Resultats de la cerca
Es mostren 3106 resultats
Castellpoll (Cabó)
Art romànic
El lloc de Castellpoll és situat a 1 300 m d’altitud en un contrafort de llevant de la serra del Boumort, i damunt els pobles deshabitats de Senyús i de Montellà Aquest indret, amb el topònim Castellpodol , es localitza en diversos documents dels Caboet al llarg del segle XII L’any 1156, Ramon de Caboet, pel seu testament deixà a la Seu d’Urgell la vall de Sant Joan i la vall de Caboet, amb els seus castells respectius, Ars, Civís i Tor, de la primera, i Castellpodol, Castellpuig, la Serra i Tragó de la vall de Cabó Poc després, l’any 1162, A de Caboet féu el corresponent…
Casa forta de la Fàbrega (Aiguamúrcia)
Art romànic
Construcció situada a poc més d’1 km del Pla de Manlleu, en direcció a Santes Creus És al costat mateix de la carretera Els orígens d’aquesta casa forta són desconeguts, bé que segurament sorgí en el moment de la repoblació de l’indret De fet, però, no és fins el 1225 que se’n té notícia, quan Guília de Ferrera convingué amb l’orde del Temple, senyor del terme de Selma, sobre la farga o ferreria del castell de Selma Ramon Ferrer, descendent de Guília, fou batlle de Selma i consta que a casa seva, l’any 1326, s’hi dipositaven els censos en espècie de la castlania major del castell en diverses…
Celestí Pujol i Camps
Historiografia catalana
Historiador, advocat i numismàtic.
Fou jutge municipal a Girona, diputat provincial pel districte de la Bisbal d’Empordà 1874-75 i un dels fundadors de l’Associació Literària i de la Revista de Gerona Després exercí la carrera d’advocat a Madrid El 1886 ingressà com a membre numerari en la Real Academia de la Historia També fou membre de la societat francesa de numismàtica i arqueologia, secretari particular del ministre d’Ultramar, Víctor Balaguer, i secretari del consell general d’Instrucció Pública Les seves aportacions en el camp historiogràfic se centraren en la numismàtica i en l’estudi de la revolució del 1640 En el…
Eduard Arranz i Bravo

Eduard Arranz i Bravo
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
El 1968 guanyà el premi de dibuix Ynglada-Guillot Per aquests anys s’agrupà amb Rafael Lozano i Bartolozzi , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol , la qual cosa comportà un important canvi d’orientació en la seva obra, que s’apropà al pop-art Després de la dissolució del grup 1970, continuà collaborant amb Bartolozzi Ambdós treballaren i exposaren junts fins el 1982, si bé l’obra de cadascú conservà el seu caràcter Arranz i Bravo feu una pintura protagonitzada per figures humanes que, bé que turmentades, prenen darrerament caràcters més personalitzats També realitzà escultures…
Coit dolorós o disparèunia
Patologia humana
Es anomenada coit dolorós o disparèunia l’aparició d’una sensació dolorosa a l’àrea genital en efectuar el coit que n’impedeix la realització completa i satisfactòria Es pot presentar dolor durant el coit en una gran varietat de malalties de l’aparell genital Sobretot, n’ocasionen les afeccions causants d’inflamació dels òrgans genitals, ja que la inflamació irrita les terminacions nervioses sensibles al dolor Així, les mobilitzacions i les friccions dels genitals esdevingudes durant el coit estimulen aquestes terminacions nervioses irritades i desencadenen dolor També poden causar…
diafanoscòpia
Examen per transil·luminació d’una cavitat corporal tancada i les seves parets —per exemple, el crani— o d’òrgans translúcids, com els llavis o els testicles.
cocota
Gastronomia
Cassola rodona o ovalada, de parets altes i amb dues nanses, que disposa d’una tapadora generalment amb una obertura que permet la sortida del vapor.
paquicefàlia
Patologia humana
Anormalitat consistent en una grossor del cap, a causa d’un engruiximent de les parets del crani amb sinostosi dels ossos parietals i de l’occipital.
àcid siàlic
Bioquímica
Substància derivada de la mannosamina i de l’àcid pirúvic que forma part de les glicoproteïnes i dels glicolípids de les parets cel·lulars dels animals superiors.
fibril·lació ventricular
Patologia humana
Arrítmia cardíaca ocasionada per la producció desorganitzada d’impulsos elèctrics a l’interior de les parets dels ventricles, els quals són incapaços de contreure’s adequadament.
La manca de contracció ventricular equival a l’aturada cardíaca i, per tant, pot provocar la mort en pocs minuts si no cessa l’arítmia La causa més comuna de fibrillació ventricular és l’infart agut de miocardi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina