Resultats de la cerca
Es mostren 1128 resultats
Súria

Vila de Súria
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi del Bages, a la vall del Cardener, que travessa el terme de N a S..
Situació i presentació Limita al N amb Navars, a l’E amb Castellnou de Bages, al S amb Callús i a l’W amb Sant Mateu de Bages El Cardener és l’element principal del paisatge físic de la contrada El territori surienc és força accidentat i és drenat per alguns petits afluents d’aquell riu principal les rieres d’Hortons, que es forma al terme de Serrateix Berguedà, i de Tordell, o d’Argençola, que davalla de les serres de Viver entre Castelladral i Sant Cugat del Racó i forma la bonica vall d’Argençola o de les Vilaredes Totes dues desguassen per l’esquerra al Cardener, al N i al S,…
Sant Pere de Ponts
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església i de les restes de l’antiga canònica A baix, l’església des del costat septentrional, amb el cimbori recuperat fa pocs anys ECSA - M Catalán ECSA - E Pablo El conjunt de la canònica de Sant Pere de Ponts es troba al peu del castell de Ponts, al costat est Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha assenyalat en la monografia anterior JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG506423 Història Coneguda des del començament del segle XI, aquesta església, de sempre vinculada al bisbat d’Urgell, va tenir funcions parroquials i canonicals des d’aquest segle,…
Comunicació Literària
Literatura
Societat literària de Barcelona que subsistí durant nou o deu anys a la fi del sXVIII, formada per personatges poc coneguts, com el prevere Simó Pla, els doctors Miquel Pla i Josep Puiggarí, Josep Barberí, Joan Ignasi Savall, l’impressor Francesc Surià i Burgada, el farmacèutic Josep Antoni Savall i Valldejuli i el metge i poeta Ignasi Ferreres, el qual hi llegí una Apologia de l’idioma català
, composta no més tard del maig de 1796.
L’extracció aparentment homogènia dels seus membres, el caràcter seriós de l’elogi de la llengua en l' Apologia , i el fet que cap dels membres de la societat no ho era de l’Acadèmia de Bones Lletres fan presumir que hi havia alguna oposició amb els d’aquesta
L’estructura de la societat noble d’Osona
Art romànic
Els comtes No sabem si fou una decisió del palau reial o bé del comte Guifré, el cert és que a partir del 881 apareix el comtat d’Osona i com a comte el mateix comte Guifré, que regí el comtat fins a la seva mort el 897 En la repartició que feren els seus fills, el comtat d’Osona quedà vinculat a l’hereu, Guifré Borrell, i en morir aquest, el 911, passà al seu germà petit Sunyer així el comtat osonenc quedà vinculat al patrimoni dels comtes de Barcelona, que era format pels comtats de Barcelona, de Girona i d’Osona, el nucli entorn del qual s’aniran articulant la resta dels comtats catalans…
Santa Maria del Barri (Tona)
Art romànic
Situació Vista del campanar del temple amb les finestres geminades recuperades després de la restauració de l’any 1992 cedida per E Puigferrat L’església de Santa Maria del Barri, també anomenada avui de Lurda, es troba a l’extrem nord-oest de la població de Tona, al peu del turó del castell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 35,5 —y 33,9 31 tdg 355339 Hom hi pot arribar per l’avinguda de Riumbau…
Sant Pere Cercada (Santa Coloma de Farners)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt format per l’església i les cases refetes sobre l’antic priorat de canonges augustlnians TAVISA L’església de l’antic cenobi augustinià, en bona part arruïnat, es troba a l’extrem nord-est del terme municipal de Santa Coloma de Farners Mapa 333M781 Situació 31TDG676318 Es troba a 11 km de Santa Coloma de Farners en direcció de ponent, vuit d’ells per la bona carretera de muntanya que enllaça Santa Coloma de Farners amb Sant Feliu de Buixalleu, per sota el castell i l’ermita de Farners Un parell de quilòmetres més amunt del trencall del castell i l’ermita surt…
Sant Esteve de Pedret (Pedret i Marzà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental Cal notar, a més de la robustesa de la construcció, la riquesa ornamental de les finestres i el petit comunidor aixecat al frontis de ponent, obra evidentment tardana F Tur L’església de Sant Esteve de Pedret pertany a un poblat de masies disseminades per les terres del nord-est del desaparegut estany de Castelló, a la conca baixa de la Muga Les terres són planes, amb espais ocupats per aiguamolls que són la pervivència de l’antic estany, i també ondulades per tossals de poca elevació A la vora de l’església hi ha…
Castell d’Olèrdola
Art romànic
Situació La fortalesa segons un gravat de l’obra Voyage pittoresque et historique de l’Espagne d’A de Laborde El castell es troba situat en el punt més alt del recinte olerdolà, que és alhora el sector més meridional del conjunt SLIS Mapa 35-17447 Situació 31TCF920733 Història La història del castell d’Olèrdola està íntimament lli— gada a la de tot el conjunt monumental de l’acròpoli Segurament fou el comte Sunyer qui, vers el 929, edificà un castell sobre les ruïnes de l’antiga fortalesa romana, en el sector més meridional i més elevat del recinte Aquest castell, juntament amb la ciutat d’…
Sant Sadurní de Montesquiu d’Albera
Art romànic
Situació Absis de l’església, decorat amb motius llombards de dues arcuacions entre lesenes ECSA - JL Valls L’església parroquial de Sant Sadurní es troba apartada del centre del poble, a tramuntana, a la vora de la carretera D-61 L’itinerari per a arribar a Montesquiu és el mateix assenyalat en la monografia precedent Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 32’ 21,6” N - Long 2° 52’ 36,6” E PP Història Les primeres notícies sobre l’indret on s’edificà aquesta església, anomenat als segles IX-XII Vilanova, són de l’any 854 De la parròquia de Montesquiu, no se’n tenen referències fins el 10 de juny de…
jurista
Dret
Tractadista del dret.
Als Països Catalans, molts dels antics juristes foren tractadistes del dret, glossadors i expositors de la legislació del país, que relacionaven amb el dret comú , alternant l’aspecte de la pràctica del dret, ja com a jutges, ja com a advocats, amb el del punt de vista científic Ultra a la ciutat de Barcelona, hi hagué juristes eminents que formaren escola principalment a Lleida, seu de l’estudi general, València, Palma, Perpinyà, Girona, Manresa i Vic Entre els juristes del segle XII es destaquen a Barcelona Ponç, Guillem Bofill, Marc i Homobò, i al segle XIII el lleidatà Ponç, que fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina