Resultats de la cerca
Es mostren 1364 resultats
àtom

Model d’àtom de Bohr-Rutherford
© Fototeca.cat
Física
Sistema format per un determinat nombre de partícules elementals (essencialment protons, neutrons i electrons) que, essent elèctricament neutre, posseeix intrínsecament les característiques d’un element químic i n’és la quantitat més petita que pot intervenir en una combinació química.
Bàsicament un àtom consta de dues parts D’una banda el nucli , format per protons i neutrons, que conté gairebé tota la massa de l’àtom ~99,9% però que només n’ocupa una part infíma ~10 - 5 vegades les seves dimensions Els electrons, d’altra banda, envolten el nucli formant capes a diferents nivells i, a conseqüència de llur càrrega elèctrica negativa, neutralitzen la càrrega positiva del nucli Les masses dels àtoms van dels 10 - 2 7 kg als 10 - 2 5 kg, i llurs dimensions dels 10 - 1 0 m als 10 - 9 m Els àtoms d’un mateix element tenen el mateix nombre de protons i electrons nombre atòmic, Z…
Sant Esteve de Palau Sardiaca (Palau de Santa Eulàlia)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església, amb la capçalera trapezoidal, des de llevant F Tur El lloc de Palau Sardiaca és al cim d’un dels petits pujols de l’inici dels terraprims, a l’extrem de ponent de la plana alluvial de l’Alt Empordà, uns 200 m al nord-est de Santa Eulàlia Mapa 258M781 Situació 31TDG976697 Per anar-hi cal agafar el camí que hi porta des del poble de Santa Eulàlia L’església, també anomenada Sant Esteve de Palau de Santa Eulàlia, que roman oberta, es troba al bell mig del petit nucli agregat, al costat del palau dels ardiaques i a tramuntana del gran casal de Can…
Sant Vicenç de Llançà
Art romànic
Situació El campanar, o Torre de la Plaça, únic element que ha pervingut de l ’església És una construcció tardana, del final del segle XIII F Tur L’antic campanar de l’església de Sant Vicenç de Llançà, anomenat també Torre de la Plaça, és situat a la plaça Major de la vila, al costat nord-oriental Mapa 221M781 Situació 31TEG127904 Per Llançà passa la carretera comarcal de la Bisbal d’Empordàa Portbou venint per Figueres De la vila surt la carretera local de Llançà al Port de la Selva A Llançà hi ha l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou Història El lloc i l’església de Llançà són…
Santa Maria de Vilalleons (Sant Julià de Vilatorta)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, molt modificada, amb una nau rectangular capçada a llevant per un absis semicircular G Orriols El petit poble de Santa Maria de Vilalleons es troba situat al cantó meridional del terme municipal de Sant Julià de Vilatorta, vora les petites muntanyes que tanquen ja la Plana de Vic Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 43,5 —y 38,1 31 tdg 435381 S’hi va per una carretera local que surt de Sant Julià de Vilatorta, vers migjorn, població de la qual dista uns…
Castell de Taradell
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, del castell, tal com és actualment planta Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya El castell de Taradell, també conegut com el Castell de Can Boix, és situat en un cim de grans balmes, que hi ha al costat de llevant de la població, en un lloc que domina el Coll de Taradell, prop de les ruïnes de la masia de Can Boix, en un paratge cremat en un gran incendi forestal l’estiu de l’any 1984 Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 42,6 —y 35,3 31 tdg…
La Mare de Déu del Coll (Osor)
Art romànic
Situació Vista exterior, des de llevant, de l’església amb la capçalera J Recarens El santuari és situat al coll que li dona el nom, entre les valls d’Osor i de Susqueda, a la part nord-oest del terme municipal d’Osor, tocant al de Susqueda Mapa L38-13333 Situació 31TDG608453 Al punt quilomètric 9,65 de la carretera GE-542, d’Anglès a Sant Hilari Sacalm, a uns 250 m de la vila d’Osor, en direcció a ponent, surt una carretera estreta, però asfaltada, que en uns 5 km porta al santuari JRR Història Aquest antic priorat benedictí, filial d’Amer, fou transformat el 1855 en una parròquia rural de…
Santa Maria de la Quar
Art romànic
Situació El santuari de Santa Maria de la Quar es troba emplaçat a la punta d’un cingle, a 1 069 m d’altitud, al costat nord-oriental del terme, encimbellat damunt una gran mola rocosa, en una esplanada delimitada per un cingle que és tallat verticalment i deixa una altura de més de 100 m damunt el coll de Jovell Des d’aquí l’indret es converteix en un excellent mirador que domina tota la vall de Merlès, la comarca del Berguedà i el Pirineu No n’indiquem el camí puix que del santuari no en resta cap vestigi romànic i la imatge romànica que n’ha pervingut es conserva actualment a l’església de…
Diversitat i complexitat en l’arquitectura catedralícia
Art gòtic
Reconstrucció hipotètica del barri catedralici de Girona al segle XV, mentre encara es bastia la seu gòtica que havia de substituir la romànica, aleshores en part dempeus ECSA - JS Les catedrals gòtiques són un món Una realitat complexa, carregada de significats, que es projecta en l’imaginari collectiu amb una extraordinària força simbòlica L’estudi de les catedrals gòtiques i de les seves moltes implicacions gaudeix d’una llarga tradició a nivell general Recentment Xavier Barral i Altet ha recordat la necessitat d’enfocar també l’estudi de les catedrals catalanes d’una manera…
El frontal de Sant Jordi de la capella del palau de la Generalitat
Art gòtic
Part central del frontal de Sant Jordi, llenç brodat de fils de seda, or i argent, que va ser obrat probablement per Antoni Sadurní entre el 1450 i el 1451 Al segle XVI s’hi van afegir dues franges decoratives laterals amb grotescos, gerros, grius i escuts de la Diputació del General ©RManent A la capella del palau de la Generalitat de Barcelona es conserva un frontal d’altar que conté un magnífic brodat de pintura a l’agulla La iconografia de la zona central del frontal representa el sant cavaller vestit amb armadura dalt d’un cavall matant el drac amb la llança, mentre la princesa, filla…
La influència italiana a primers del segle XIV
Art gòtic
Les influències procedents de terres de França i d’Itàlia, com també l’eventual síntesi d’ambdues, han estat assenyalades tradicionalment en la historiografia especialitzada com a trets característics del nostre art gòtic en determinats períodes de la seva evolució L’escultura n’és una prova ben palesa Els estudis realitzats darrerament a l’entorn de la recepció d’aquests dos corrents artístics a Catalunya i de la consegüent interacció que va comportar la seva assimilació són relativament nombrosos a causa de l’atractiu que ha suscitat aquesta àmplia problemàtica, i alguns d’ells són, sens…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina