Resultats de la cerca

Ha estat la doctrina més àmpliament acceptada i de més gran influència en el protestantisme El calvinisme és fonamentalment una doctrina teocèntrica Alhora reforma anticatòlica i antiluterana, admet la Trinitat, l’Encarnació del Fill de Déu en una verge, les dues natures del Crist, la teoria de sant Agustí sobre la gràcia, la predestinació i el pecat original L’església calvinista, l’autoritat de la qual ve directament de Déu, té com a missió predicar-ne la paraula, administrar els sagraments i vetllar per la disciplina eclesiàstica Els elegits més illustrats han d’ensenyar els altres a…

Aquest esquema, creat a la primeria del segle XIX, fou desglossat en una primera fase dita Eneolític o Calcolític per a indicar la primera etapa de l’ús del metall, el coure, abans que fos descoberta la lliga del bronze Els arqueòlegs dels països mediterranis continuen en general acceptant aquest matís i emprant el nom d’Eneolític El concepte d’edat del bronze com un graó dins el procés de la civilització no és vàlid, puix que els països creadors de les grans cultures històriques del Pròxim Orient no empraren el ferro d’una manera general fins després de 1500-1400 aC El terme, però, continua…

La literatura armènia no sorgí, pròpiament, fins a l’inici del segle V dC amb la invenció de l’alfabet armeni atribuïda a Mesrob 360-440 Amb anterioritat, existiren poemes orals pagans com els Cants de Goghten dels quals han pervingut alguns fragments L’antiga literatura armènia fou caracteritzada durant molt de temps pel predomini d’obres religioses i històriques La versió de la Bíblia, per exemple, hi exercí una funció que ja ha estat comparada a la de Luter a Alemanya i, d’altra banda, els llibres històrics identificaren aviat la religió amb la pàtria, sobretot a partir del xoc entre el…

Quant a la presència a Amèrica, la tradició de milícies armades voluntàries d’intervenció tingué una pràctica molt ocasional pels catalans residents a América Històricmaent, les dues institucions armades históriques del Principat eren els sometents, força d’autodefensa rural d’origen medieval, i els miquelets, el primer cos dels quals s’havia format el 1640 Eren milícies especials constituïdes pels voluntaris que reclutaven les diputacions o juntes catalanes per a accions especials o per reforçar les tropes regulars Aquest allistament remunerat permetia a la població d’eludir o mitigar els…

Les Memorias són la culminació d’un llarg procés en què conflueixen materials que provenen de catàlegs diversos Bosc, Nicolás Antonio, Marcillo, Serra i Postius i altres, notes de PI de Dalmases i Ros, ampliades per Josep Finestres i recollides per Josep de Vega i Sentmenat, encara que l’aportació antiga més substanciosa fou la del repertori biobibliogràfic manuscrit de Jaume Caresmar i Josep Martí La formació concreta de les Memorias —primerament titulada Biblioteca de escritores catalanes — havia estat encetada per Ignasi, germà de Fèlix Torres i Amat, el 1798, partint de fons de la…

Vida i obra Era fill d’un adroguer gironí Prengué l’hàbit dominicà al convent de Girona, però residí especialment al de Santa Caterina de Barcelona Entre el 1651 i el 1653 emprengué un viatge per tot el Principat i els comtats de Rosselló i Cerdanya, on aplegà materials per al Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña , acabat abans del 1655, i publicat per primera vegada el 1657 a Barcelona En una de les moltes edicions posteriors, la del 1949, hi ha una nota preliminar d’E Junyent, conservador del museu episcopal de Vic Aquesta obra, la més coneguda i interessant de Camós, fou…

Vida i obra No hi ha acord sobre si nasqué a Sariñena prop de Montsó o bé era català de Sabadell o de Barcelona Després de criar-se a Barcelona n’era ciutadà honrat, estudià humanitats i grec a Alcalá de Henares 1546-47 S’impregnà de l’ambient erasmista cortesà i obtingué una sòlida formació humanista Estigué al servei de Juan de Zúñiga i Estefania de Requesens fou preceptor de Lluís de Requesens i pertangué al cercle d’erudits humanistes de la cort carolina, establint relació amb notables humanistes de l’època Grudius, Honorat Joan, Frederic Furió, Arias Montano, Plantin, entre…

Situació Els vestigis d’un antic edifici es troben en un planell de la serra de Rodes, uns 200 m al nord-est del mas d’en Caussa, avui deshabitat, al caire d’un abrupte vessant que davalla vers el fondal de la capçalera de la riera de la Trencada, prop del cingle del Sant del Llop, que ha donat nom al paratge Mapa 259M781 Situació 31TEG179812 Pels encontorns del mas d’en Caussa i el proper mas dels Arbres passava el vell camí de Roses a Cadaqués Actualment, el millor recorregut per arribar-hi és seguir, des de Roses, la carretera de Cadaqués pel coll de la Perafita Poc abans d’arribar al coll…

A la ciutat de Vic, les campanyes d’excavació arqueològica són relativament recents des de l’any 1982, amb el suport del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, hem organitzat una recerca sistemàtica a nivell d’arqueologia urbana, dirigida per D Molas i I Ollich Al nucli antic de la ciutat, que queda encerclat per les muralles, hom ha vist la necessitat de potenciar una política preventiva, amb una planificació d’acord amb arquitectes urbanistes i tècnics municipals Si no és així, la revalorització del sòl, la reutilització, adaptació i modernització de cases antigues, fa que…

Situació Antiga fortalesa al sud de Peramola, utilitzada com a habitatge fins a mitjan segle passat ECSA - V Roca Aquesta fortificació, coneguda popularment com la Torre dels Moros, es troba als afores del poble de Peramola, al mig d’unes terres de conreu al sud del nucli urbà Mapa 34-11291 Situació 31TCG567573 A Peramola, a la plaça de Josep Roca, agafarem el carrer del Raval, d’on surt el camí que passa el torrent de Peramola i que ens portarà a uns camps on s’alça l’esmentada torre, situada a uns 500 m de Peramola Història No hi ha notícies històriques sobre aquesta…