Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, amb l’absis, la part superior del mur del qual ha estat capçada per un fris d’arcuacions cegues J M Melció La vall de Sant Aniol baixa en direcció nord-sud des dels cims més alts de la línia divisòria amb el Vallespir, entre les serres encinglerades de Talaixà i del puig del Ferran, a ponent, i de Martanyà i de Gitarriu, a llevant, formant uns espectaculars salts i engorjats Al fons d’aquesta vall, tancada i plena d’encant, a l’origen del Llierca, en un lloc pràcticament abandonat, hi ha l’església de Sant Aniol d’Aguja, Sant Aniol d’…

Campament militar, Barcelona, abril del 1706, P Decker, sd Coll part / GS Amb motivacions de tipus social diverses, els països de la vella confederació catalano-aragonesa van fer reviure els seus vincles el 1705 en oposar-se conjuntament a Felip V d’Espanya Projecte que, inicialment, tingué simpaties entre els catalans del Rosselló i la Cerdanya en iniciar-se la revolta del 1705 La repressió, fonamentada en el derecho de conquista , fou implacable arreu desfeta de les institucions de govern catalanes i implantació d’una nova estructura política piramidal, amb notable presència militar a la…

L’escut de Vic a la façana de la casa de la Ciutat segle XIV ECSA – GSerra Origen i formació La ciutat de Vic és filla de la fusió de dos nuclis històrics el de la part alta o llevantina de la ciutat, continuadora de l’Ausa, capital de la tribu ibera dels ausetans i més tard centre d’un municipi romà i el de la part baixa o més ponentina, propera a les margeres del Mèder, centrada en la catedral i l’antic domini episcopal En època gòtica es féu la seva definitiva fusió física i jurisdiccional, amb la construcció d’una única nova muralla que incloïa els dos sectors i més endavant, el 1450, amb…

Característiques del grup Els escorpins són els aràcnids més grossos que hi ha al nostre país i, alhora, uns dels artròpodes més temuts de les nostres latituds Són típics de regions caloroses i àrides, encara que n’hi ha alguns adaptats a climes humits Colonitzen les regions tropicals i subtropicals, però arriben fins a les zones càlides de les regions temperades d’ambdós hemisferis Es caracteritzen pel fet de tenir els pedipalps més desenvolupats que la resta dels apèndixs, i acabats en una pinça gran El prosoma i l’opistosoma s’uneixen amplament, sense que hi hagi cap tipus de cintura L’…

El 22 de juliol de l’any 1566, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Giginta 1536 – 1579, abat de Santa Maria d’Amer diputat militar Francesc de Calders i de Girona, senyor de Santa Fe diputat reial Miquel d’Oms i Queralbs, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Gaspar de Queralt, canonge de la Seu d’Urgell diputat reial Jeroni Cortit, senyor de la Morana diputat reial Miquel Ferrer, ciutadà de Lleida El diputat eclesiàstic Francesc Giginta fou abat de Santa Maria d’Amer durant quaranta-tres anys 1536-79 Estava…

Vista aèria de l’antiga ciutat d’Empúries amb la Neàpolis a primer terme, que al Baix Imperi esdevingué una necròpoli paleocristiana ECSA - J Todó Des d’un punt de vista demogràfic, els segles que van des de la crisi del segle III fins a la irrupció a Hispània dels musulmans mantenen una certa unitat social, malgrat els canvis polítics dels visigots que la invasió musulmana va tallar de manera radical sense que hagués pogut influir essencialment en l’estructura demogràfica i social La crisi del segle III i els esdeveniments posteriors representen un canvi radical en la vida de la gent de l’…

Situació i presentació Enlairat en una cinglera de roca calcària del Triàsic mitjà, suportada per un basament del Triàsic inferior, dominat per l’esquerra el riu de Siurana i, per la dreta, el torrent d’Estopinyà, a l’extrem SW de la línia principal de les muntanyes de Prades S'hi accedeix per camins de grau, llevat del de Prades, i la nova via oberta des de Cornudella ha deteriorat part de la bellesa del paratge Es destaquen el penya-segat dit del Salt de la Reina Mora i la Trona, gran dosser suspès a mig cingle La població sempre ha estat escassa, i ara es troba en vies de total…

Situació i presentació El terme municipal de Sant Guim de la Plana, dit antigament Sant Guim del Llor o Desllor, té 12,45 km 2 d’extensió i s’estén al sector de llevant de la plana de Guissona, a l’interfluvi del Llobregós i el Sió Limita amb els termes d’Ivorra E, Sant Ramon S, Torrefeta i Florejacs S i W, Guissona NW, Massoteres N i Torà NE, del Solsonès El territori és planer a les zones de Sant Guim i Vicfred, que formen part de la plana de Guissona, i la de migdia, vers Comabella, es troba en una carena d’on baixa el torrent que va fins a Portell El nivell oscilla entre 540 m a ponent,…

Situació i presentació El terme municipal d’Orpí té una extensió de 15,23 km 2 i els seus límits coincideixen amb els de l’antiga senyoria del castell i terme d’Orpí Limita al S amb la Llacuna, a l’W amb Santa Maria de Miralles, al N amb els municipis de Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, a l’E amb el terme de Carme i a tocar un punt al pujol d’Orpinell, al SE, amb el municipi penedesenc de Mediona Alt Penedès És situat al sector meridional de la comarca i de la Conca d’Òdena, a la vall mitjana de la riera de Carme, que corre en direcció W-E pel centre del territori, entre les…

Situació i presentació És situat a la banda sud-occidental de la comarca, a la vall del barranc de Vallclara, o riu de Milans, capçalera del Francolí Confronta amb els termes de Vimbodí NE, E i SE, Prades, al Baix Camp S, Vilanova de Prades SW, el Vilosell W i amb un petit sector de Vinaixa N, els dos últims municipis de les Garrigues El municipi és accidentat, d’una banda, pels vessants orientals de la serra de la Llena, on els cims entre 650 i 900 m fan de partió amb els termes de Vilanova de Prades al S i el Vilosell a l’W d’altra banda, és accidentat pels vessants septentrionals de les…