Resultats de la cerca

Les aigües continentals al domini de les boscanes Els ecosistemes d’aigües continentals no existeixen aïllats de l’entorn Encara que no hi hagi una correspondència exacta entre els trets que caracteritzarien una regió limnològica i la vegetació decídua, l’ecologia de llacs i rius del bioma de les boscanes decídues està íntimament lligada a les característiques generals d’aquest Per això, alguns dels trets característics que es descriuen aquí serien igualment aplicables a altres biomes de clima temperat, encara que hi predomini una vegetació d’aciculifolis de fulla perenne com a la taigà vegeu…

Algun dia convindrà reunir els textos que representen esforços concrets per definir com cada generació ha vist doncs el problema de l’elaboració d’un art propi, d’un art nacional, aquí i a fora En alguns casos, artistes, com per exemple durant el Noucentisme, s’han decantat cap a la mediterranéïtat per definir l’essència catalana de l’art En d’altres casos s’ha mirat cap a Europa o cap a les pròpies tradicions autòctones sorgides del mon preromà i romà Ara i aquí no podem reunir ni tan sols seleccionar els textos que pensadors i artistes catalans han dedicat a la relació entre art i nació,…

Gènesi i pervivència de la rondalla R Opisso illustrà la portada d’aquest volum, el XV, de l’obra Rondalles Populars , publicat per l’editorial Políglota l’any 1933 Biblioteca de Catalunya L’oralitat, des dels temps més remots, ha estat el principal vehicle de comunicació entre els humans A través de la paraula, els homes i les dones es transmetien les informacions sobre el món material, però també a través de la paraula podien construir un món imaginari, expressar sentiments, records, vivències, inventar històries, intentar explicar allò que els resultava sorprenent o incomprensible Així, la…

Els veguers La concòrdia Ad perennem de l’any 1173 deixà la jurisdicció de la ciutat i el territori de Tarragona únicament en mans de l’arquebisbe Guillem de Torroja i del rei Alfons I, és a dir, els arquebisbes de Tarragona i els comtes-reis esdevingueren consenyors del Camp de Tarragona La part executòria del govern quedava reservada a l’arquebisbe i el domini suprem i la concessió de privilegis destinats a tota la comunitat restaven en mans del sobirà Els representants d’ambdós senyors al Camp de Tarragona eren, respectivament, els veguers reial i arquebisbal amb residència a Tarragona El…

Situació Vista aèria de l’espectacular cinglera enmig de la qual es va construir el monestir de Sant Miquel del Fai M Catalán Bauma sota la qual es troba erigida la gran església troglodítica de Sant Miquel M Anglada L’antic monestir, ara lloc de turisme, queda sota una elevada cornisa de la cinglera del Fai, a l’indret on el riu Rossinyol es despenja en cascada prop de la confluència amb la riera de Tenes És a l’extrem de tramuntana del terme municipal, a frec amb el de Sant Quirze Safaja, a una altitud d’uns 450 m sobre el nivell de la mar Mapa L37-14364 Situació 31TDG329188 És accessible…

Situació Vista aèria de l’església des del sector sud-oest ECSA - J Todó L’església de Sant Miquel és a la part alta del recinte arqueològic i monumental de l’antic poblat d’Olèrdola Mapa 35-17447 Situació 31TCF921734 Història Les notícies més antigues sobre aquesta església són proporcionades per la seva acta de consagració de l’any 992, en la qual es fa referència a la construcció i la consagració duta a terme pel bisbe Teodoric i el comte Sunyer, per tant vers el 935 Des d’un bon principi tingué categoria parroquial L’església de Sant Miquel fou molt afectada per la ràtzia d’Almansor de l’…

Aspecte que tenia abans de la seva mutilació al segle XIX la façana gòtica de la casa de la Ciutat de Barcelona, feta per l’arquitecte Arnau Bargués i el seu taller entre el 1399 i el 1402 Gravat aparegut en el llibre Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón 1860-63, de Víctor Balaguer Biblioteca de Catalunya Arnau Bargués, conegut a través de la documentació catalana des del 1374 fins al 1413, desenvolupà una importantíssima activitat com a arquitecte durant els regnats de Joan I i Martí l’Humà La seva trajectòria professional fou totalment coincident amb la de Pere Sanglada, el gran…

A l’entorn del 1500 La pintura gòtica de caràcter flamenc que havia arribat a Catalunya al voltant dels anys 1440-50 de la mà de Lluís Dalmau i que s’havia estès per les terres del bisbat de Girona durant tota la segona meitat del segle XV, amb el taller dels Solà i Miquel Rovira de protagonista, va patir una certa sacsejada tot just acabat el segle L’arribada d’una nova onada d’artistes flamencs i del centre d’Europa, pintors i escultors, alguns dels quals havien entrat en contacte amb la pintura italiana, directament o per altres vies, va provocar canvis sensibles en els tallers gironins de…

Taula central del retaule de Sant Miquel provinent de l’església parroquial de Sant Miquel de Tous Ribera Alta, València Bermejo rebé aquest encàrrec el 1468, d’Antoni Joan, representat com a donant ©The National Gallery, Londres Bartolomé de Cárdenas, anomenat el Bermejo , fou el millor pintor de la seva generació a la Corona d’Aragó i un dels grans pintors de l’Europa occidental del segle XV També fou, potser, el més excèntric i avui dia se’l consideraria un esperit lliure En una època en què la pintura, tant la religiosa com la profana, era regulada per contractes, Bermejo desafià sovint…

La majoria d’estudiosos que han tractat el període modernista han coincidit a afirmar que, en el camp de l’escultura, Josep Llimona i Bruguera Barcelona, 1864-1934 fou, sens dubte, la figura més important del moment Per bé que la singularitat de la seva obra no és comparable a la produïda per Antoni Gaudí, personatge genial i màxim representant de l’arquitectura europea coetània, dins el corrent renovador del Modernisme Llimona va ser l’únic escultor que trencà motlles, mostrà capacitat per assimilar amb personalitat les noves tendències europees i superà amb encert el realisme detallista,…