans No se la troba ni a les Balears ni a la franja costanera i més meridional del País Valencià Tampoc no se la troba a les seques planes de la Depressió de l’Ebre, l’Empordà, el S del Principat i la terra baixa de la Catalunya Nord A mesura que anem cap al S, es va fent cada cop més local i escassa A la tardor i a l’hivern, és una espècie divagant, amb petits moviments…

El curroc Sterna nilotica és un ocell dels ambients marins, platges i arrossars, de la mida de la gavina vulgar ateny 38 cm, amb la característica peculiar de tenir el bec totalment negre, gruixut i punxegut, que a l’estiu s’ajunta amb el color negre del capell sense deixar cap separació, com s’aprecia en aquest exemplar del delta de l’Ebre Té el mantell gris i les parts inferiors blanques i, en vol, mostra la cua lleugerament forcada A l’hivern té el cap completament blanc Els immaturs són blancs, tacats de marró Xavier Ferrer El curroc és estival i als Països Catalans és molt localitzat…

Àrea de distribució del rat-penat d’aigua Myotis daubentoni , punts vermells, el ratpenat de peus grans M capaccinii , punts blaus i el rat-penat de bigotis M mystacina , punts negres als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest rat-penat té unes dimensions més aviat petites, similars a les que presenta el rat-penat de peus grans M capaccinii i M nathalinae El gran desenvolupament del peu, que depassa sobradament la meitat de la tíbia, i la inserció de la membrana alar en el turmell o en la base dels dits del peu són els dos trets principals que el caracteritzen L’orella és…

Són macrolepidòpters nocturns, amb les ales de colors apagats, encara que amb dimorfisme sexual Les erugues són peludes algunes, urticants com l' anell del diable , eventualment gregàries i sovint provocadores de plagues forestals Comprèn més de dos milers d’espècies, de les quals mig centenar són europees i unes vint-i-cinc habiten als Països Catalans