Resultats de la cerca

Situació Façana de ponent, on hom pot veure la porta actual al centre, fruit d’una reforma tardana ECSA - JA Adell L’església de Sant Cristòfol, ara dedicada a sant Jaume, és al centre del petit nucli de cases, abandonades, del poble de Sant Cristòfol Mapa 34-12291 Situació 31TCG469561 Per a anar-hi, cal prendre una pista que surt de la carretera de Ponts a Folquer, que en 7 km de recorregut, passant pel mas de Perdiguers, on es troba amb la pista que puja des del Molí Nou del Rialb, arriba a Sant Cristòfol JAA Història Aquesta església fou seu d’un priorat o petita casa monàstica dependent…

Les biotes illenques actuals Totes les illes perdudes al mig dels oceans hostatgen faunes i flores delicades, sovint úniques En major o menor grau, són només el testimoni de la riquesa que trobaren els primers navegants Atesa la història d’extincions que han sofert, el risc que corren i el valor intrínsec que representen, han de ser considerades com a prioritats de conservació Els testimonis d’un passat puixant Avui dia resta poc del que foren paradisos, els quals coneixem de manera fragmentària mercès als testimonis que s’han conservat dels primers viatgers, a les exploracions…

La geografia física Una gran depressió tectònica entre el golf de Fonseca, a l’extrem NW, i la badia de San Juan del Norte, al SE, divideix el país en tres parts diferenciades La depressió en si, sotmesa a moviments de submersió en temps geològics recents i a una represa de l’activitat volcànica, inclou la regió lacustre de les conques de Managua i de Nicaragua, separades per una àrea coberta de materials volcànics El llac de Managua, d’una escassa profunditat, té per emissari el riu Tipitapa, immissari alhora del llac Nicaragua, molt més extens i més profund A l’W de la…

Situació i presentació L’actual municipi de Soriguera, de 106,39 km 2 , es creà el 1972 quan al terme tradicional de Soriguera li fou annexat el municipi d’Estac Limita al N amb Sort, Rialb i Llavorsí, a l’E amb Montferrer i Castellbò, al SE amb Noves de Segre ambdós de l’Alt Urgell i al S i a l’W amb Baix Pallars El terme de Soriguera confronta en bona part, a llevant, amb la comarca de l’Alt Urgell, seguint aproximadament el camí a Sant Joan de l’Erm Vell, santuari al vèrtex més septentrional del terme, ja dins el municipi de Montferrer i Castellbò A tramuntana, pel serrat de Sant Feliu i…

Situació i presentació Està situat a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca Limita amb els termes de Saidí W i Fraga SW, ambdós del Baix Cinca, i amb els segrianencs de Torres de Segre S, Sudanell SE, Lleida NE-E i Gimenells i el Pla de la Font NW El terme s’estén des de la dreta del Segre límit SE del territori, que continua pel pla segrianenc, fins al sector de plataformes seccionades en turons i plans que separen les conques del Segre i del Cinca serra del Coscollar, de direcció N-S i 301 m d’altitud, fins a l’ampli terme de Vallmanya, a ponent d’aquesta serra, ja…

Situació i presentació La Conca de Barberà, amb una extensió de 650,24 km 2 que correspon a 22 municipis, és situada entre la Serralada Prelitoral i els altiplans segarrencs Geològicament pertany a la Depressió Central Catalana, però hidrogràficament la majoria del seu territori correspon als rius Francolí i Gaià, les aigües dels quals desemboquen directament a la Mediterrània La comarca té una disposició allargada en direcció de NE a SW, parallela a la de la Serralada Prelitoral Els seus límits són els següents l’Alt Camp pel S…

La geografia física El relleu i la geologia Els materials que hom troba a Colòmbia són molt variats, puix que n'hi ha a partir de l’època precambriana fins a les èpoques més recents es destaquen, però, els de l’era primària Si hom n'analitza la composició geològica d’oest a est, es donen, a la serralada costanera de Baudó, roques volcàniques cobertes per gresos i argiles a les branques dels Andes, roques granítiques i gneis, amb capes estratificades al damunt de gresos i esquists materials cretacis i eruptius a la serralada occidental i al vessant occidental de la serralada central esquists…

La producció de cartografia a Catalunya i a Espanya en general va ser molt deficitària a final del segle XVIII i principi del XIX Les circumstàncies polítiques i econòmiques del moment no van ser gens favorables per a la realització de mapes Com a conseqüència es va recórrer a la còpia d’antics mapes, com per exemple el de Joseph Aparici de l’any 1720 que es va utilitzar durant molts decennis Gràcies a les expedicions franceses de la Guerra Gran i la Guerra del Francès, el treball cartogràfic en terres catalanes a final del segle XVIII i principi del XIX serví per a les realitzacions…

Situació i presentació La comarca del Pla de l’Estany té una superfície de 262,83 km 2 , que correspon a onze municipis Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls El cap de comarca és Banyoles Limita amb la Garrotxa pel NW, amb l’Alt Empordà pel NE i amb el Gironès pel S El reconeixement legal de l’existència de la comarca del Pla de l’Estany ha estat un tema debatut durant molt de temps L’administració napoleònica 1812 va dividir Catalunya en quatre departaments el del Ter, amb capital a…

Una terra sense asmosfera, una atmosfera sense oxigen Estrictament parlant, no es pot dir que en cap moment la Terra hagi estat del tot mancada d’atmosfera, si per tal entenem un embolcall de gasos al voltant de l’escorça terrestre i els oceans El fet que un planeta estigui dotat d’atmosfera i d’oceans i el tipus de components que el formen depenen d’una banda de la massa del planeta i de la massa dels seus embolcalls fluids, de l’altra de la distància del Sol o de l’estrella que centri el seu sistema planetari i de la seva emissió d’energia, i, finalment, de les propietats dels elements…