Resultats de la cerca

Església que centra la població de Sant Cebrià de Vallalta L’edifici actual, avui dia totalment emblanquinat, és d’estil renaixentista, almenys el portal, emmarcat per dues columnes corínties, i es va construir el 1577 li fa costat un campanar de torre amb cos superior vuitavat i capçat en forma de piràmide entorn d’un terrat La parròquia és esmentada des del 1019 en l’acta de restauració de la canònica catedralicia de Girona amb el nom de Sancti Cipriani Marítima El 1079 s’esmenta novament en l’acta de consagració de Santa Maria de Pineda, i del segle XII en endavant consta…

De l’antiga església de Sant Julià, que era situada a mitja falda de la muntanya de Montjuïc, prop del vell fossar dels jueus, hi ha esment documental des del segle X Una de les primeres referències data de l’any 986, en una escriptura on s’esmenta l’“ ecclesia sancti Juliani sita in monte jvdaico ” i poc temps després, el 995, es torna a esmentar en el testament sagramental del bisbe Vives de Barcelona, el qual llegà a l’església de Sant Julià un alou situat vora el riu Llobregat, que havia pertangut al clergue Orús Sant Julià de Montjuïc figura entre les deu parròquies del territori de…

El convent de Santa Clara de Barcelona, avui desaparegut, representa la primera fundació de l’orde de les clarisses a Catalunya, un cop arribades a la ciutat el 1233 Agnès de Peranda i santa Clara d’Assís Entre el 1236 i el 1237 el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou va concedir a l’orde el dret a construir un convent de nova planta prop de la platja, en l’espai ocupat avui pel parc de la Ciutadella La documentació, encara ara una mica confusa, ofereix la data del 1249 com l’any en què ja estaven pràcticament acabats l’església i el convent, i d’altra banda, apareix com l’any…

Les vicissituds d’aquest castell són pràcticament desconegudes Ni es pot precisar el seu terme antic, puix que segurament ni en tenia Únicament, amb tot, direm que per les poques dades documentals es confirma la seva ubicació en la vall de Ribes i en el comtat de Cerdanya Les primeres notícies del lloc corresponen a l’any 918, quan Gamisà i la seva muller Virgília vengueren a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, una casa i altres béns situats al comtat de Cerdanya, a la vall de Ribes “ valle Petrariense ”, en els confins de vila Campelles “ villa Campillias ”, en el lloc…

Aquest castell és consignat per primera vegada l’any 1138, en què Arnau de Ponts, junt amb els seus germans Berenguer de Tarascó i Ramon, donen a Ramon Arnau, Guillem Miró i Bernat Olla un alou que tenien al camp de Mascançà, davant Linyola, per tal de bastir-hi un castell, anomenat Bellestar Havien rebut l’alou del comte Ermengol VI d’Urgell El 1143 Arnau Ponts, la seva muller Saurina i el seu germà Ramon manaren a Ramon Arnau que, de la meitat del castell de Bellestar que tenia per ells, en retingués dues parellades de terra i la resta la cedís als homes que hi habitessin En el mateix…

Situació A uns 30 m a llevant del Mas de Cal Mensa i a una alçada de 646 m, podem visitar un cup excavat a la roca arenosa, envoltat de camps de conreu de cereals i tapat per unes alzines Mapa 35-14362 Situació 31TCG800179 Hi porta un camí carreter que surt a mà dreta de la carretera d’Igualada als Prats de Rei i que s’agafa enfront mateix del que mena a la Manresana Forat a la pedra Aquest cup destinat a guardar el most es va construir en una codina arenosa, té una forma cilíndrica amb un diàmetre de 2,11 m i una fondària de 2,10 m, ja que conserva a la part inferior el forat de…

Aquest antic priorat augustinià també és conegut per Sant Vicenç de Pedrabona Es trobava en l’esquerra del torrent de Garraf, prop de la masia de Can Lluçà, on hi ha l’era del Prior i el coster de la Fita, potser els darrers vestigis de l’establiment monàstic, situat a la zona de muntanya del poble de Garraf El priorat fou fundat per rei Alfons I el Cast l’any 1163 per la donació que feu al prevere Joan, en pur i franc alou de tot el territori de les comes de Campdàsens, al massís de Garraf, amb les seves terres i pertinencies amb la condició que s’havia de construir un monestir…

El convent de l’orde de les clarisses, fundat l’any 1263, tingué el seu primer estatge extramurs de Perpinyà, no lluny de la porta de Sant Martí, prop del camí de Tuïr Molt aviat gaudí de la protecció dels bisbes d’Elna i del papat en aquest sentit, hom sap que l’any 1271, el papa Gregori X, mitjançant una escriptura prengué aquesta comunitat sota la seva protecció i empara, i també es comprometia a defensar tots els béns que tenia o que pogués adquirir en el futur Posteriorment, el papa Joan XXII, el primer de maig de 1323, concedí a dit convent els mateixos privilegis i Indults que havien…

Reial en les dinasties I i II, fou només privada de la III a la VI i durant la XII És fruit de la configuració plana del terreny del Baix Egipte, que obligà a construir les tombes en lloc d’excavar-les en el ǧabal , o muntanya, com succeïa a l’Alt Egipte Malgrat els canvis que experimentà en el decurs del temps, la mastaba —mot àrab que significa ‘banc'— consta d’una substructura, excavada a terra, on es troba la cambra funerària i el sarcòfag, i d’una superestructura amb quatre costats atalussats En aquesta superestructura —de maó en la dinastia I, de reble recobert de maó en la II i III, de…

El seu origen immediat està en la Societat Dramàtica d’Aficionats per al conreu de les arts teatrals creada al mateix convent un any abans per un batalló de la Milícia Nacional amb Manuel Gibert al capdavant el 21 d’agost de 1837 tingué lloc la primera representació amb El marido de mi mujer , de Ventura de la Vega Al febrer del 1838, Manuel Gibert i una sèrie de nous socis decidiren afegir l’orientació docent a la societat, amb la voluntat d’equiparar-se al Real Conservatorio de Música y Declamación de María Cristina de Madrid, que es digué inicialment Liceo Filarmónico…