Resultats de la cerca
Es mostren 8063 resultats
Castell de Monells (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes del castell, al costat de tramuntana Hi és visible un mur de poca alçada que té una filada d’espitlleres, altes i estretes F Baltà El castell de Monells era emplaçat damunt un pujol, a l’extrem de migdia de la població de Monells, al “barri del Castell”, que s’estén als seus peus fins al marge dret del Rissec Aquest riu separa aquest nucli del veïnat dit “barri de la Riera”, on hi ha l’església parroquial Mapa 334M781 Situació 31TDG997469 La vila de Monells es troba a 2 km de Corçà per la carretera local de Corçà a Bordils Un cop situats a la notable…
Castell de Gurb
Situació El castell de Gurb és situat al centre de la Plana de Vic, dalt un turó que es troba darrere el petit nucli que forma la parròquia Per arribar-hi, cal situar-se a l’església de Sant Andreu, des d’on cal dirigir-se al cementiri, punt d’arrencada d’un camí petit que porta al turó que s’aixeca darrere l’església També s’hi pot accedir pel costat de migjorn, agafant la carretera de Vic a Prats de Lluçanès Entre els punts quilomètrics 3 i 4 hi ha, a mà dreta, un camí de carro que porta al Mas Romeu, des d’on es pot pujar al castell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei…
Bibliografia general referent al romànic a Andorra
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del Adopcionismo en la integración de la Iglesia visigoda , discurs llegit a l’acte públic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 18 de desembre de 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institució Patxot, Diputació Provincial de Barcelona, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , Edicions 62, Barcelona 1972 Abril i López, Josep M Lipsanoteca d’Andorra , dins Catalunya Romànica , vol XXIII Museu Episcopal de Vic-Museu Diocesà i Comarcal de Solsona,…
Epigrafia d’època romànica (Barcelona)
Art romànic
Introducció A la ciutat de Barcelona destaca l’amplitud del conjunt d’epigrafia funerària dels segles IX-X, únic en el context català, i que revela l’existència d’un important grup aristocràtic, laic i eclesiàstic, molt probablement associat al casal comtal, el qual entre el final del segle IX i l’inici del X va adoptar la pràctica de dotar algunes de les seves sepultures d’epitafis destinats a singularitzaries i a fer-ne perdurable la memòria És digne d’atenció com la generalització d’aquesta pràctica se situa just en el període posterior al govern de Guifré I, quan el poder comtal es…
Sant Pere d’Or (Santpedor)
Art romànic
Situació Portada de l'església de Sant Pere d’Or, oberta al cantó de migjorn F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Pere es dreça al bell mig de la població de Santpedor, de la qual és la parroquia que dista uns sis quilòmetres de Manresa vers tramuntana Long 1°50’24” - Lat 41°47’10” Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc anomenat Or Molt aviat degué adquirir la condició de parròquia que conserva avui dia L’església era de fundació comtal, que per diverses donacions passà, en part, al monestir de Sant Benet de Bages El lloc d’Or es documenta…
Castell de Pèirapertusa (Dulhac jos Pèirapertusa)
Situació Vista aèria del castell, bastit a l’extrem de llevant d’una llarga cresta calcària ECSA - F Tellosa El castell de Pèirapertusa és a l’extrem oriental d’una llarga cresta calcària, orientada E-W, al NW del poble de Dulhac El castell s’assenta sobre un promontori que fa una llargada de prop de 300 m i una amplada no superior a la seixantena de metres La porta d’entrada, a l’E, se situa a prop de 700 m d’altitud el punt més elevat de l’emplaçament és a 797 m, al Ròc de Sant Jordi El roquissar, amb un fort declivi, presenta cingles per tots costats, especialment als costats nord, sud i…
Castell de Castellví de Rosanes
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquest important castell, format per dos recintes i protegit per un fort espadat ECSA - J Todó El castell és situat al cim 363 m d’un contrafort avançat vers el nord de les muntanyes d’Ordal Domina la vall del Llobregat i la de l’Anoia, que hi conflueix sota la vigilància del Castellví Mapa 36-16420 Situació 31TDF098897 S’hi accedeix per la carretera de Gelida, on prop del km 3 hi ha un pont sobre la riera de les Deveses Cal travessar-lo i enfilar la pista de muntanya que allí comença, que en menys de 3 km acaba al mas de Sant Jaume, al peu del castell Història Al cim…
Banc d'Europa (1973-1994)
La constitució El 24 de juny de 1972, el grup promotor del banc presentà la sollicitud al Banc d’Espanya i al Ministeri d’Hisenda Aquest n’autoritzà la creació el 22 de gener de 1973, i el 15 de març de 1973 es constituí la societat anònima Banc d’Europa SA, a Barcelona El 26 del mateix mes s’inscriví en el Registre de Bancs i Banquers amb el núm 171 LC de la Banca Local Espanyola La LC corresponia a Local Comercial, categoria compartida per tots els bancs d’aquesta naturalesa creats aleshores Els promotors tingueren problemes perquè els fos acceptada la denominació, ja que les autoritats…
El frontal del cardenal Margarit
Art gòtic
Part central brodada del frontal del Cardenal Margarit Encomanada per aquest prelat vers els anys 1474-77, probablement al brodador de Perpinyà resident a Girona, Antoni Guàrdia, mostra una interessant iconografia amb el comitent acompanyat de cinc àngels i agenollat davant la Mare de Déu i el Nen entronitzats BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El frontal d’altar dit del cardenal Margarit, conservat al Museu de la Catedral de Girona, és una obra brodada a Girona a la dècada de 1470 Joan Margarit i de Pau va néixer en aquesta ciutat el 1422 La seva família paterna estava…
La decoració dels teginats
Art gòtic
Les principals cases i palaus a l’època medieval oferien interiors ricament decorats, no únicament per la presència d’objectes ornamentals, com tapissos o catifes, sinó també per la pintura dels murs i els teginats Aquesta decoració responia a un art senyorial, al gust de nobles i burgesos o alts dignataris per a reafirmar el seu estatus social D’aquí que els teginats fossin corrents i generalment decorats Cada lloc mostrava, però, les seves particularitats segons la localitat, la funció de l’edifici, la utilitat de l’espai que calia cobrir o la importància del promotor Aquest tipus de sostre…