Resultats de la cerca
Es mostren 11916 resultats
Pere Garcia de Benavarri
Art gòtic
Notícies sobre la vida del mestre Pere Garcia, pintor de retaules, natural de la vila de Benavarri Ribagorça, Osca, està documentat a la ciutat de Saragossa des del 9 de novembre de 1445 fins al 2 de setembre de 1449 No sabem l’any en què va fixar la residència a la capital aragonesa, per bé que la raó per establir-s’hi devia ser aprendre l’ofici de pintor al costat del mestre Blasco de Grañén 1422-1459, la qual cosa sembla poder deduir-se del fet que figura en qualitat de testimoni en diversos contractes signats per Grañén entre els anys 1445 i 1447 Blasco de Grañén va ser un dels pintors de…
Domènec Ram, bisbe de Lleida (1428-1431)
El 14 de juliol de 1428 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Domènec Ram Alcanyís segle XIV – Roma 1445, bisbe de Lleida diputat militar Berenguer Arnau II de Cervelló i de Queralt, cavaller i senyor de la baronia de la Llacuna i dels llocs de Vilademàger i Pontils diputat reial Joan del Bosc, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Ramon Despujol, canonge de la seu de Vic oïdor militar Arnau de Biure, donzell de la sotsvegueria de Besalú oïdor reial Bernat Pinyol, ciutadà de Tortosa Domènec Ram procedia d’una família de generosos d’Alcanyís, probablement…
Dalmau de Cartellà, abat de Santa Maria de Ripoll (1422-1425)
El dia 22 de juliol de 1422 foren nomenats els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Dalmau de Cartellà Cartellà, Gironès segle XIV – Ripoll, 1439, abat de Santa Maria de Ripoll diputat militar Ramon I de Sagarriga de Palou i de Pau, cavaller, senyor de Creixell, Pontós i Borrassà diputat reial Joan Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Francesc Desplà, canonge i ardiaca major de la seu de Vic oïdor militar Jofre de Sentmenat, donzell de la sotsvegueria del Vallès, senyor de Sant Fost de Campsentelles oïdor reial Martí Gavella, burgès de Perpinyà Els Samasó i els Cartellà al…
Els Dalmau i la Societat Espanyola d'Electricitat
L'òptic Francesc Dalmau i el seu fill Tomàs Francesc Dalmau i Faura fou el primer i més important constructor i importador d’instruments científics de Catalunya, a la primera meitat del segle XIX La seva professió era la d’òptic i amb ella adquirí un fort prestigi a Barcelona El 1842 era al carrer de Lladó Al voltant del 1846 s’installà en una botiga del carrer de Ferran, prop de l’actual plaça de Sant Jaume La botiga tenia tres portes La primera donava al taller d’òptica en el qual s’elaboraven i tallaven els vidres per a les ulleres, bé per a corregir la visió, bé per a ulleres…
cabaler
Dret català
En l’organització tradicional de la família, el fill no constituït hereu i que rep el seu dret hereditari —normalment llegítima— en una quantitat de diner o cabal en contreure matrimoni o en morir els pares.
Vinland
Història
Nom donat pels normands guiats per Leif Eriksson, fill d’Eric el Roig, a les costes de l’Amèrica del Nord, on arribaren vers l’any 1000, la qual cosa representa el primer descobriment d’Amèrica.
Sembla que la terra descoberta corresponia a les costes de l’actual estat de Massachusetts
Valeriano Domínguez Bécquer
Pintura
Pintor andalús, fill de José Domínguez Insausti (Sevilla 1810-41), inciador de l’escola sevillana romanticocostumista, que adoptà l’antic cognom familiar de Bécquer, i nebot de Joaquín Domínguez Insausti (Sevilla 1817-79), també pintor costumista.
El 1865 Alcalá Galiano, amb la finalitat purament documental que pintés i dibuixés la vida popular, el pensionà oficialment perquè pogués viatjar per la península Ibèrica A causa de la revolució del 1868 li fou retirada la pensió, i es dedicà a la illustració de periòdics “El Museo Universal”, “La Ilustración de Madrid” El realisme de Bécquer, matisat per un Romanticisme sobrevivent, donà una versió lírica de la gent del poble del s XIX Una bona collecció d’obres seves és al Museo de Arte Moderno, de Madrid
covada
Etnografia
Antic costum consistent en el fet que, després del part d’un fill, la dona comença immediatament les seves tasques quotidianes mentre el marit simula els sofriments del part i fa llit fins a ‘‘recuperar-se’’.
Aquest costum és practicat per diferents pobles primitius de l’Amèrica Central i del Sud, d’Àfrica i d’Àsia Hi ha testimonis d’historiadors grecoromans sobre la pràctica de la covada entre alguns pobles muntanyencs del nord de la península Ibèrica
marquesat de Vilafranca do Bierzo
Història
Títol concedit a Castella, el 1486, a Luis Pimentel y Pacheco, fill del comte de Benavente, per la seva muller Juana Osorio y Bazán, filla del comte de Lemos, que era senyora de Vilafranca do Bierzo.
Llur filla, la segona marquesa, María Pimentel y Osorio, es casà amb Pedro Álvarez de Toledo y de Zúñiga , i foren pares de García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio , quart titular, que ho fou del cinquè, Pedro Álvarez de Toledo-Osorio y Colonna , i aquest del sisè, García Álvarez de Toledo-Osorio y de Mendoza , el qual fou oncle del setè, Fadrique Álvarez de Toledo-Osorio y Ponce de León Al besnet d’aquest darrer, Antonio María Álvarez de Toledo-Osorio y Pérez de Guzmán el Bueno, desè marquès, fou annexada al títol la grandesa d’Espanya el 1765 Continua en la mateixa família, ara ducs de…
Telèmac
Mitologia
Heroi mític grec, fill d’Ulisses, al qual els antics atribuïren una sèrie d’aventures esdevingudes en el viatge que emprengué a la recerca del seu pare, absent d’Ítaca després de la guerra de Troia
.
Aquestes aventures possiblement constituïren un nucli èpic que el poeta de l'Odissea sabé integrar en el seu poema i que, actualment, i tal com aquesta ha pervingut, en formen una part La figura de Telèmac apareix sovint en les obres d’autors didàctics i moralistes —no solament antics— com a símbol de la fidelitat filial en el sentit originari de les contalles que fan referència a la seva figura, és possible que el problema bàsic tingui relació amb la successió del reialme d’Ítaca, quan Ulisses, per fi, hi torna Telèmac l’ajuda a castigar els pretendents La seva figura, malgrat l’…