Resultats de la cerca
Es mostren 1737 resultats
Llibre dels Reis i dels Macabeus
Art romànic
Caplletra “E” del foli 105, en el dibuix de la qual hom pot constatar una minva considerable de qualitat G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 5 es tracta d’un manuscrit de 136 folis de 31×24 cm, escrit en lletra Carolina * , la decoració de la qual consisteix en un grup de capitals fetes amb tinta i realçades amb tons vermell ataronjat, verd, groc i blau Aquest còdex, que ja surt citat a l’inventari de l’any 1368, ha estat inclòs per Gudiol * entre les primeres produccions de l’ scriptorium de Vic, criteri compartit al seu torn per Junyent * , que situa a la…
Oreneta cuablanca
L’oreneta cuablanca Delichon urbica és més petita que la vulgar no sobrepassa els 13 cm i, diferentment d’aquesta, viu a les ciutats i nia a les façanes de les cases S’identifica pel color blau negrós del dors, al qual destaquen la taca blanca del carpó i el blanc del dessota Té la cua lleugerament forcada, però molt menys que l’oreneta vulgar, com s’aprecia a la fotografia Tony Tilford/Index Aquesta espècie és estival, nidificadora i abundant a tot el territori dels Països Catalans, a excepció de les illes de Formentera i Cabrera A més, durant els dos passos migratoris s’…
Lletra d’Or
Literatura catalana
Premi fundat el 1955, a Barcelona, per un grup heterogeni d’escriptors per destacar amb una fi (Φ) d’or (obra de l’orfebre Manuel Capdevila) el millor llibre català de l’any.
El premi no té dotació econòmica Relació de guardonats 1956 Final del laberint de Salvador Espriu 1957 Barcelona de Josep Pla 1958 Absència de Josep Carner 1959 Els primers comtes catalans de Ramon d’Abadal 1960 És a dir de Clementina Arderiu 1961 Onze Nadals i un Cap d’Any de JV Foix 1962 Vacances pagades de Joan Oliver 1963 Nosaltres els valencians de Joan Fuster 1964 Maragall i la Setmana Tràgica de Josep Benet 1965 La cultura catalana del Renaixement a la Decadència de Jordi Rubió 1966 Cendra per Martina de Manuel de Pedrolo 1967 Teoria dels cossos de Gabriel Ferrater 1968…
Joan Laporta i Estruch

Joan Laporta i Estruch
Esport general
Política
Advocat, dirigent esportiu i polític, també conegut per Jan Laporta.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a l’Institut d’Estudis Superiors Abat Oliba de Barcelona Diplomat en dret mercantil pel Collegi d’Advocats de Barcelona, s’especialitzà en aquest àmbit amb la fundació del gabinet Laporta & Arbós També ha estat membre del Patronat i de la Comissió Executiva de la Fundació Ernest Lluch Soci del Futbol Club Barcelona des del final dels anys setanta, es donà a conèixer al marge de la seva activitat professional com a impulsor de l’Elefant Blau, plataforma formada per socis barcelonistes contraris a la gestió del…
,
oceà
Oceanografia
La massa total d’aigua salada, única i contínua (mar).
Hom desconeix el mecanisme pel qual la Terra —únic planeta del sistema solar amb grans masses d’aigua— pot retenir tanta aigua i, en canvi, amb prou feines conté gas neó, d’un pes molecular semblant, tan abundant al Sol i als estels del mateix sistema Una hipòtesi, no comprovada, explica que, mentre que hom no troba el neó formant composts —desaparegué, doncs, al moment de formar-se la primera acumulació de partícules en estat sòlid—, l’aigua pogué unir-se als silicats de les primitives partícules sòlides i, després, en un estadi evolutiu posterior, a causa de la gravetat se’n desprengué i…
Josep Guinovart i Bertran

Josep Guinovart i Bertran
© Fundació Espai Guinovart
Pintura
Pintor.
Començà al taller familiar com a pintor de parets Estudià a l’Escola de Mestres Pintors, a l’Escola d’Arts i Oficis i a les classes del FAD Es presentà individualment a les galeries Syra de Barcelona 1948 Aquells anys de renovació artística a Catalunya ja començà a tenir un prestigi sòlid participà en els salons d’Octubre, del Jazz i “de los Once” collaborà a Dau al Set i realitzà, entre altres obres, el mural de l’edifici de Coderch a la Barceloneta Els anys cinquanta visqué a París, on conegué a fons l’obra de Cézanne i Matisse, els quals, al costat de Miró i Gaudí, serien les seves…
Marc Granell i Rodríguez

Marc Granell i Rodríguez
© Escriptors.cat
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Cursà estudis de filosofia i de filologia a la Universitat de València, que no acabà, i treballa com a professor de català i traductor, activitat a la qual es dedica professionalment Amb altres escriptors de la seva generació, com ara Josep Piera, Josep Lluís Seguí, Eduard J Verger i Josep Lluís Bonet fundà Cairell 1978-81, revista que, juntament amb l’antologia Carn fresca 1974, assenyalà la irrupció de joves escriptors que renovaren el panorama literari valencià Amb el seu primer recull Llarg camí llarg 1977, premi Vicent Andrés i Estellés, inicia una reflexió gairebé metafísica…
,
premi Crexells
Literatura catalana
Premi de novel·la atorgat anualment a la millor novel·la en català publicada l’any anterior.
És concedit per l’ Ateneu Barcelonès des del 1928 en honor de l’escriptor Joan Crexells i Vallhonrat Del 1928 al 1938 s’entregà el 13 de desembre, data de l’aniversari de la mort de Joan Crexells Durant el franquisme fou prohibit i no fou convocat de nou fins el 1981 A partir de la seva restauració, s’atorga a la millor novella publicada durant l’any de convocatòria i s’entrega durant l’any següent Fins el 2009, els membres del jurat eren designats per l’Ateneu Barcelonès Aquest any s’introduí un nou sistema d’elecció de l’obra guanyadora en què un jurat escollia tres finalistes i,…
La pesca
La pesca marina Els arts i els ormeigs són per als pescadors el recurs instrumental de què se serveixen per a capturar el peix De fet, són paranys destinats a explotar les debilitats o les limitacions del peix per a fugir, un cop sotmès a una adequada estratègia d’encalç o de seducció La pesca és la caça del peix, i les xarxes i els hams són les armes del pescador és lògic que les repassi acuradament, que s’esforci, en la calma dels molls, a reparar-ne tot desperfecte Antoni Agelet La captura o recollecció espontànies d’animals o plantes amb finalitat alimentària ha anat perdent importància a…
incrustació
Electrònica i informàtica
Comunicació
Tècnica electrònica que s’utilitza en televisió i vídeo, que consisteix a superposar part d’una imatge en una zona d’una altra imatge, utilitzant com a element discriminant un color determinat, que habitualment és el blau.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina