Resultats de la cerca
Es mostren 1284 resultats
guerra dels Cent Anys

La guerra dels Cent Anys
© fototeca.cat
Història
Conflicte que, interromput per nombroses treves i per dos tractats de pau, enfrontà França i Anglaterra del 1337 al 1453.
És considerat com la darrera fase del litigi plantejat entre ambdós països d’ençà que la conquesta d’Anglaterra per Guillem, duc de Normandia 1066, collocà els reis anglesos en la contradictòria situació d’ésser alhora sobirans a llur país i vassalls dels reis francesos pels territoris que en feu d’aquests tenien a França, i la manifestació política de la transició entre el món feudal i els estats moderns, que l’aparició del sentiment de nacionalitat accentuà Els punts de fricció eren nombrosos, puix que, a la pugna per la supremacia a Occident i als problemes derivats de les possessions dels…
Joan Desgarrigues, comanador del Masdéu (1419-1422)
El 31 de juliol de 1419 juraren els càrrecs els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Desgarrigues Segles XIV – XV, comanador del Masdéu diputat militar Galceran de Santmenat, cavaller diputat reial Llorenç Rodon, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Narcís Estruç, ardiaca major de Tarragona El 2 d’agost de 1419 jurà el càrrec el següent oïdor oïdor militar Guillem de Masdovelles El 6 d’agost de 1419 arribà a Barcelona el següent oïdor reial Joan Desbosc, ciutadà de Lleida Les notícies sobre Joan Desgarrigues són ben minses Se sap que havia professat en l’orde de l’Hospital, i…
Tomàs Garrido Sáez

Tomàs Garrido Sáez
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, humanista.
Biografia Estudià al collegi escolapi d’Alcalá de Henares, com a fàmul Decidí fer-se escolapi amb motiu de les festes de 1891 per la beatificació del pare napolità Pompili Maria Pirrotti, i el 14 de gener de 1894 entrà al noviciat d’Iratxe Navarra com a generalici, és a dir, religiós que professava no en una província sinó a disposició del pare vicari general d’Espanya Hi pronuncià els vots el 18 d’agost de 1895, i allí mateix continuà amb els estudis eclesiàstics, que acabà a San Pedro de Cardeña Burgos El 1900 es dissolgueren els generalicis i cada religiós fou incardinat a una de les…
Margaret Hilda Thatcher

Margaret Hilda Thatcher
© US Government
Política
Política anglesa.
Inicis en la política De cognom de soltera Roberts, era filla d’un predicador metodista que tingué una gran influència en les seves conviccions ètiques i vitals, que es projectaren en la seva acció i els seus posicionaments polítics Estudià química al Somerville College d’Oxford, on es graduà l’any 1947 Durant els anys d’universitat fou un membre molt actiu del Partit Conservador i àdhuc fou presidenta de l’associació d’estudiants d’aquest partit Després de graduar-se treballà en la indústria química, però continuà l’activitat política a escala local L’any 1951 fou candidata a les eleccions…
Ciclons, tifons i huracans
L’any 1900, el meteoròleg australià Clement Wragge decidí de batejar cada gran pertorbació tropical amb un nom de persona Wragge donà a les de tipus anticiclònic, portadores de bonança, noms de persones que apreciava, i reservà per a les depressions, causants de temperis, noms de polítics detestats Es veu que la idea agradà als meteoròlegs nord-americans, però només per a les grans depressions devastadores, les quals començaren de rebre noms femenins “Carol”, “Tracy”, “Edna”, etc És obvi que les fòbies i les fílies delaten els subconscients, i també ho és que aquest escarni discriminatori no…
Ramon Llull. 1274-2007
Escriptor, filòsof, místic, missioner i gran viatger, potser el terme audàcia és el que més escau al seu temperament Passà molts anys lluny de la seva terra, i és difícil construir-ne la biografia perquè no se’n té cap gran suport documental Tot i que la seva vida fou llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars A falta d’aquests, són útils les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de composició Ramon Llull, gran viatger 1274-1316 La cronologia, però, no explica les motivacions espirituals que condicionaren les…
Santa Eulàlia de Begudà (Sant Joan les Fonts)
Art romànic
Situació Una vista de l’interior de l’església en la qual és perfectament visible fins a quin punt l’aspecte original fou alterat A Martí L’església de Santa Eulàlia centra el poble de Begudà, situat a la dreta de la riera del Turonell i format per unes quantes cases que envolten el temple i diverses masies disseminades pel terme, la majoria deshabitades Mapa 257M781 Situació 31TDG627718 Hom pot arribar-hi per la carretera d’Olot a Besalú 5 km després de sortir d’Olot, a mà dreta, hi ha el trencall que amb 1,5 km aproximadament porta a Begudà JVV Història Un dels primers esments documentals…
Salvador Dalí i la provocació artística
Salvat-Papasseit , R Barradas, 1918 Coll part / RM Durant el primer quart del segle XX Catalunya no va generar, en el camp artístic, propostes radicals autòctones Alguns personatges de l’art i de la cultura, però, van deixar-se seduir per les que venien de fora i les van incorporar a la seva pràctica amb la intenció de transgredir, en una o altra mesura, l’ordre cultural hegemònic En aquest sentit, Josep Maria Junoy no solament conreà durant uns anys el calligrama com a forma poètica, sinó que es convertí en un dels primers defensors del cubisme pictòric a Catalunya De manera similar, Joan…
La “Soli”, periòdic obrer
“Solidarídad Obrera”, Barcelona, 24-12-1914 Coll part La “Soli”, el popular diminutiu amb què els venedors solien anomenar a crits el periòdic Solidaridad Obrera pels carrers de Barcelona, va ser una de les capçaleres periodístiques més representatives del moviment obrer català Va sortir per primera vegada el 19 d’octubre de 1907, com a òrgan de les Societats Obreres adherides a la Federació Local de Societats de Resistència que duia el mateix nom Va veure la llum gràcies al suport econòmic de Francesc Ferrer i Guàrdia, i va ser un periòdic societari típic, és a dir, abocat a la vida sindical…
Jeroni de Real i Ferrer
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista.
Vida i obra També conegut, encara que inexactament, com Real de Fontclara o Jeroni del Real de Fontclara Nasqué al barri gironí del Mercadal Era membre d’una família de la petita noblesa catalana originària de Fontclara Baix Empordà que esdevingué ciutadana al final del s XVI quan emparentà amb una rica nissaga de mercaders, els Saconomina El seu pare, Miquel, morí quan Jeroni encara era un infant Fou l’oncle avi, Jeroni Saconomina, el seu padrí i tutor, qui més el protegí i l’influí en la seva vocació política i de cronista Es casà dues vegades, amb…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina