Resultats de la cerca
Es mostren 1354 resultats
Tètan
Patologia humana
Definició El tètan és un trastorn molt greu provocat per l’ingrés en l’organisme d’una potent toxina elaborada per un bacteri denominat Clostridium tetani Aquest trastorn, que provoca manifestacions neurològiques habitualment serioses, i que entre el 35% i el 50% dels casos resulta mortal, pot ésser previngut eficaçment mitjançant l’aplicació del vaccí antitetànic Causes El Clostridium tetani és un bacil, o bacteri de forma allargassada, grampositiu que es caracteritza pel fet que és anaerobi, pràcticament immòbil, i perquè elabora una exotoxina molt potent, denominada tetanospasmina , que…
Gonorrea o blennorràgia
Patologia humana
Definició La gonorrea , o blennorràgia , és una malaltia infectivo-contagiosa molt freqüent provocada per un bacteri denominat Neisseria gonorrhoeae que es transmet gairebé sempre per contactes sexuals i que produeix trastorns inflamatoris localitzats, segons els casos, a les mucoses uretral, vaginal, del coll uterí, rectal o orofaríngia El trastorn sol remetre als pocs dies, si s’hi aplica el tractament adequat tanmateix, en els casos no diagnosticats o tractats inadequada-ment, pot fer-se crònica o causar diverses complicacions, com ara infeccions de la sang o del teixit articular, o, més…
Tumor benigne de pell
Patologia humana
Els tumors benignes de pell són formacions integrades per cèllules que provenen de les estructures cutànies i creixen de manera anormal com a lesions prominents Aquest tipus de tumors, a diferència dels malignes, no envaeixen els teixits més propers ni es disseminen a d’altres òrgans Hi ha molts tipus de tumors cutanis benignes, alguns dels quals són extremament freqüents i d’altres de presentació més escassa N’hi ha de dos tipus, els que són derivats d’alteracions dels vasos sanguinis cutanis i els que ho són de les cèllules pigmentaries, que són molt comuns i presenten característiques…
Sant Miquel de la Cot (Santa Pau)
Situació Un detall del mur de ponent del temple actual, en el qual és perfectament visible la part romànica, corresponent al temple anterior A Martí L’església de Sant Miquel de la Cot o Sant Miquel de Sacot centra el poble homònim d’hàbitat dispers, situat a l’extrem de ponent O del terme municipal, al pla de la Cot, entre els antics cràters de la Roureda de Colltort, a ponent, de Santa Margarida, a llevant, i del Croscar, a tramuntana Mapa 295M781 Situació 31TDG615655 L’accés és per la carretera que mena d’Olot a Banyoles, per Santa Pau i Mieres A uns 5 km d’Olot hom trobarà la casa de Can…
Mitologia norrena i celta
Nòrdic, escandinau i norrè Norrè -ena , un terme que d’antuvi pot resultar enigmàtic, és emprat en el si de la filologia germànica per a suplir les mancances dels termes nòrdic -a i escandinau -ava Efectivament, el terme nòrdic és, de fet, altament imprecís, ja que no tan sols engloba pobles d’ètnia germànica, sinó també pobles –com ara els finesos i els lapons– que són d’ascendència ètnica finoúgrica D’altra banda, s’esdevé el mateix amb el terme escandinau -ava també engloba pobles finoúgrics i germànics de la mateixa manera, i té, a més, l’handicap d’haver d’encabir igualment pobles que…
El simbolisme dels nombres
Els nombres i la vida Totes les cultures presenten un component matemàtic que es posa de manifest en diferents àmbits el primer es relaciona amb els nombres, i té a veure amb les activitats de comptar i mesurar el segon fa referència a l’espai, i es posa de manifest en les accions de localitzar i dissenyar i, finalment, el tercer incumbeix la relació social de les persones, i afecta els dominis d’explicar i jugar Gravat del s XIX publicat al llibre Mystères des chiffres , de M-A Ouakin, que utilitza la figura humana per a representar els nombres aràbics Elisabet Puig Girós En la cultura…
El mite
Què és el mite En tots els moments de la cultura occidental, per acció o per reacció, d’una manera explícita o d’incògnit, el mite hi ha estat present Gairebé es pot afirmar que no hi ha cap període de la nostra cultura en el qual, directament o indirectament, els universos mítics no hagin mostrat el significat equívoc que els caracteritza Sovint, la desmitització dels mites aliens ha anat acompanyada de tendències remititzadores en el si de la mateixa cultura, potser perquè la constitució de l’ésser humà és logomítica , és a dir, que inclou alhora el mythos i el logos , la qual cosa implica…
Bibliografia general referent al romànic de la Segarra
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els precedents antics de la història de Catalunya , ed Selecta, Barcelona 1967 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Albareda, Anselm M L’abat Oliba, fundador de Montserrat 971-1046 , Barcelona 1972 Àlbum Meravella Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya , Llibreria Catalònia, Barcelona, 1929 II, 1931 IV Alcolea i Gil, Santiago Lérida y su provincia , dins Guías artísticas de…
Bibliografia general referent al romànic de l'Urgell
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els precedents antics de la història de Catalunya , ed Selecta, Barcelona 1967 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Albareda, Anselm M L’abat Oliba, fundador de Montserrat 971-1046 , Barcelona 1972 Àlbum Meravella Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya , Llibreria Catalònia, Barcelona, 1929 II, 1931 IV Alcolea i Gil, Santiago Lérida y su provincia , dins Guías artísticas de…
Catalunya, segles XIII-XV: de l’expansió a la crisi
Art gòtic
La plenitud medieval Vinyeta d’un foli del Llibre verd v 1342-52 Illustra la rúbrica d’una constitució atorgada per Jaume I en l’assemblea de Pau i Treva celebrada a Tortosa el 1225 ©Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona, ms L-10, foli 75 “ A Salsis usque ad Dertusam et Ilerdam cum finibus suis ” D’aquesta manera es va definir per primera vegada el territori català a l’assemblea de Pau i Treva de Fondarella 1173, després de les conquestes de Tortosa i Lleida a mitjan segle XII Un territori regit per un comte de la casa de Barcelona que, des del 1137, era també rei d’Aragó arran del matrimoni…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina