Resultats de la cerca
Es mostren 2724 resultats
Sant Vicenç de Conill (Pujalt)
Art romànic
Aquesta església es trobava a l’antic terme del castell de Conill Des de molt aviat començà a exercir funcions parroquials que encara manté en l’actualitat Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona El lloc de Conill es documenta a partir de l’any 1019, que el vescomte Bermond de Cardona restituí a l’església de Sant Vicenç de Cardona diversos béns que havia usurpat, entre els quals hi havia els drets que tenia al castell de Conill Cu nillum L’església amb les seves funcions parroquials apareix en una llista de parròquies del bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050, on…
Francesc de Paula Folch i Amich
Metge.
Obtingué el títol de doctor metge cirurgià el 1823 a la Universitat de Granada Catedràtic de la Universitat de Cervera, passà a la Universitat de Barcelona, on ocupà la càtedra de patologia general i d’anatomia patològica Hi fou també degà de la Facultat de Medicina des del 1853 i també fou vicerector de la Universitat Literària de Barcelona des del 1862, càrrecs que mantingué fins a la jubilació 1880 Professor ajudant al Reial Collegi de Cirurgia de Barcelona, institució que li conferí el grau de doctor d’ambdues facultats 1829 El 1832 fou designat per la Reial Acadèmia de Medicina i…
Jaume Camprodon i Rovira

Jaume Camprodon i Rovira
Conferència Episcopal Espanyola
Cristianisme
Eclesiàstic.
Format a Vic, on cursà humanitats, filosofia i teologia, fou ordenat sacerdot el 1949 Exercí el ministeri i la docència en diversos indrets del bisbat de Vic, i el 1958 fou nomenat prefecte de filosofia del Seminari Major 1958 Després d’una estada a París 1963-66 dedicada a l’estudi i al treball social, el 1971 fou nomenat vicari de pastoral de la parròquia de Crist Rei de Manresa Bages, on el 1966 havia estat traslladat El 1973 fou nomenat bisbe de Girona bisbat de Girona en substitució de Narcís Jubany De les realitzacions del seu bisbat, hom pot esmentar l’erecció de la Casa d’…
Friedrich Dürrenmatt

Friedrich Dürrenmatt
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor suís de llengua alemanya.
Fill d’un pastor protestant, es convertí ràpidament en un dels autors teatrals més originals de la postguerra Preocupat per la renovació de l’expressió teatral, experimenta noves formes per aconseguir un teatre que permetés la crítica de la societat contemporània i la destrucció dels mites de la cultura burgesa i de la civilització científica actuals En les seves obres predomina la caricatura irònica moralista A més de teatre, ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema, novelles policíaques i assaigs sobre literatura i teatre Entre la seva extensa producció cal citar Herkules…
Joan Duran i Ferret
Política
Polític i sindicalista.
El 1890 fundà la Societat d’Obrers Agricultors de Sitges El 1893 fou delegat en el segon Congrés de la Federació d’Obrers Agrícoles celebrat a Vilafranca del Penedès, i el 1896 aconseguí que la Societat fos la primera del sector en ingressar a la Unió General de Treballadors Arran de l’organització de la vaga del 1909 que donà lloc a la Setmana Tràgica, fou empresonat cinc mesos Molt proper a Pablo Iglesias , n’organitzà la visita a Sitges setembre del 1910 i fou el principal representant de l’Agrupació Socialista local Impulsà la construcció de la Casa del Poble de Sitges,…
Ildefons Sunyol i Casanovas

Ildefons Sunyol i Casanovas
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Acabà els seus estudis de dret el 1886 i s’inicià en l’activitat política amb el nucli republicà possibilista de l’Ateneu Barcelonès El 1899 fou un dels fundadors del Centre Nacional Català i el 1901 de la Lliga Regionalista Regidor, elegit pel novembre del 1901, encapçalà amb Jaume Carner l’escissió esquerrana de la Lliga del 1904, produïda arran de l’actitud presa per FCambó davant la visita del rei a Barcelona Tingué llavors una etapa d’una gran brillantor política fou un dels iniciadors d' El Poble Català novembre del 1904, actuà destacadament el 1905 en la comissió de…
Santa Eulàlia (Enveig)
Art romànic
Prop de la Vinyola, al sud-oest d’Enveig, hi ha el mas de Santa Eulàlia, que ha pres el nom d’una antiga església parroquial, avui desapareguda, que hi hagué a l’indret El primer esment d’aquesta església és de l’any 1011, en què, en una butlla, el papa Sergi IV confirmà a Sant Miquel de Cuixà el seu alou de Santa Eulàlia, a la Cerdanya Es tracta de la mateixa església que es consigna el 1043, en una donació que feu Ponç a Santa Maria de la Seu d’Urgell i al bisbe Ermengol d’una peça de terra situada al comtat de Cerdanya, al territori de Llívia, en el terme de la villa d’Enveig o de Santa…
Enric Fernández i Gual
Literatura catalana
Crític d’art i escriptor.
Estudià dibuix i pintura a Barcelona S'inicià en el periodisme com a redactor de “La Rambla” 1936 i començà les seves crítiques d’art a “Mirador” S'afilià al partit Acció Catalana, en representació del qual fou membre de la Junta de Seguretat de Catalunya Participà en una comissió de propaganda per la República que visità Mèxic per a obtenir el seu suport Després de la guerra civil, s’exilià a Mèxic, on arribà el mateix 1939 Hi treballà com a administrador de l’Orquesta Simfónica Nacional i del Museu de San Carlos, del qual passà a ésser conservador l’any 1958 Entre altres treballs, també fou…
Sant Lliser de Gramós (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
El lloc de Garamonse és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, i en documents dels anys 1000 1002, 1030, 1033 i 1088 L’advocació de sant Lliser, vinculada al terme de Gramós, apareix l’any 1023, en la permuta d’una casa “ in apendicio de Sancto Licerio, villa Garamonse ”, i l’any 1025 o 1026, en la venda d’un alou situat al mateix terme La parròquia de Gramós, juntament amb la de Trejuvell, fou donada l’any 1085 per Guillem Arnau, ardiaca, a la muller del seu pare L’any 1102 la parròquia fou objecte de donació per part del bisbe d’Urgell i els canonges de la seu a Tedball En el…
Sant Pere d’Alcanó
Art romànic
La població d’Alcanó és a l’extrem sud-est de la comarca del Segrià, assentada sobre un dels tossals que domina la vall de Secà Alguns autors han assenyalat l’origen del topònim Alcanó en els termes àrabs al-kaynum el fogar o al-kanisys església Sembla, però, que cal relacionar l’inici del lloc amb un dels caserius sarraïns una almúnia dedicats a tasques agrícoles i ramaderes que tan abundaven a l’entorn de Lleida Un document de l’Arxiu Capitular de Lleida, datat l’any 1208, deixa entreveure que, amb la conquesta, aquest caseriu revertí al capítol de la ciutat de Lleida Aquest mateix any el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina