Resultats de la cerca
Es mostren 2525 resultats
Esofagitis càustica
Patologia humana
És anomenada esofagitis càustica la inflamació que origina al conducte esofàgic la ingestió accidental, o amb finalitats suïcides, de substàncies càustiques, com ara sosa càustica o lleixiu La presència d’aquestes substàncies a l’esòfag provoca al cap de pocs segons la necrosi o mort d’una extensió variable de la mucosa o capa més interna de l’esòfag La gravetat de les lesions depèn bàsicament de la quantitat, la concentració i el poder corrosiu del producte ingerit En els casos menys greus, es produeixen nombroses úlceres o erosions superficials En els casos més greus, la substància càustica…
Espasme esofàgic difús
Patologia humana
Definició És anomenat espasme esofàgic difús un trastorn de causa desconeguda caracteritzat per la presència de contraccions incoordinades a l’esòfag que impedeixen que els aliments siguin empassats adequadament i que de vegades causen dolor Causes La causa d’aquest trastorn és desconeguda Tanmateix, però, segons els estudis efectuats en aquest sentit, la majoria dels casos s’acompanyen d’unes alteracions anatòmiques que en són característiques Així, se sol detectar un engruiximent del teixit muscular de la paret de l’esòfag, com també una lleugera inflamació del teixit nerviós local Pel que…
Hemorràgia
Patologia humana
S’anomena hemorràgia la sortida de sang de l’interior de l’aparell càrdio-vascular deguda a la pèrdua d’indemnitat de les parets vasculars L’origen de les hemorràgies pot ésser molt divers, per bé que en una part important són degudes a traumatismes externs Segons la localització del vas lesionat, l’hemorràgia pot ésser externa, quan la sang surt a la superfície del cos, o bé pot ésser interna, quan la sang s’acumula a l’interior de l’organisme en aquest darrer cas és possible que s’origini una hemorràgia oculta, és a dir, una pèrdua de sang poc important que no es detecta fàcilment, perquè…
Antonio de la Torre y del Cerro
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Vida i obra Fou mestre de Jaume Vicens i Vives Cursà el batxillerat a Còrdova, filosofia i lletres a Sevilla i diplomàtica a Madrid El 1901 ingressà en el Cos d’Arxius, Biblioteques i Museus i fou destinat a l’ARV, des d’on es traslladà després a l’AHN Es doctorà 1909 amb una tesi sobre la Universitat d’Alcalà, guanyà la càtedra d’història d’Espanya de la UV 1911, i el 1918 es traslladà a la mateixa càtedra de la Facultat de Lletres de la UB, on s’acabava d’establir la secció d’història La seva estada a la ciutat s’allargà fins a la guerra civil establí relacions amb l’arxiver i medievalista…
Brasil 2009
Estat
El Govern del president Lula da Silva es va preparar al començament d'any per afrontar les conseqüències de la crisi econòmica internacional, que va provocar una accentuada desacceleració del ritme de creixement econòmic al Brasil Igualment es va produir una baixada en la línia ascendent de la recaptació fiscal, que sustenta el pla econòmic expansiu iniciat fa una dècada pel president Cardoso i continuat per Lula da Silva, que inclou també un increment de les polítiques socials amb la intenció d'anar reduint les desigualtats del país En aquest context, el president brasiler es va comprometre…
radi
Anatomia animal
Os dels vertebrats terrestres situat a la part externa del segon segment de les extremitats anteriors, al costat del cúbit, que n’ocupa la part interna.
És l’os que aguanta la major part del pes de l’avantbraç i és més gruixut que el cúbit, amb el qual s’articula També s’articula amb l’húmer i amb els ossos del carp en ambdós extrems En les aletes pectorals dels peixos hi ha un os radial, precursor del radi
pleurodont | pleurodonta
Anatomia animal
Dit de l’animal que presenta les dents fixades a la cara lateral de la superfície interna dels maxil·lars, com és el cas dels rèptils escatosos.
peroné
Anatomia animal
Os dels vertebrats terrestres situat a la part externa del segon segment de les extremitats posteriors, al costat de la tíbia, que ocupa la part interna.
És un os prim que representa sobretot una zona d’inserció muscular, puix que la funció d’aguantar l’extremitat correspon a la tíbia
unguis
Anatomia animal
Os laminar de forma quadrilàtera, parió, situat a la part inferior i interna de cadascuna de les òrbites; contribueix a formar els conductes lacrimal i nasal.
És conegut també com a os lacrimal
fons
Teatre
Part més interna de l’escenari, on tradicionalment hom acostuma a penjar un decorat o una cortina (cortina de fons) que va de banda a banda.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina