Resultats de la cerca
Es mostren 3755 resultats
Joan Sanmartí i Grego
Arqueologia
Arqueòleg.
Es formà sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes i de Miquel Tarradell a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1986 i de la qual fou professor titular des del 1990 i, des del 2003, catedràtic d’arqueologia La seva activitat de recerca se centrà en l’estudi de la protohistòria de la Mediterrània occidental, particularment en el desenvolupament dels estats ibèrics i la seva dissolució en època romana republicana També treballà sobre la cultura talaiòtica de l’edat del ferro Entre les seves publicacions cal destacar El jaciment protohistòric d’Aldovesta Benifallet i el comerç…
Jordi Carreras i Planells
Geologia
Geòleg.
Es llicencià en ciències geològiques el 1969 a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1973, amb una tesi sobre el metamorfisme i l’estructura del cap de Creus Amplià estudis a l’Imperial College of Science de Londres, on obtingué el títol de Master of Science el 1974 Fou professor de la Universitat de Barcelona fins el 1984, any en què es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment exerceix com a catedràtic de geologia estructural Ha centrat les seves investigacions en la geologia estructural de terrenys cristallins, aprofundint l’estudi de l’Hercinià del nord-…
atzar
Matemàtiques
Conjunt de causes inconegudes que produeixen un efecte no previsible; un fenomen és atribuïble a l’atzar, o és fortuït o és aleatori, quan no és ni inevitable ni impossible.
Una característica important d’aquests fenòmens és que llur realització depèn d’un conjunt de condicions massa complexes per a poder-les conèixer i estudiar totes Un esdeveniment que apareix inevitablement quan es produeix un conjunt de condicions és un esdeveniment cert respecte a aquestes hom anomena impossibles els que mai no poden aparèixer Els esdeveniments fortuïts són els que tant poden donar-se com no donar-se si es realitzen les condicions és a dir, si aquestes no reflecteixen del tot les condicions necessàries i suficients perquè es realitzi l’esdeveniment, i es tracta de fenòmens…
Maria dels Desemparats Cabanes i Pecourt
Historiografia catalana
Medievalista i paleògrafa.
Doctorada a la Universitat de València, on fou professora, ocupà la càtedra de paleografia i diplomàtica de la Universitat de Saragossa Els seus treballs paleogràfics i de recerca remeten a una concepció tradicional de la història, impregnada sovint d’una visió particularista del passat valencià És autora del manual Elementos de paleografía 1972 També ha tractat aspectes demogràfics i econòmics a Coses vedades en 1381 1971, “Un siglo de demografía medieval San Mateo 1373-1499” EECA, IX, 1973 i Los monasterios valencianos Su economía en el siglo XV 1974 Destaquen també els seus…
retransició
Música
Passatge que, en modular al to principal, condueix a la reexposició.
La retransició està associada, principalment, a l’última part de la secció de desenvolupament de la forma sonata WA Mozart Quartet amb piano , KV 478, I Allegro, compàs 133 i següents, tot i que també pot trobar-se en la forma ternària vegeu exemple 4, compassos 20-21, de forma ternària Aquests passatges acostumen a finalitzar amb un estancament sobre la dominant del to principal J Haydn Sonata per a piano en si♭ M, Hob XVI 41, I Allegro, compàs 91 i següents i, en ocasions, poden reduir-se a aquest estancament Mozart Sonata per a piano en si♭ M, KV 333, I Allegro, compàs 87 i següents…
esgrima en cadira de rodes

En l’esgrima en cadira de rodes la cadira es troba fixada al terra
Arxiu Club d’Esgrima SAM
Esgrima
Esport de combat practicat per persones amb alguna discapacitat física o intel·lectual.
Homes i dones en cadira de rodes, amputats o amb paràlisi cerebral lleu, competeixen en l’especialitat de floret, sabre o espasa, tant de manera individual com per equips, a partir d’un reglament internacional, les normes del qual no difereixen de les de l’esgrima convencional, tret dels aspectes relatius a la distància que hi ha entre els tiradors La cadira de rodes dels competidors es troba fixada al terra mitjançant unes guies que no impedeixen el moviment del cos, per tal de proporcionar major mobilitat als braços Per a compensar la falta de mobilitat, els tiradors arriben a…
Manos sucias
Cinematografia
Pel·lícula del 1957; ficció de 92 min., dirigida per José Antonio de la Loma Hernández.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PECSA Films Josep Carreras i Planas, Barcelona, Galatea Films Milà ARGUMENT I GUIÓ JAde la Loma FOTOGRAFIA Cecilio Paniagua blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Joan Dotras i Vila, Robero Nicolosi, Mario Gangi INTERPRETACIÓ Amedeo Nazzari Miguel, Katia Loritz Teresa, Francisco Piquer Andrés, Umberto Spadaro Valero, Lidia Alfonsi Pilar, Carles Lloret Juan, María Martín l’amiga de Juan ESTRENA Barcelona, 20111957, Madrid, 04041958 PREMIS Círculo de Escritores Cinematográficos 1957 millor guió Sinopsi…
Brillante porvenir
Cinematografia
Pel·lícula del 1963-64; ficció de 93 min., dirigida per Vicente Aranda Ezquerra, Romà Gubern i Garriga-Nogués.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Buch-Sanjuán Barcelona ARGUMENT VAranda GUIÓ VAranda, RGubern, Ricardo Levy Ricardo Bofill FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Santiago Gómez MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO José Mancebo INTERPRETACIÓ Germán Cobos Antonio, Serena Vergano Montse, Josefina Güell Carmen, Arturo López Lorenzo, Josep Maria Angelat López, Gloria Osuna, Aurora Julià Mónica Randall , Lluís Nonell, Carlos Ibarzábal, Maria Quadreny ESTRENA Barcelona i Madrid, 05041965 Sinopsi Antonio, un jove provincià sense…
Ramon Violant i Simorra
Folklore
Folklorista.
Autodidacte, com tots els capdavanters del folklore català, fou especialment influït per Fritz Krüger, amb el qual tingué amistat personal, i més endavant, per Julio Caro Baroja El 1925 es traslladà a Barcelona, on continuà exercint el seu ofici de sastre, però des del 1940 s’ocupà fonamentalment de la secció d’etnografia nacional del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona, de la qual era conservador El 1932 començà a publicar un bon nombre de monografies —llibres o articles— sobre els aspectes més diversos de la cultura popular al Pallars, d’una precisió científica poc…
,
expressió
Música
Terme que fa referència a una sèrie d’elements que intervenen en la interpretació musical i que depenen en gran part de la subjectivitat de l’executant.
A diferència de les notes i el ritme, que tenen una representació a la partitura que no ofereix gaires dubtes, els signes d’expressió, malgrat que amplien la informació sobre les intencions del compositor, permeten a l’intèrpret un marge en la seva apreciació, suficient i necessari per a construir la seva pròpia versió de l’obra Els principals aspectes susceptibles de ser sotmesos a criteris subjectius són el tempo , tant en les indicacions de tipus general adagio , allegro , andantino , etc com en les modificacions ocasionals ritardando , accelerando , etc les dinàmiques forte , piano ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina