Resultats de la cerca
Es mostren 1432 resultats
Santa Maria de la Maçana o de la Figuereta (Camarasa)
Art romànic
Situació Interior de l’església, en lamentable estat d’abandonament i ruïna J Giralt L’església de Santa Maria es troba a la mateixa carena i a pocs metres del castell de la Maçana Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLlR Mapa 33-13328 Situació 31TCG250442 Història Aquesta església fou una de les sufragànies de la parròquia de Fontllonga, a través de la qual també estigué vinculada al monestir de Santa Maria de Meià Les primeres notícies del terme del castell de la Maçana són de l’any 1157, en què Arnau Company, amb la seva…
Castell de Freixe (Piera)
Art romànic
Situació El que queda d’aquest castell és, bàsicament, una torre adossada a l’església de Sant Nicolau i algunes restes de murs ECSA - F Junyent - A Mazcuñán Les restes de la torre del castell, que són l’únic element que n’ha subsistit, són encastades a l’angle nord-oest de l’església de Sant Nicolau FJM-AMB Mapa 35-16419 Situació 31TCF949932 Història Les primeres notícies del castell de Freixe són de l’any 955, en què surt esmentat el lloc de frexano a la carta de poblament donada pel vescomte de Barcelona Guitard en la qual cedeix unes terres als repobladors, que es comprometen a conrear-…
Castell de Segur (Veciana)
Art romànic
Situació Restes del basament d’una de les torres d’angle d’aquesta antiga fortalesa F Junyent i A Mazcuñán Les restes del castell es conserven al cim d’un turó, sobre el poble de Segur, que s’arrecera en aquest pujol Des del castell hi ha una àmplia panoràmica de la serra de Montserrat i de tot l’altiplà segarrenc Mapa 34-14361 Situació 31TCG726158 El poble de Segur, damunt del qual hi ha el castell, és situat al costat de la carretera que va de la Panadella i Sant Guim de Freixenet cap a Calaf Passat el quilòmetre 7, a mà esquerra, hi ha un trencall, d’on surt la carretera que hi mena JBM…
Castell de Lasquarri
Art romànic
El poble de Lasquarri és situat en la confluència de diversos barrancs que s’articulen entorn del de l’Oliviadre El seu castell, avui desaparegut, s’emplaçava a la part alta de la població Històricament la vila de Lasquarri es trobava, a l’inici del segle XI, a la línia defensiva de la frontera amb els musulmans i depenia del castell de Llaguarres L’any 1023, el rei Sanç III de Pamplona i de Ribagorça, essent a la cort de Nájera, donà al monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles “ villam que est in Ripacorcia nucupta Alasquorre ” amb tot el seu terme i amb les seves esglésies, quan hagués…
Santa Magdalena de Tortafè (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes de l’església, mig cobertes pels pins i la brolla Aquí apareix el costat de tramuntana de l’absis Hom pot veure un plec al mur, abans de començar la nau R Viladés Aquesta església és al sector sud-occidental del terme, a l’esquerra de la riera de Merlès, en un serrat que hi ha entre aquesta riera i la Vall de Vila-ramó El fet que es tracti d’unes ruïnes i que, a més, siguin mig tapades per pins i brolla, en fan difícil la localització Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-…
Sant Martí de Merlès (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació Exterior de l’església on es pot veure com el conjunt de transformacions efectuades al llarg dels anys han desfigurat totalment la construcció romànica Rambol L’església es troba vers el sector de tramuntana del terme, a l’esquerra de la riera de Merlès, a la part osonenca Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 15,9 — y 50,7 31 TDG 159507 Hom hi pot anar per la carretera de Puig-reig a Prats de Lluçanès Passat el poble de Santa Maria de Merlès, a uns 25 m i a mà dreta, hi ha una pista que…
Les primeres universitats. 1289-1717
Als seus inicis, als segles XI-XII, l’anomenada “universitat” és una mena d’organització dels ensenyaments superiors basada en l’associacionisme de professors i d’estudiants En l’origen d’aquest procés cal situar les escoles dels monestirs, de les catedrals, dels consells municipals i de les corts reials Des dels inicis hi ha diversitat a la Universitat de Bolonya els estudiants eren els qui pagaven els professors, a Oxford i Cambridge el finançament provenia de la monarquia, a París fou l’Església Catòlica qui se’n feu càrrec, i s’hi ensenyava, només, dret canònic la qual cosa obrí el pas a…
Revista de Catalunya (RC)
Historiografia catalana
Publicació mensual, editada i fundada a Barcelona (1924) per Antoni Rovira i Virgili com una tribuna d’expansió i de defensa de l’alta cultura catalana.
És l’única revista catalana de caire intellectual que ha reeixit a mantenir, amb moltes interrupcions, la capçalera La seva existència passà per quatre grans períodes l’inicial 1924-29, coincidint amb la dictadura de M Primo de Rivera un segon 1930-38, que comprèn els anys de la Generalitat republicana i la guerra, amb interrupcions i represes un tercer 1939-67, que abraça el llarg exili, d’aparicions intermitents, i un de final, que s’obre amb la seva represa més recent a l’octubre del 1986 En el primer període fou dirigida pel seu fundador i aconseguí treure seixanta números, unes sis mil…
Falles de València

Falla
© C.I.C - Moià
Folklore
Celebració popular tradicional de moltes poblacions del País Valencià consistent en la crema de figures construïdes a propòsit durant la nit de la festa de Sant Josep (19 de març).
Les figures són bàsicament figures corpòries de caràcter caricaturesc ninots , les quals, acompanyades d’altres de secundàries, hom installa planta a carrers de València i d’altres poblacions valencianes en aquesta data i que hom crema durant la nit Tant els ninots com les escenes amb què s’articulen tenen gairebé sempre una intenció satírica de l'actualitat més immediata, de crítica de costums i també política L’àrea geogràfica de les falles arriba, pel nord, fins a Benicarló, i pel sud, fins a Dénia La tradició dels focs de Sant Joan, a Alacant i als pobles de les comarques…
Alfredo Matas Salinas
Cinematografia
Productor, distribuïdor i exhibidor.
Vida Procedent d’una família vinculada a la indústria tèxtil, durant la guerra civil residí a Marsella, Suïssa i París, on tocava la trompeta en un grup de jazz De retorn a Barcelona, el 1944 inicià la seva vinculació al cinema com a exhibidor gestionant diverses sales El 1958 creà CINESA, l’empresa que explotà el sistema de projecció Cinerama a l’Estat espanyol Matas ocupà el càrrec de conseller delegat, amb Josep Fugarolas i Arquer com a president, i Jaume Castell i Lastortras com a sotspresident Tres anys després amplià la seva activitat a la producció, a través de Jet Films…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina