Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de València Republicà federal, fundà i dirigí El Pueblo Monòver, 1900-14, on, amb el pseudònim Cañís , publicà una sèrie d’articles titulats “Cañisaes” Aquests textos, a cavall entre el pairalisme i el localisme, parlen dels esdeveniments i dels habitants d’un Monòver rural en procés d’industrialització Però les “Cañisaes”, lluny de ser motivades per la nostàlgia, pròpia del costumisme, d’unes formes de vida en curs d’extinció, pretenien simplement distreure i divertir els lectors Escrits en valencià dialectal del sud, amb despreocupació idiomàtica i…

Educat a Madrid, escriví sempre en castellà Formà part de la redacció d' El Liberal com a crític d’art Visqué alguns anys a València, on treballà per a l’Editorial Guerri, especialitzada en la publicació de novelles per fascicles Seguint la línia valenciana del gènere fulletonesc Ayguals d’Izco, Pérez i Escrig, Lluís de Val, popularitzà el seu pseudònim Mario d’Ancona amb obres com Sin justicia , El soldado de la Paz , etc És autor d' El milagro de un santo desconocido 1923 i Del reino de los cielos 1924, dins el número 802 de la revista Los Contemporáneos També publicà…

Només n’aparegueren quatre números, ja que el 1995 el relleu en la direcció de la IVEI –després de les eleccions autonòmiques i municipals que donaren la victòria al Partit Popular– suposà el final de la publicació Escrita en castellà, tingué una tirada de 1500 exemplars, i fou dirigida per Juan Luis Piñón, professor del Departament d’Urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València El consell de redacció estava format per A Álvarez Mora, J Amelang, Carmen Blasco, A Collantes de Terán, María Rosa Jiménez, Rafael Mas, Javier Monclús, el mateix Piñón i Trinitat Simó La revista…

Desenvolupament enciclopèdic La primera referència historiogràfica coneguda és l’obra d’Antonio R Pascual Descubrimiento de la aguja magnética en que se manifiesta que el primer autor es el Beato Raymundo Lulio , publicada a Madrid el 1789 Però l’interès pròpiament dit per la història de la cartografia catalana es desvetllà a França l’any 1836 amb la publicació en el Bulletin de la Société de Géographie de París d’un article de Josep Tastú titulat “Observations relatives a des cartes catalanes des quatorzième et quinzième siècles, extraites ou traduites de deux lettres, dont l’une en langue…

Aquesta denominació, aplicada a la vegada a la ciutat i al país, esdevingué encara més equívoca des de la creació, al s XIX, de la província del mateix nom, cosa que originà, a partir de concepcions unitàries i centralistes, les designacions despersonalitzadores de Regió Valenciana com a conjunt de les tres províncies en què fou dividit l’antic regne i de Levante que incloïa no solament les tres províncies esmentades, sinó sovint també les de Múrcia i Albacete, igualment mancades d’una designació comuna diferenciada, o només la de Múrcia Després del 1960, i…

Realitzà estudis d’interpretació 1977-81 i el 1985 es diplomà com a director a The British Theatre Association for Directors and Drama Instructors de Londres L’any 1982 fundà a València la companyia Moma Teatre i debutà com a director amb El malalt imaginari , de Molière A partir del 1986 continuà la seva activitat com a director de nombrosos muntatges Entre els porcs , d’AFugard 1990, El cas Woyzeck , de GBüchner 1992, Metro , de PSanguino i RGonzález 1993, Borja-Borgia , de MVicent 1994, Càndid , de Voltaire 1995, El muntaplats , d’HPinter 1996, Las sillas , d’EIonesco 1997, L’altre , de…

Professà al convent augustinià de València 1436 i fou elegit provincial de l’orde i prior de València el 1455 Professor de cànons i del mestre de sentències a la universitat valenciana fins el 1479 El 1468 fou elegit bisbe auxiliar del cardenal Roderic de Borja, i per absència d’aquest, en ésser elegit papa, des del 1480 s’encarregà del govern de la diòcesi de València i de la de Cartagena Ferran II el nomenà inquisidor general del Regne de València És autor de vuit obres llatines sobre els psalms, el Càntic dels Càntics i càntics evangèlics i d’un tractat apologètic…

Estudià, a València, teologia i dret canònic El 1559 era professor d’hebreu a la universitat valenciana El 1566 es traslladà a Madrid, on l’inquisidor general i bisbe de Conca Gaspar de Quiroga li encarregà l’estudi i revisió dels concilis de Toledo Quiroga, ja arquebisbe de Toledo, i el papa el recompensaren amb una canongia a Toledo i, el 1582, aquell el designà com a secretari del concili provincial de Toledo Bisbe de Sogorb 1591-97, celebrà un sínode i procurà la conversió dels moriscs De sarracenis neophytis, Sobre la reformación de los moriscos en el reino de Valencia…

S’interessà pels nous corrents estètics europeus i provà d’introduir el drama naturalista, en català, a l’escena valenciana En aquesta primera etapa 1910-11 volgué superar el sainet i atreure un públic més modern i burgès amb obres com L’ombra del siprer 1910, la qual incorpora fins i tot algun element simbolista No n’obtingué el resultat esperat i, en una segona etapa 1925-36, també en català, es dedicà al sainet D’aquesta època són  Els tres nòvios de Toneta 1923,  Els feliços 1926 o Gent del dia 1927 En la postguerra escrigué drames en castellà de to ja clarament conservador…

Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València Vinculat de ben jove al nacionalisme cultural i polític, entre el 1987 i el 1991 fou diputat a les Corts Valencianes, i entre el 1991 i el 1995, tinent d’alcalde a l’ajuntament d’Ontinyent i conseller de la mancomunitat de municipis de la Vall d’Albaida El 1989 fou nomenat secretari general de la Unitat del Poble Valencià, càrrec que mantingué fins a la creació del Bloc Nacionalista Valencià BNV El 1998, en crear-se aquesta organització, fou elegit portaveu i proclamat candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana Fou…