Resultats de la cerca

La revolta dels Forans a Mallorca 1450-1453 La revolta dels Forans fou un moviment protagonitzat pels camperols de Mallorca i un sector minoritari dels artesans entre el 1450 i el 1452 La revolta s’inscriu en la sèrie de conflictes socials que afectaren tot Europa durant el període denominat de la crisi de la baixa edat mitjana Els desequilibris, que afectaven de manera estructural l’agricultura illenca, i l’expansió dels impostos —vint-i-un tipus impositius municipals eren vigents a la primera meitat del segle XV—, constitueixen el teló de fons del conflicte Una mesura conjuntural, com va…

“En nom de Déu Sigui conegut a tothom, presents i futurs, com jo, Arnau, per la gràcia de Déu bisbe d’Urgell, i Bertran de Vallferosa, a causa de la malícia dels homes depravats, els quals destruïen els masos de Santa Maria i també els masos de Bertran de Vallferosa, que eren al pla de Tiurana, per acord i voluntat mútues elegim un lloc al susdit pla, que és al terme de Vilaplana, per congregar aquells masos, agrupant-los en un lloc i edificar una vila, fortificant aquesta amb murs i valls, perquè els seus habitants segurs poguessin viure-hi i conservar els seus béns Tal acord i pacte…

“Juro, jo, Bernat Adalbert, fill que sóc de la dona Ermengarda, que d’aquesta hora endavant seré fidel a tu, Berenguer bisbe, que fores fill de la comtessa Elisabet, per recta fe, sense engany i sense frau i mal enginy i sense decepció, i que d’aquesta hora endavant t’ajudaré a tenir i a defensar i a guerrejar tot el teu honor que avui tens i que d’ara endavant adquiriràs amb l’ajut de Déu, contra tots els homes i dones que et voldran arrabassar o arrabassessin el teu honor o una part del teu honor A més jo, el susdit Bernat, juro a tu, el susdit bisbe Berenguer, que d’ara endavant no et…

Monjos treballant, Bíblia de Carles el Calb , Tours, c 846 BNF / Aisa Una regula escrita cap als anys 610-620 per Isidor de Sevilla per a una comunitat de monjos de la Bètica conté entre altres temes, i sota el títol “Del treball dels monjos”, un tractament extens del paper que havia d’exercir el treball en la vida d’aquella comunitat Escriu Isidor que “el monjo ha de treballar sempre amb les seves mans A això ha de dedicar-se amb el mateix afany que l’artesà es dedica a les seves habilitats i treballs, tal com diu l’apòstol ‘ni menjàrem de franc el pa d’altri, sinó que amb penes i fatigues…

Poblat ibèric de l'Oral, Sant Fulgenci, ~525-450 aC LA Situat a Sant Fulgenci, al Baix Segura, el poblat ibèric de l'Oral té poc més d'una hectàrea d'extensió, i és a 40 m d'altitud sobre el nivell del mar, en un dels últims contraforts de la serra del Molar, al sud de la província d'Alacant Domina una àmplia zona que a l'antiguitat estava ocupada pel mar, formant una entrada que es va convertir en albufera, la dessecació de la qual, al llarg del segle XVIII, fou l'origen d'alguns dels pobles actuals Encara avui les grans avingudes del riu Segura inunden periòdicament gran part d'aquesta…

Comerç internacional de mercaderies l’any 2006 Els canvis radicals que han experimentat les economies modernes a causa del procés d’obertura a la competència exterior i de liberalització han convertit la dimensió internacional en una qüestió crucial per al desenvolupament econòmic i el benestar a mitjà i llarg termini Les pautes del consum de les famílies han estat absolutament impregnades de la internacionalització, no tan sols pel que fa als productes manufacturats més sofisticats o als béns d’equipament més complexos, sinó també als aliments més senzills que es consumeixen a les llars, que…

Aquesta família representa un grup natural i força homogeni de plantes molt antigues i un dels més rics dins de les monocotiledònies Comprèn uns 120 gèneres amb unes 2800 espècies, 300 de les quals corresponen al gènere Calamus El nucli de la família és tropical i, secundàriament, subtropical A Europa hi ha una sola espècie autòctona, el margalló Chamaerops humilis Totes les altres palmeres que podem trobar al nostre territori han estat introduïdes per l’home Als tròpics, on són abundantíssimes, ocupen tota mena de biòtops, des de la selva plujosa fins al desert és notable la…

Els tintínids Closques de tintínids actuals A , A’ , A " i reconstrucció de closques de calpionelles B , B’ , B " La semblança aparent de la closca és un exemple de convergència morfològica Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Són protozous ciliats de cos protoplasmàtic cònic, cilíndric o en forma de trompeta i amb l’extrem posterior convertit en un peduncle vibràtil per mitjà del qual s’uneix a la closca externa, l’anomenada lorica Les dimensions dels tintínids oscillen entre algunes micres i 1 mm Generalment són marins, pelàgics i cosmopolites, però poc abundants si exceptuem les…

Narcís Xifra i Masmitjà 1850-1934 fou un gironí, enginyer industrial i professor de matemàtiques Entrà com a director tècnic de la casa Francesc Dalmau i Fill al final de la dècada del 1870, i s’incorporà amb naturalitat i amb el mateix càrrec a la Societat Espanyola d’Electricitat, quan aquesta es constituí l’any 1881 La mecànica i l’electricitat foren les seves dues especialitzacions industrials Hi ha constància que va introduir millores en algunes de les màquines que construí per compte de l’empresa on treballava Per exemple, el commuta-dor automàtic, sistema Xifra, del qual anaven…

La família Brujas La família dels Brujas és extraordinàriament complexa i està formada per diverses branques i diversos negocis industrials Hi ha els Brujas i Servat i els Brujas i Pelliser, a l’origen de la que serà L’Electricitat, SA els Brujas Sayol i les dues branques dels Brujas i Torras Per a la nostra història ens interessen aquests darrers i, concretament, la branca formada per Agustí Brujas i Torras, casat amb Antònia Romeu A Brujas, Fill i Companyia, encapçalada per Agustí Brujas i el seu fill Mateu, es dedica a la fabricació de teixits de llana de qualitat Això vol dir bons i…