Resultats de la cerca
Es mostren 8051 resultats
Vers l’autonomia del disseny gràfic
La història del disseny gràfic modern comença al segle XX Ja sigui perquè el desenvolupament tècnic de les arts gràfiques alliberà dibuixants i dissenyadors de moltes servituds tècniques o perquè l’evolució de la societat demanava nous serveis a la creació gràfica, el cert és que el grafisme modern no va aparèixer fins al tombant de segle, quan es van aprofitar gràficament les possibilitats de la cromolitografia Ara bé, la consolidació professional no va arribar fins a la Primera Guerra Mundial El factor decisiu és l’adveniment de la cultura de massa, fet que va tenir lloc durant la guerra…
De Quaresma a Pasqua
Mort i resurrecció Entre carnaval i pasqua Sovint s’ha contraposat el Carnaval a la Quaresma, com uns dies de disbauxa abans de les privacions del dejuni de carn Però les veritables configuracions de Carnaval i Quaresma passen per uns altres camins l’oposició real s’opera en la competència entre Carnaval i Pasqua, ja que ambdues festes tenen un significat equivalent en els diferents sistemes religiosos als quals pertanyen Illustració, del Costumari de J Amades, que representa la Vella Quaresma, una de les figures més populars de la tradició catalana, amb els set peus característics Hereus de…
Illes Balears

Arxipèlag
País de l’Europa mediterrània, constituït per un arxipèlag situat prop de la costa oriental de la península Ibèrica, entre 40º5’48’’ i 38º40’30’’ de latitud N i entre 1º22’47’’ i 4º29’ de longitud E, enclavat dins de l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, i format per les illes de Mallorca (amb Cabrera, des Conills, sa Dragonera, na Redona, Plana i Foradada), Menorca (amb en Colom i de l’Aire) i les Pitiüses (Eivissa, Formentera, Tagomago, Santa Eulària, sa Conillera, s’Espardell, s’Espalmador, es Vedrà, es Bosc, ses Bledes i ses Margalides); la capital és Palma.
La morfologia L’arxipèlag balear descansa damunt un sòcol submarí separat de les costes catalanes peninsulars per un canal de més de 1000 m de profunditat En conjunt forma una massa compacta que s’eleva des de les profunditats, a l’est de Menorca, i es prolonga fins a assolir la zona litoral valenciana meridional a través d’una ampla plataforma costanera, la profunditat de la qual no depassa els 500 m Les illes tenen l’origen en el geosinclinal profund on es dipositaren els materials del Secundari i del Terciari, el qual donà també origen a les serralades bètiques Les Balears emergiren en el…
Viella

Vista general de Viella
© Xevi Varela
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Vall d’Aran, a la vall de la Garona, a la seva confluència amb el riu Nere, que davalla del port de Viella.
Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la…
Castell d’Ulldecona
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt, on són perfectament visibles les dues torres i l’església de la Mare de Déu dels Àngels, en primer terme ECSA - J Todó El castell d’Ulldecona és situat sobre una petita elevació plana 120 m d’altitud anomenada —el puig del Castell—, aproximadament a 1,5 km en línia recta a ponent de la vila d’Ulldecona i al marge esquerre del riu de la Sénia Des del cim del puig hom té un perfecte control visual tant de la plana del Baix Maestrat com d’una gran part de la vall del riu de la Sénia Mapa 31-21 546 Situació 31TBE827972 Per a anar-hi cal agafar la carretera TV-…
Sant Salvador de la Vedella (Cercs)
Art romànic
Situació Una vista del conjunt, tal com era al començament del segle XX L’actual església de Sant Salvador de la Vedella té l’origen del seu topònim controvertit, puix que, així com alguns creuen que aquest topònim no ha d’ésser la Vedella o Vadella, sinó l’Abadella, és a dir, petita abadia, d’acord amb la realitat històrica del monestir, de l’any 1268 data un document referent a una avinença entre el bisbe d’Urgell i l’abat de Tavèrnoles, que diu “ et de Sancto Salvatore de Sa Vedera ” L’any 1291 apareix en un document amb el nom de Zavedera , i en aquesta mateixa època en altres documents…
Altres esglésies de l’arxidiòcesi de Tarragona
Art gòtic
L’arquitectura religiosa dels segles XIII i XIV, tant la regular com la secular, va tenir a les terres de la Catalunya Nova, sobretot a les contrades de l’arxidiòcesi de Tarragona, un dels conjunts més rellevants No ens referim només als grans edificis catedral i monestirs del Cister, ni a les parroquials de viles principals Montblanc i Santa Coloma de Queralt, aquesta llavors dins el bisbat de Vic, ambdues estudiades en sengles articles monogràfics en aquest mateix volum, sinó a un grup de temples de poblacions de segon ordre, com Conesa, Vimbodí, l’Espluga de Francolí, Guimerà, Ciutadilla o…
El convent de Santa Maria de Pedralbes
Art gòtic
Vista general del gran claustre, un dels més bells i elegants de tot el gòtic català ECSA - PVi El monestir de Santa Maria de Pedralbes, a Barcelona, que es va fundar per iniciativa de la darrera esposa de Jaume II, Elisenda de Montcada 1292-1364, és una obra absolutament excepcional, tant pel que té de representatiu dins de l’arquitectura gòtica catalana i mendicant com per les nombroses especificitats que li confereixen una entitat i un interès especials Santa Maria de Pedralbes és un dels monuments gòtics monàstics que ha gaudit d’una fortuna històrica més gran pel que fa a la seva…
Els objectes d’ús litúrgic i ús domèstic
Art gòtic
Els canelobres i altres llums Totes les esglésies, fins i tot les més petites, tenien canelobres destinats a la seva illuminació els de ferro eren la versió humil d’altres de fets amb metalls preciosos Els canelobres d’altar, com el seu nom indica, es collocaven a banda i banda de la mesa i els de peu s’agrupaven al seu voltant Segons Gudiol i Cunill, la illuminació de l’altar, reduïda a dos canelobres durant el segle XIII, arribà a sis durant el segle següent Per a la illuminació dels grans espais s’empraven corones de llum penjades del sostre, lluminària que augmentava amb les candeles que…
L’ecosistema dunar
L’estructura zonal és una de les principals característiques de l’ecosistema dunar i, al mateix temps, és una conseqüència del procés de sedimentació de la sorra, de les possibilitats de colonització del substrat per les plantes i dels gradients de variació dels factors segons la proximitat de la línia de costa La fotografia, presa a la zona de Guardamar Baix Vinalopó, permet distingir aquesta estructura Les dunes de Guardamar, formades a la plana deltaica del Segura, foren fixades artificialment per mitjà de la plantació de pins, eucaliptus i palmeres Jordi Vidal L’ecosistema dunar a les…