Resultats de la cerca

Introducció Fins ara hem vist els fets principals que s’esdevingueren durant els segles IX i XIII, especialment amb relació als grans senyors, els comtes o els reis Això ens ha de servir com a fonaments que ens permetran d’entrar en el nucli del treball i parlar de l’organització del país, de l’economia i de la societat a la Garrotxa de l’edat mitjana En els tres propers apartats ens dedicarem a estudiar sobretot l’organització de l’espai, primerament des del punt de vista del poblament, en segon lloc amb relació a l’administració i el poder laic i, finalment, amb relació al món eclesiàstic…

Acte de fe Cerimònia instituïda pels tribunals de la Inquisició cap al final del segle XV Consistia en una missa, un àpat lleuger i una processó cap a la plaça pública, on els condemnats abjuraven de l’error de què havien estat acusats i eren rebuts de nou a l’Església, o bé, si no se’n retractaven, eren lliurats al braç secular i executats tot seguit Aixa, orde de l’ Orde d’origen llegendari, fundat –suposadament– per Ramon Berenguer IV a l’entorn de l’any 1150 per a honorar les dones tortosines comandades per Marina de Miravall que van salvar la ciutat –tot just conquerida– enfront d’una…

L’origen i l’antiguitat El terme ciutat prové del llatí clàssic civitas , que originàriament significava sobretot “conjunt de ciutadans” i que tot seguit va adquirir, per extensió, el sentit del lloc de residència dels ciutadans A la cultura llatina la civitas es distingeix de l’urbs, terme amb què s’indica el “contenidor” físic Isidor de Sevilla, bisbe i escriptor eclesiàstic dels segles VI-VII, es va apropiar aquesta distinció establerta per Ciceró i en les seves Epístoles escrivia que “l’ urbs és formada per les muralles mentre que la ciutat no és formada per les pedres sinó pels seus…

Portada de Santa Maria, la seu de Manresa El millor testimoni de l’embranzida de la ciutat de Manresa a la primera meitat del segle XIV és l’antiga església canonical de Santa Maria, coneguda des d’aquesta mateixa centúria com la Seu a causa de les seves dimensions catedralícies En va ser el tracista i primer mestre major Berenguer de Montagut, que també va projectar el convent del Carme de Manresa i, amb Ramon Despuig, l’església de Santa Maria del Mar La traça d’aquesta portada, oberta al mur nord, segueix un patró que retrobem a les portades laterals de Santa Maria del Mar ECSA - G Serra…

«El modernism és més que, únicament, art i literatura En aquests moments inclou quasi la totalitat del que és veritablement viu en la nostra cultura» Clement Greenberg , 1965 El terme modernism s’usa d’una manera comuna a la Gran Bretanya i als Estats Units per descriure un moviment cultural molt ampli, que s’originà al segle XIX i que madurà al XX, guiat per un conjunt de premisses, actituds i valors afins Amb tot, no hi ha un consens d’opinió pel que fa a la naturalesa exacta del moviment, concretament quan començà, o si forma un període concret de la història de l’art que va acabar fa un…

El simbolisme de l’arbre En la història de la humanitat, l’arbre ha tingut un gran simbolisme “L’Arbre de la Memòria”, un dels espectacles del Fòrum de Barcelona 2004, prenia l’arbre com a font de vida, fertilitat i màgia Montse Catalán Essent els arbres elements cabdals de la natura, no és pas estrany que els humans els hagin fet protagonistes d’uns rituals determinats, com tampoc que els hagin utilitzat per a bastir universos simbòlics Un dels trets característics dels arbres, el d’enfonsar les arrels en terra i assenyalar i buscar amb les branques el cel, tot donant fruits als…

Allegoria de la República ECSA El pare de Lluís Companys, Josep Companys i Granyó, era un important propietari agrícola de la comarca de l’Urgell que posseïa moltes terres de conreu El patrimoni de la família era molt extens, doncs, i els fills van rebre en herència diverses finques el més gran, de nom Josep, va heretar la casa pairal i les finques adjacents, i Lluís va rebre una propietat situada al municipi de Vilagrassa Josep Companys i Granyó simpatitzava amb els corrents ideològics liberals i republicans i va saber transmetre aquestes idees als seus fills, alguns dels quals, en fer-se…

L’evolució dels oficis tradicionals és un dels elements que mostren més clarament la profunda transformació que Catalunya ha viscut en els darrers cent cinquanta anys La desaparició d’oficis en uns casos, la readaptació en altres, palesa, grosso modo , el canvi del sistema productiu, els nous tipus d’organització del treball, les noves relacions que s’establien entre productors i consumidors, la transformació de l’utillatge, l’entrada i la implantació, en alguns casos massiva, de la tecnologia industrial estrangera Durant els anys vint, per exemple, la introducció de les panificadores…

Al meu entendre, Lluís Companys és l’home de tres dates clau que el configuren com a mite de la història de Catalunya En dues d’elles, el 6 d’octubre de 1934 i el 19 de juliol de 1936, hi destacà com a polític de moments crucials En la tercera, la del seu afusellament, l’octubre del 1940, es creà la figura del president màrtir La resta de la seva vida com a agitador polític no fou més remarcable que la dels grans dirigents de l’esquerra Sense aquests tres episodis, Companys no destaca per damunt de Francesc Macià, Rovira i Virgili, Jaume Carner, Pere Coromines, Marcellí Domingo, Francesc…

A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses companyies itinerants actuaven a les places de la ciutat, i constaven d’un actor i d’un cor Èsquil introduí el segon actor en la representació dramàtica i Sòfocles el tercer L’escenografia, limitada per la decoració del mur σχηνh que servia de fons, es complicà amb el transcurs del temps Èsquil concebé l’εκκύλεμα, petit escenari sobre rodes el Θεολογεῖον era un petit balcó adossat al prosceni en el qual apareixien els déus de l’Olimp Finalment fou emprada una màquina de volar, proveïda de corrioles, que permetia als déus d’aparèixer i…