Resultats de la cerca
Es mostren 11898 resultats
Sant Esteve de les Pereres o d'Ancs (Urtx)
Art romànic
Situació Estat en què es podia contemplar aquesta església fa cinc anys, abans d’iniciar-se’n la restauració ECSA - Rambol És situada a la Perera de Baix, una de les dues parts, juntament amb la Perera de Dalt, que formen el veïnat de poques masades de les Pereres, a llevant del terme, vora el Segre Mapa 36-10 217 Situació 31TDG123953 La Perera de Baix és a 1 km a l’est de Queixans, poble que és a 4 km al sud de Puigcerdà per la carretera N-152 RMAE Història L’església de les Pereres és esmentada amb la forma Hansi en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que porta la data de l’…
Sant Joan de Dorres
Art romànic
Situació Vista de l’església, que conserva d’època romànica la capçalera amb l’absis i el mur de ponent ECSA - A Roura Aquesta església parroquial, dedicada a sant Joan Evangelista, centra el petit poble de Dorres Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 29’ 10” N - Long 1° 56’ 28” E Dorres és a uns 8 km de la Guingueta d’Ix Des d’aquest poble s’ha d’arribar a Ur i anar fins a Vilanova de les Escaldes, d’on surt una carretera local que hi porta RMAE Història El primer esment de Dorres és de l’any 891, en què el comte de Rosselló Miró I i el bisbe Riculf d’Elna, marmessors del seu germà, Sunifred, per…
Sant Martí dels Castells (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Extrem de llevant del cos del castell de Sant Martí, que es correspon amb l’església homònima ECSA - J A Adell El conjunt medieval format per l’església i el castell de Sant Martí dels Castells és situat sobre un penyal de roca que força un meandre del Segre, en el límit entre la plana cerdana i l’engorjat del Baridà Mapa 35-10 216 Situació 31TCG941913 Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia anterior JAA Història Aquesta església donà nom al castell que li feia costat Segurament, al principi fou una simple església castellera que més tard passà a tenir…
L’afer Xènius
E d’Ors, sd RM Des que Enric Prat de la Riba nomenà, l’any 1914, president del Consell de Pedagogia Eugeni d’Ors i Rovira 1882-1954, conegut per Xènius, aquest va ser encimbellat en l’esfera directiva de Catalunya fins arribar a exercir una mena de dictadura personal sobre el que havia de ser la nova cultura catalana Així, fins a la seva dimissió al principi del 1920 com a director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat, Xènius monopolitzà la conducció ideològica d’una bona part de la intellectualitat catalana Des del seu càrrec preeminent, d’Ors impulsà al llarg d’aquells anys diferents…
George Enescu
Música
Compositor, violinista i director romanès.
Vida Nen prodigi, a quatre anys ja demostrà els seus dots per a la música Es formà al conservatori de la Societat d’Amics de la Música de Viena en el període 1888-94, centre on estudià violí amb JM Grün, S Bachrich i J Hellmesberger, piano amb L Ernst i harmonia, contrapunt i composició amb R Fuchs Traslladat a París el 1894, prosseguí la seva formació musical al conservatori d’aquesta ciutat sota el mestratge de J Massenet i G Fauré L’estrena a París del seu Poème roumain 1897 el donà a conèixer en els cercles musicals de la ciutat Durant tota la seva vida dugué a terme una important tasca…
Canvis físics de la pubertat
Tot i que no hi ha una edat definida perquè es produeixi en tots els casos l’inici de la pubertat, sí que hi ha una cronologia pròpia dels diversos canvis Les primeres modificacions se centren en l’inici de l’activitat del sistema reproductor, amb l’aparició dels caràcters sexuals propis de cada sexe En les nenes, el primer canvi correspon a la telàrquia , o increment de la grandària de les mamelles, que augmenten de dimensió en major o menor mesura i amb més o menys velocitat en cada cas, d’acord bàsicament amb les característiques constitucionals individuals També, coincidint amb l’augment…
Els primers símptomes del part
Hom considera que el procés del part s’ha iniciat quan es presenten les sèries de contraccions uterines eficaces , és a dir, contraccions de les fibres musculars de l’úter prou potents i regulars per a produir la dilatació del coll uterí i l’expulsió del fetus Aquestes contraccions es diferencien de les del període preparí pel fet que són més intenses i regulars, i tant la freqüència com la intensitat que presenten es van incrementant cada vegada més Les contraccions del part són percebudes per la dona com un enduriment o una pressió a la part inferior de l’abdomen, que s’irradia cap al pubis…
Infància i pubertat
La infància és el període de la vida que abasta des del naixement fins a la pubertat És una etapa de la màxima importància per a la vida de la persona, ja que és en aquesta època quan se’n forja tant el cos com la ment, la qual cosa, òbviament, en condicionarà el futur Per aquesta raó, totes les atencions que es dediquin al petit tenen una rellevància extrema, i es considera fonamental que els pares i les altres persones que en tinguin cura estiguin suficientment informats de les seves necessitats, la cura que requereix, l’evolució del seu desenvolupament i els signes que indiquen una…
Placenta prèvia
Patologia humana
Definició És anomenada placenta prèvia una complicació de l’embaràs que consisteix en la inserció de la placenta a la part inferior de l’úter, situant-se de manera prèvia a la part més baixa del fetus, que ocasiona hemorràgies al tercer trimestre d’embaràs i dificulta el procés del part Freqüència, causes i tipus La placenta prèvia constitueix un trastorn relativament freqüent, ja que es presenta aproximadament en 1 de cada 200 embarassos que arriben a terme Les causes exactes d’aquesta alteració no es coneixen en detall, però s’ha comprovat que es manifesta especialment en unes…
Nàusea i vòmit
Patologia humana
Hom anomena nàusea una sensació de necessitat o imminència d’expulsar el contingut estomacal a través de la cavitat bucal El vòmit consisteix en l’expulsió del contingut estomacal a través de la cavitat bucal Les nàusees i els vòmits són provocats pel desencadenament de contraccions anormals de la musculatura gàstrica i esofàgica que són anomenades antiperistàltiques perquè s’orienten en un sentit invers al de les contraccions peristàltiques En el cas de les nàusees, aquestes contraccions no arriben a ésser tan intenses per a provocar l’expulsió del contingut gàstric, com s’esdevé en el cas…