Resultats de la cerca

Situació Aspecte que ofereix avui la capçalera de l’edifici després de l’espoliació soferta darrerament R Viladés L’església es troba situada vora les ruïnes del castell de Querol, en una fondalada de la vall per la qual discorre la rasa de Querol L’església és enmig de camps i boscos de pins i roures Per la banda de llevant i tocant l’absis, comença un seguit de margeres, les quals arriben fins al torrent Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 96,7 —y 49,8 31 TCG 967498 Des de la plaça de Montmajor,…

El feu recopilar Alfons I a la segona meitat del segle XII Segurament després de la reunió de la cúria a Poblet agost del 1194, en què es constatà la manca de control i autoritat del comte rei sobre nombrosos castells infeudats Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99, en fou l’autor i organitzador, però la confecció s’ha d’atribuir a l’escrivà Ramon de Sitges, al servei de la Cancelleria comtal 1179-92, i a d’altres escrivans posteriors, desconeguts, que hi afegiren la documentació de la darreria del regnat d’Alfons I fins el 1196 i la de Pere I i Jaume I La part documental s…

Era fill d’una família d’alts funcionaris de la monarquia el pare, Antoni Agustín i de Siscar, membre d’una nissaga de la petita noblesa de Fraga, fou regent i, després 1508, vicecanceller del Consell d’Aragó, i la mare, Aldonça Albanell i Durall, era filla de Jeroni Albanell, ciutadà honrat barceloní, regent de la Cancelleria de Catalunya i actiu collaborador de Ferran II en la reforma del règim municipal de Barcelona el 1498 Diversos germans seus ocuparen igualment càrrecs oficials Es coneix la seva vida gràcies, sobretot, a la biografia que el 1734 n’escriví l’illustrat valencià Gregori…

Especialista en història econòmica i financera, fonamentalment sobre els mètodes comercials a la Mediterrània medieval i moderna, destaquen els seus articles sobre la Barcelona dels s XIII-XV Analitzà també les comunitats mercantils de diverses ciutats italianes, alemanyes i dels Països Baixos Estudià dret a la Universitat de París, on aviat se sentí atret per la història Entre el 1896 i el 1898 es traslladà a Berlín per elaborar la seva tesi doctoral sobre la qüestió economicojurídica de les borses alemanyes de comerç S’introduí en el món de les tècniques comercials sota el mestratge d’…

Vida i obra Des del plantejament que l’economia havia d’estar al servei de la societat, fou un dels principals impulsors de la producció intellectual sobre l’economia catalana Però, sobretot, destacà per la seva visió pragmàtica i internacional, que permeten considerar-lo un dels millors economistes del s XX a l’Estat espanyol Format a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, entrà en contacte amb economistes com Vandellós, Tallada, Raventós, Vidal i Guardiola Amplià la seva formació a la London School of Economics i a la Universitat de Munic Començà a escriure sobre economia i…

Vida i obra Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1917, obtingué la primera notaria el 1922, a Ezcaray passà després a Ponferrada i Castelló, i exercí a Barcelona des del 1935 fins a la seva jubilació el 1972 Dotat d’una gran personalitat, d’un esperit humanista i d’una disposició natural per a la paraula més que per a l’escriptura, participà de manera activa en els cenacles i les tertúlies culturals, especialment de l’Ateneu Barcelonès Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans, fou el promotor i assessor jurídic d’…

Ha estat un dels principals impulsors de la renovació d’aquesta disciplina a Catalunya durant la segona meitat del s xx La seva tasca docent i investigadora fou essencial per a la recuperació de la tradició geogràfica catalana anterior a la Guerra Civil Espanyola i per a entroncar-la amb les noves tendències internacionals de la geografia teoricoquantitativa i social La seva concepció oberta en l’àmbit de les ciències socials i les seves actituds cíviques han influït decisivament a convertir la geografia en una pràctica professional aplicada, al servei de l’Administració pública, les…

Vida Fou deixeble de Plató a l’escola que aquest creà, l’Acadèmia En morir el seu mestre 347 aC, inicià una època de viatges que el portaren a esdevenir, durant tres anys, el preceptor del futur rei de Macedònia, Alexandre el Gran De retorn a Atenes, fundà la seva pròpia escola, el Liceu també coneguda com escola peripatètica Probablement, per a la història de la música, Aristòtil ha estat més important per la influència que el seu pensament va exercir sobre certs teòrics Aristoxen i, més tard, J Tinctoris, V Galilei, etc, que no pas pel volum de textos consagrats a aquest art De fet, l’únic…

És el degà del futbol català Fou fundat al gener del 1898 per Gaspar Matas Danés, un palamosí que havia estudiat a Anglaterra i que esdevingué el primer president del club, a més de jugador L’entitat quedà constituïda amb el nom de Palamós Foot-ball Club i el terreny de joc que utilitzava estava situat al pati de la Corchera fàbrica Berton i Delibes El primer partit el disputà contra un equip d’anglesos d’un vaixell ancorat a la badia de Palamós, al qual derrotà per 2 gols a 1 Hi ha una altra versió respecte al rival, en què s’afirma que eren els obrers anglesos de la fàbrica Armstrong,…

Vida i obra Provinent d’una família benestant, realitzà els estudis de retòrica i gramàtica al collegi dels escolapis de Moià Posteriorment es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera 1758 L’any 1759 ingressà al monestir premostratenc de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes, on ràpidament establí contacte amb Jaume Caresmar Arribà a ser-ne prior 1795, 1801 i abat 1789 Al llarg de la seva vida realitzà diversos viatges per Catalunya, Aragó i Navarra per tal de cercar documents, restes arqueològiques i monedes antigues Juntament amb els seus germans d’orde Caresmar i Josep Martí…