Resultats de la cerca
Es mostren 16139 resultats
Pau Pastells
Cristianisme
Eclesiàstic, jesuïta missioner i historiador.
Es formà al seminari de Barcelona 1861 El 1866 ingressà a la Companyia de Jesús Després de passar per dos breus estances a França 1868 i 1870, retornà a Catalunya, on estudià teologia a Banyoles i després fou ordenat de sacerdot, el 1871 Enviat a les Filipines 1875-93, on treballà a Mindanao, tornà -malalt— després de d’haver estat superior de tota la missió 1876-93 Es dedicà a la publicació de documents històrics sobre les missions d’Amèrica i de les Filipines La Companyia General de Tabacs de Filipines li encomanà la recollida a Sevilla de la documentació històrica referida a aquell…
Octavio Paz
Història
Literatura
Poeta, escriptor i diplomàtic mexicà.
L’any 1933 publicà el seu primer recull de poemes El 1937 assistí al Congrés d’Intellectuals Antifeixistes de València Posteriorment anà a París, on entrà en contacte amb el surrealisme, i, el 1944, als EUA Des del 1945 formà part del servei diplomàtic del seu país, càrrec que dimití en protesta per la repressió de la revolta estudiantil del 1968 Dirigí les revistes Taller 1938-41, El Hijo Pródigo 1943 i, des del 1976, Vuelta , que deixà de publicar-se a la seva mort Com a poeta s’inicià dins una línia de compromís polític Raíz del hombre 1937, Bajo tu clara sombra 1937, Entre la piedra y la…
Joan Martínez i Alier
Economia
Economista.
Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona, fou investigador del St Anthony’s College de la Universitat d’Oxford 1966-73 i 1984-85 i professor visitant a la Universidade Estadual de Campinas Brasil el 1974 Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual l’any 1975 fou nomenat catedràtic del Departament d’Economia i d’Història Econòmica, ha estat també professor visitant a les universitats Lliure de Berlín 1980-81, Stanford i Califòrnia Davis 1988-89, Yale 1999-2000 i a la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales FLACSO, a l’Equador 1994-95 i 2007 Membre des del…
Michel Serres
Filosofia
Filòsof francès.
Oficial de la marina, participà en l’expedició de Suez 1956 Parallelament a la carrera naval, estudià lletres a l’École Normal de París i el 1955 guanyà el concurs per a l’ensenyament públic superior agrégation en filosofia L’any 1968 obtingué el doctorat en lletres amb la tesi doctoral Le système de Leibniz et ses modèles mathématiques Professor d’història de les ciències a la Sorbona des del 1968, on desenvolupà la carrera acadèmica, fou influït per Leibniz, Auguste Comte, Henri Bergson, Gaston Bachelard i pels debats amb Michel Foucault i amb René Girard durant les estades…
Índia 2016
Estat
Després de dècades d’estancament, la política econòmica i l’impuls dels BRICS ha permès el sorgiment d’una extensa classe mitjana, i 53 milions d’indis han sortit de la pobresa només en el quinquenni 2005-10 Malgrat tot, les promeses del carismàtic Narendra Modi d’implantar el reeixit model econòmic de Gujarat al conjunt del país van començar a sonar gastades Així, al mes d’agost bona part del país es va aturar per la vaga general més gran de la història 140 milions de treballadors per exigir un augment del salari mínim i una millor protecció laboral dels treballadors amb relació…
Tonga 2010
Estat
El país va seguir el tortuós camí de la seva reforma política Al mes de gener, els mitjans es van fer ressò de les reformes constitucionals que sospesava el Parlament, i que reservaven importants poders per al rei com el vet o la dissolució de la Cambra o que 9 dels 26 escons del Parlament quedaven en mans de la noblesa A l’abril, el Parlament va aprovar la llei que augmentava el nombre de diputats d’elecció popular i limitava la despesa en la campanya electoral Al mateix mes, el fiscal general de l’Estat, John Cauchi, va dimitir del seu càrrec tot acusant el Govern d’interferir en les…
Baus

Armes dels Baus
Família de barons occitans posseïdora de vasts dominis a Provença, entre la vall de Roine i el país d’Ais, l’origen dels quals era la fortalesa dels Baus.
Aquesta estirp es remunta a Hug I dels Baus , senyor dels Baus, Berra i Marinhan 1026-60 Era fill de Ponç el Jove i net de Ponç el Vell , vescomte d’Arle i Marsella Durant el segle XII es distingiren particularment per l’oposició al domini del casal de Barcelona, fins al punt que les enomenades guerres bausenques ocupen un lloc important en la llegenda i en la història de Provença Però la imaginació popular ha desorbitat aquestes lluites, englobant-hi el record confús de l’enfrontament entre els casals de Tolosa i de Barcelona, mentre que la revolta dels Baus restà limitada a un…
Los trobadors nous
Literatura catalana
Antologia de poemes catalans recollits per Antoni de Bofarull, editada per Salvador Manero en trenta-dos plecs de setze pàgines, a partir de desembre del 1858.
Subtitulada Collecció de poesies catalanes escollides d’autors contemporàneos , és presentada com una operació literària i patriòtica i “testimoni del nou esperit literari” del país, és a dir, de l’ús emergent de la llengua catalana com a llengua de la poesia culta També tenia com a objectiu explícit la recuperació de la història i els costums catalans Incloïa un total de 136 composicions És organitzada per temes i gèneres poètics, els principals dels quals coincideixen molt aproximadament amb la trilogia floralesca Patria , Fides , Amor “Pàtria”, “Sentiment” i “Amor”, i “…
,
Les mil i una nits

Manuscrit àrab que pertanyé a Antoine Galland i que fou utilitzat com a base per a la traducció de Les mil i una nits (1301-1400)
© Gallica, Bibliothèque Nationale de France
Recull de contes escrits en àrab.
Enquadrat sota un canemàs comú, a l’estil de les antigues colleccions orientals índies, sobretot, com el Mahābhārata o els Panchǎtantra , inclou narracions pròpies de la contística índia “El mercader i el geni”, iraniana “Qamar al-Zamān i la princesa Budūr”, de l’antic Egipte i, bé que en menor quantia, grega i hebrea conte de Šamasp i Šansah El reduït marc geogràfic en què es desenvolupa l’acció contrasta amb el gran nombre de personatges i esdeveniments que hi intervenen des d’històries del rei Salomó, dels reis de l’antiga Pèrsia i Mesopotàmia o d’Alexandre el Gran fins a les…
Venus

Venus de Melos
© Fototeca.cat-Corel
Mitologia
Antiga divinitat itàlica assimilada a la deessa grega Afrodita i venerada com a dea de la bellesa, de l’amor, de la fecunditat i de la natura primaveral.
Hom creu que en època molt primitiva el seu nom no figurava encara en el calendari romà i que, per tant, la seva introducció en el panteó oficial és relativament tardana Així mateix, la seva identificació amb l’Afrodita hellenística fa difícil de saber quina era exactament la seva figura originària Amb tot, bé que el seu culte sembla d’origen ardeatí Laci, tingué els dos primers temples a l’urbs, vora el bosc de Libitana i el Circ Màxim ~295 aC Hi ha qui considera també que el doble culte de Venus-Afrodita procedeix de Sicília i, pròpiament, dels santuaris d’Erice d’ací el nom de Venus…