Resultats de la cerca
Es mostren 1643 resultats
teixit

Teixit
© Fototeca.cat-Corel
Indústria tèxtil
Entrellaçament del fil o dels fils que formen una tela o treball anàleg.
L’origen terminològic dels teixits és molt divers alguns prenen el nom del lligat tafetà, sarja, etc, altres de llur aspecte ratllat, espiga, etc, del mecanisme especial de llur fabricació lapet, espolinat, etc, o de l’efecte de la darrera operació que hom hi ha efectuat moaré, estampat, etc Algunes vegades conserven el nom geogràfic del punt d’origen cambrai, gasa, etc o el nom de llur inventor batista El teixit de llançadora és format per dues sèries de fils perpendiculars entrellaçades de maneres molt variades Una de les sèries, longitudinal, és anomenada ordit, i l’altra, transversal, és…
Televisión Española
Emissora de televisió dependent de Radiotelevisión Española
.
El 1956 hom inicià de manera regular les emissions, i el 1959 les connexions amb les principals ciutats de l’Estat espanyol El 1964 s’inauguraren els estudis de Prado del Rey Madrid, seu central de les produccions i centre principal d’emissions de TVE El 1966 fou posat en marxa un segon canal amb tecnologia de freqüència UHF TVE2, posteriorment dita La 2 i el 1973, juntament amb Radio Nacional de España constituí Radiotelevisión Española L’any 1983, amb les primeres emissions de Televisió de Catalunya TVE deixà de ser l’única emissora pública en territori estatal, i el 1988, l’aprovació de la…
Castell de Natjà (Baells)
Art romànic
El poble de Natjà és a 748 m d’altitud, al vessant sud-oest de Montferrús El castell fou conquerit, com els altres de la rodalia, per Guerau II Ponç de Cabrera vers el 1090, car aquest any, conjuntament amb la seva esposa Estefania, l’esmentat vescomte dotà l’abadia de Sant Pere d’Àger amb les esglésies dels castells de Tragó, Valldellou, Camporrells, Natjà i Baells Guerau II Ponç de Cabrera, l’any 1092, cedí tell de Natjà per esponsalici a la seva muller Estefania Un temps després, sembla que la senyoria de l’esmentada fortalesa era en poder del cavaller pallarès Bertran Calcavila, senyor de…
La multiplicació vegetativa dels espermatòfits
Els propàguls que es formen als marges de les fulles dels Bryophyllum , crassulàcies molt plantades a les jardineres i a les torretes dels nostres balcons i terrasses, són plantes en miniatura que arrelen al terra tot just caigudes de la fulla mare Josep M Barres La formació de nous individus de manera directa a partir d’unitats vegetatives pluricellulars es produeix de diverses maneres que podem reunir en dos grans grups Parlem de propàguls a propòsit dels elements reproductors formats específicament amb aquesta missió pel vegetal En cas contrari, el procés reproductiu rep el nom de…
Ànec negre
Ànec marí típicament atlàntic, del qual una petita població hiverna a les costes mediterrànies de França i Espanya La situació no és encara prou clarificada, per tal com solament apareix regularment, entre l’agost i el maig, en un petit nombre al delta de l’Ebre A la resta del litoral és un hivernant escàs i irregular, potser fins i tot accidental, situació aquesta última definitòria del seu estatus a les Balears de 5 citacions, 1 d’hivernal i les altres migradores en pas El pas postnupcial és molt poc marcat els primers arriben al final d’agost 2 citacions i hi ha observacions esparses el…
Els Carné, a Castellgalí
Isidre Carné i Gabarrós Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 La família Carné tindrà fàbrica de filats i teixits de cotó a Manresa, primer, i després a Castellgalí Isidre Carné i Gabarrós va néixer a Cardona el 1852 i va estudiar a Manresa La seva primera activitat no tenia res a veure amb el tèxtil, ja que acabada la guerra Carlina organitzà un servei de transport entre Manresa i Cardona El 1888 es va establir a la capital del Bages, i creà una empresa de filats i teixits de cotó que es va especialitzar en la fabricació de lona per a tendals i per a espardenyes…
Les parts centrals del sector català de la Conca de l’Ebre: l’Oligocè
Les etapes de deposició des del Priabonià superior al Catià terminal i els elements principals de control sobre la sedimentació, en seccions idealitzades del sector oriental de la conca d’avantpaís de l’Ebre El diferent gruix de sediments acumulat en els depocentres lacustres de les etapes evolutives l a V indica que els successius sistemes lacustres tingueren una taxa de subsidència més petita, a causa tant de les variacions de l’evolució estructural de la zona com també de l’allunyament gradual dels depocentres lacustres respecte de les zones de màxima subsidència Biopunt, original de P…
Santa Maria de Martorelles
Santa Maria de Martorelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat als vessants interiors de la Serralada Litoral.
Situació i presentació Situat a l’extrem sud-occidental de la comarca i limita amb els termes de Sant Fost de Campsentelles SW, Martorelles NW, Montornès del Vallès NE, Vallromanes E, Alella SE i Tiana S, els dos últims pertanyents a la comarca del Maresme El seu territori, bàsicament accidentat les terres més baixes són vora el termenal amb Martorelles, s’estén pels vessants interiors de la Serralada Litoral, des del turó d’en Galceran 485 m, també dit d’en Mates que és trifini d’Alella, Tiana i Santa Maria de Martorelles, a migdia, seguint vers el nord per una línia propera a la carena pel…
enginyeria de la construcció

enginyeria de la construcció La presa de les Tres Gorges, a la Xina
© stockxpert - assiewin
Construcció i obres públiques
Branca de l’enginyeria dedicada a la construcció de les obres d’edificació, les obres viàries i les obres hidràuliques.
El seu camp d’activitats inclou el projecte, la construcció pròpiament dita, el manteniment i, en el seu cas, la demolició de les construccions Entre els diversos tipus d’obres que són objecte de l’enginyeria de la construcció cal esmentar els edificis —incloses les torres de gran alçària o les cobertes de gran llum o superfície—, els ponts, els túnels, els canals, els ports, els pantans i les preses, les carreteres i les línies ferroviàries Un element bàsic de l’enginyeria de la construcció rau en l’elecció, la preparació i el manteniment dels materials resistents utilitzats a…
Conservatori Municipal de Música de Barcelona
Música
Institució fundada l’any 1886 amb el nom d’Escola Municipal de Música de Barcelona, destinada a l’ensenyament del solfeig i dels instruments musicals.
Fins el 1896 estigué vinculada a la Banda Municipal de Barcelona, i la primera seu de l’escola fou al carrer de Lledó Josep Rodoreda fou director de les dues institucions Rodoreda volia donar a conèixer la música als joves i estimular-los perquè componguessin a través d’una institució oberta a totes les tendències estètiques i que, a més, reunís tots els recursos necessaris per a una completa formació artística La seva gestió fou durament criticada i abandonà el càrrec l’any 1896 Del 1896 al 1930 el substituí A Nicolau, i la direcció de la banda fou delegada a C Sadurní També l’any 1896 l’…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina