Resultats de la cerca

Sessió parlamentària al Parlament de Catalunya, Barcelona, 2007 Parlament de Catalunya La política catalana ha viscut, al canvi de segle, un terratrèmol l’abast del qual, tot i que és difícil de predir, pot comportar una nova cultura de govern, fonamentada més en el pacte entre partits i els governs de coalició que no pas en el presidencialisme centrat en un fort lideratge personal El «pujolisme» va tenir l’hegemonia de la política catalana des de l’accés de Jordi Pujol i Soley a la presidència de la Generalitat el 1980 i, especialment, entre el 1984 i el 1995, amb tres legislatures…

L’evolució del poblament als Països Catalans durant el període 1960-80 tingué com una de les principals conseqüències l’accentuació de les tensions del mapa administratiu Fins a la fi d’aquesta etapa l’organització administrativa vigent fou la divisió territorial en vuit províncies a Espanya i un departament a França, que aplegaven més de 1 600 municipis Aquest model d’organització territorial de l’Estat, d’inspiració napoleònica, es caracteritzava, com és ben sabut, per la negació de les possibilitats d’autogovern de cada una de les regions Catalunya, País Valencià, les Illes…, l’…

L’arquitectura dels banys té la propietat d’haver estat completament estranya a les formalitzacions artístiques i especialment a les gòtiques Però no per això els edificis eren mancats d’una morfologia precisa, ans al contrari, aquesta era ben definida i afaiçonada, manllevada de les tipologies del ḥammām islàmic Els casals tingueren sempre caràcter públic i fora d’ells no hi ha constància d’altres fàbriques, perquè les installacions balneàries mencionades, esporàdicament, en palaus reials o rics habitatges urbans s’han d’entendre com a arranjaments temporals, però no pas com a construccions…

Rajola encarregada el 1402 a Paterna pel rei Martí l’Humà per al palau barceloní RManent La presència d’un palau comtal a Barcelona consta explícitament des de l’any 924 El seu emplaçament devia coincidir amb el posterior del bloc del Tinell, cap a l’extrem de tramuntana de la ciutat romanocomtal, lloc que des del baix imperi acollia els principals equipaments del poder religiós i, segurament, també civil Concretament, a sota del Tinell hi ha els vestigis d’un complex d’edificis monumentals alçats en època visigòtica, alguna part dels quals devia ser estatge del comte d’ençà de l’ocupació…

L’escut de la vila en el Llibre de Consells de la Universitat de la Vila i Terme de Terrassa , de 1414-21 AHT La vila de Terrassa, a la plana vallesana, és solcada per torrents i rieres que defineixen en els seus interfluvis petits aturonaments Sobre un d’ells, entre la riera del Palau i el torrent del Palau, se situà el castell palau de Terrassa i la vila medieval La primera referència documental al topònim Terrassa es troba en el capitular atorgat per Carles el Calb el 844 a favor dels habitants del “ Terracium castellum” , dins el comtat de Barcelona El poblament al voltant de les…

L’escut de Puigcerdà en una clau de volta de la casa del Consolat AHCP – SPons Introducció Puigcerdà, capital de la Cerdanya des del segle XII, és al cim d’un llarg promontori emplaçat al mig de la vall, a 1 200 m d’altitud El castell de Montcerdà és documentat a partir del 1094, i suposadament fou l’origen del nucli inicial de la vila Martí, 1922 Vers 1175-76, Alfons I va comprar a l’abat de Cuixà un terreny per emplaçar-hi l’eixamplament de la vila El monarca pretenia bastir una població forta que li permetés estabilitzar la zona i controlar la frontera amb l’Arieja El topònim Puigcerdà…

Notícies històriques Portalada de la façana de ponent, precedida per l’atri que constitueix la part baixa del campanar ECSA - GSerra L’església de Santa Maria de Puigcerdà, antiga parròquia de la vila, fou enderrocada l’any 1936 per la CNT-FAI Només n’ha restat l’atri campanar i la porta de ponent La darrera missa hi tingué lloc el dia 22 de juliol, i a partir de les sis de la tarda començaren a cremar objectes i imatges El 1940, acabada la Guerra Civil Espanyola, hi hagué un intent de reconstrucció segons un projecte que suposava bastir una nova església que no era ni de bon tros semblant a…

Lampridiformes de les famílies dels traquiptèrids, regalècids i lofòtids 1 Trachipterus trachypterus, 2 Zu cristatus, 3 Regalecus glesne i 4 Lophotus lacepedei D’hàbits mesopelàgics o batipelàgics, són peixos de grans dimensions tots fan més d’un metre de longitud i de coloració en general grisa argentada, amb lleugeres irisacions o bandes de colors Domènec Lloris Aquest ordre inclou sis famílies, quatre de les quals són representades a la nostra ictiofauna els lamprídids, els lofòtids, els traquiptèrids i els regalècids Tenen un cos molt comprimit i en forma de cinta en la majoria de casos…

Constitueixen un grup nombrós d’espècies pròpies de climes temperats i tropicals que colonitzen des dels ambients hiperhalins fins a les aigües dolces, i són capaços de tolerar un àmbit força ampli de temperatures La majoria són de mida petita no solen sobrepassar els 15 cm i de règim omnívor o microdepredador Tenen una sèrie de modificacions a l’esquelet branquial que els permet diferenciar-los dels ateriniformes i dels beloniformes que, fins fa poc, constituïen un mateix ordre els ateriniformes Tenen radis segmentats i aletes abdominals la dorsal, que és única, està emplaçada al centre del…

Exemplar adult d’un nematomorf del gènere Gordius , molt comú en aigües dolces, l’aspecte filiforme del qual el fa inconfusible En estat larval, aquests verms parasiten artròpodes Hervé Chaumeton / Jacana Els nematomorfs formen un petit grup de verms d’aspecte filiforme A les nostres latituds, són paràsits d’artròpodes en la seva fase juvenil i quan són adults fan vida lliure als torrents i rius, a les mars i fins i tot a les aigües temporànies És freqüent veure’n els adults, de vegades en grans quantitats, movent-se i cargolant-se a l’aigua de les llacunes El nom de gordiacis deriva de la…