Resultats de la cerca
Es mostren 1066 resultats
Ricard Salvat i Ferré

Ricard Salvat i Ferré
© Universitat Jaume I
Literatura
Teatre
Director teatral i escriptor.
Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, sociologia i filosofia a Heidelberg i ciències teatrals a Colònia, i es doctorà en filosofia 1973 Fundà i dirigí l’Agrupació de Teatre Experimental 1953-56, d’abast universitari, i, amb Miquel Porter i Moix creà el grup experimental Teatre Viu 1956-59, que s’integrà, el 1957, dins de l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona , on el 1959 dirigí Tu i l’hipòcrita , de Maria Aurèlia Capmany i Farnés, i Ball robat , de Joan Oliver i Sallarès El 1960 fundà, amb Maria Aurèlia Capmany, l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual EADAG, que dirigí fins a…
,
Joan Sales i Vallès

Joan Sales i Vallès
Literatura
Disseny i arts gràfiques
Edició
Escriptor i editor.
Llicenciat en dret 1932, milità al Bloc Obrer i Camperol i al PSUC Durant la Guerra Civil de 1936-39 lluità als fronts de Madrid i d’Aragó Exiliat el 1939 a França, el 1942 s’establí a Mèxic i hi treballà com a linotipista Fou redactor en la revista Full Català , precedent de Quaderns de l’Exili , de la qual fou fundador 1943-47 i editor, juntament amb F de Pol, R Galí, A Artís-Gener, P Calders, V Riera Llorca i JM Ametlla Edità, amb estudis i anotacions, L’Atlàntida , Canigó , La nacionalitat catalana i la primera edició de les Poesies de Màrius Torres 1947 El 1948 tornà a Catalunya i s’…
, ,
Salvador Giner i Vidal
Música
Compositor i pedagog.
Rebé les primeres lliçons de la seva mare, la pianista Vicenta Vidal Puchades, i del seu pare, el violinista Manuel Giner Rosetti posteriorment estudià amb el mestre de banda militar Josep Cameno i amb l’organista de la catedral de València, Pasqual Pérez i Gascón, que li donà lliçons d’harmonia, contrapunt i composició A més del violí, el seu instrument principal, tocava la flauta, el clarinet i el trombó A divuit anys començà a compondre música religiosa, i es donà a conèixer amb la Missa en re 1850 per a quatre veus i gran orquestra A València estrenà altres obres, com ara la Missa de…
Josep Maria Forn i Costa
Cinematografia
Director i productor cinematogràfic.
Vida Cursà estudis de professorat mercantil i a partir del 1948 treballà com a meritori a la productora Emisora Films Anà ascendint a càrrecs de més responsabilitat fins que el 1955 dirigí el seu primer llargmetratge, Yo maté , al qual seguiren La rana verde 1957 i diversos guions rodats per altres realitzadors, com ara Un tesoro en el cielo 1956, Miquel Iglesias, Cara de goma 1957, José Buchs i Històries de la Fira Historias de la Feria , 1957, Francesc Rovira i Beleta El 1958 adquirí la propietat de la productora Producciones Cinematográficas Teide PC Teide, fundada sis anys enrere per…
,
música de San Francisco
Música
Música desenvolupada a San Francisco (Estats Units d’Amèricca).
Té el seu origen en la missió de Yerba Buena, fundada per un grup de franciscans encapçalats pel frare mallorquí Juníper Serra el 1776 El 1846 fou ocupada pels nord-americans, que li donaren el nom de San Francisco, i experimentà un gran creixement a partir del 1848, que es descobrí or a la regió Els primers concerts orquestrals tingueren lloc pels volts del 1850 i anaren a càrrec de la Germania Singing Society Pel que fa a l’òpera, se sap que el 1851 s’estrenà La sonnambula de V Bellini, a l’Adelphi Theatre Al llarg del segle continuaren les representacions operístiques, amb preferència per…
Dietari de la Generalitat de Catalunya
Historiografia catalana
Registre dels principals esdeveniments polítics, socials i econòmics que tingueren lloc a Catalunya i a Barcelona entre el 1411 i el 1714, anotats per l’escrivà major de la Diputació del General.
Desenvolupament enciclopèdic Seguint la tradició dels notaris barcelonins, que inicialment foren els responsables de la seva redacció, aquest registre fou designat com a Manual , però ben aviat aquest nom fou substituït per Dietari , que responia molt millor al conjunt d’anotacions gairebé diàries La decisió de portar un dietari trencà amb les instruccions donades per les Corts de Cervera del 1359 en les quals s’establí que, en acabar cada trienni, els diputats i oïdors sortints havien de cremar tots els comptes i escriptures, «així que no puguen aparer ne puguen ésser trobades en temps…
El Contemporani
Historiografia catalana
Revista patrocinada pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals i publicada per l’Editorial Afers entre Catarroja i Barcelona, amb una periodicitat bianual.
Del 1993 al 1997 el subtítol fou Revista d’història i d’ençà del 1997, Arts, història, societat El Contemporani es gestà en el si del Centre d’Estudis Historiogràfics que, mentre existí, estava adscrit al CEHI de la Universitat de Barcelona, i del qual foren membres A Colomines, M López del Castillo, A Mayayo, JM Muñoz i Lloret, E Riu Barrera i R Vinyes Aquest collectiu d’historiadors havia signat fins aleshores una columna mensual, amb el títol “Plaerdemavida” i amb el pseudònim U no és ningú , a la revista L’Avenç La supressió d’aquesta collaboració per la direcció de la veterana revista…
música de Vilanova i la Geltrú
Música
Música desenvolupada a Vilanova i la Geltrú.
Els antecedents es relacionen amb les capelles de música de Santa Maria de la Geltrú i Sant Antoni Abat de Vilanova Al segle XVII, les dues parròquies disposaven d’orgue i capella de música independents, i també d’altres agrupacions musicals El 1687, una cobla de Vilanova de Cubelles formada per músics de la capella de Sant Antoni assistí a la festa de Santa Tecla a Tarragona El 1716, Sebastià Guilla construí un orgue nou per a Sant Antoni, que fou substituït el 1865 per un de monumental de Gaietà Vilardebó Aquest orgue, el de Santa Maria de la Geltrú i el de l’església dels Josepets foren…
Sant Jaume de Calaf
Art romànic
Aquesta església es trobava situada en el terme antic del castell de Calaf, fora de la vila Fou un priorat dependent de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona Posteriorment el priorat es traslladà dins la vila, i assumí funcions parroquials El castell de Calaf es documenta a partir l’any 1015, data en la qual el bisbe Borrell de Vic donà al levita Guillem de Mediona els puigs de Calaf, Cajafell i Farrera És probable que l’església de Sant Jaume de Calaf anés compresa amb les altres esglésies del terme que, juntament amb la parròquia de Sant Pere, l’any…
Anna Lizaran i Merlos

Anna Lizarán i Merlos
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
Trajectòria teatral Incorporada des de petita al món del teatre, estudià a París a l’École Jacques Lecoq 1974-76 Fou membre fundadora del grup Els Comediants, companyia amb la qual treballà durant tres anys, i del Teatre Lliure, on participà en la major part dels muntatges una quarantena, entre els anys 1976 i 2000 Fou notable la seva actuació en La Bella Helena 1979, de J Offenbach i P Hacks, dirigida per Pere Planella El balcó 1980, de J Genet Al vostre gust 1983, de W Shakespeare Una jornada particular 1984, d’E Scola, que protagonitzà amb el director Josep Maria Flotats La senyoreta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina