Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
saboga
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de forma semblant a la de la sardina, però que pot atènyer 50 cm o més de llargada i 3 kg de pes, de dors verd blavós o gris verdós amb flancs argentats i carena dentada ventral visible.
Habita a la mar i a l’aigua dolça, Peix molt apreciat per la seva carn, és distribuït per l’Atlàntic nord- oriental i la Mediterrània occidental Efectuen migracions del mateix tipus que les del salmó i desenvolupen llur cicle totalment en l’aigua dolça en certs llacs alpins Les espècies més importants i conegudes són Alosa alosa i Alosa finta
Malcom Campbell
Automobilisme
Automobilista anglès, creador dels ginys de velocitat ‘‘Bluebird’’ en la versió terrestre i aquàtica.
Obtingué en 1924-35 nou rècords mundials de velocitat sobre terra, i en 1937-39 tres rècords mundials de velocitat sobre aigua El seu fill, Donald Campbell 1921-67, aconseguí el rècord mundial sobre terra el 1964 648,728 km/h i el 1959 i 1964 el rècord mundial sobre aigua morí en un nou intent al llac Coniston Cumberland
la Vila
Sector o indret
Partida
Partida de l’horta de Xàtiva, entre els municipis de Xàtiva i Novetlè (Costera), a la dreta del riu Cànyoles, que conté petits enclavaments de Vallès de la Costera (la Casa del Moro i el Garroferar del Fons del Raval), de la Granja de la Costera (el Fons del Raval), de Cerdà (el Molí de Guerilla) i també de Xàtiva i de Novetlè (l’Horta d’en Ramon Meri i el Camp de n’Antoni de la Penya).
És regada per la séquia de la Vila , que pren l’aigua de la font del riu dels Sants al pont de l’Alcúdia de Crespins se'n deriva la fila dels Horts que rega terres de Canals penetra dins el terme de Canals amb el nom de cabral de la Palanca i, al pont de Sant Roc, se'n deriva la fila del Canyamar una mica més avall, la séquia de Ranes que se'n duu nou parts d’aigua, contra onze que resten a la de la Vila, i finalment, passats els molins de Forner, aporta l’aigua al riu Cànyoles, el curs del qual segueix fins a separar-se'n, per la dreta, en un nou assut, des d’on continua per l’antic terme d…
piscicultura
Aqüicultura
Cria i desenvolupament de peixos a fi de comercialitzar-los o d’emprar-los en repoblaments.
Actualment és practicada sobretot amb espècies d’aigua dolça, però de vegades també té lloc amb espècies marines gàdids i peixos plans en maresmes i aiguamolls salabrosos, sense intencions comercials Quan els progenitors estan a punt per a la fresa, hom els captura per tal que facin la posta en recipients adequats perquè el semen dels mascles fecundi la major quantitat possible d’òvuls fecundació artificial Els ous són mantinguts aleshores en recipients, on són creades les condicions més favorables per a llur desenvolupament circulació de l’aigua a temperatura i oxigenació adequades,…
acetilur
Química
Qualsevol dels derivats metàl·lics de l’acetilè que resulten de la substitució d’un dels seus hidrògens: HC ≡ CM; o de tots dos: MC ≡ CM.
Són sòlids iònics que, relativament als altres carburs metàllics, es caracteritzen per la presència en llur xarxa cristallina de grups discrets C 2 2 - , i pel fet que donen acetilè en descompondre's per l’acció de l’aigua o dels àcids Només els metalls alcalins donen acetilurs monosubstituïts i disubstituïts, solubles, els primers, en l’amoníac líquid Dels altres metalls, donen acetilurs disubstituïts els alcalinoterris, el magnesi, el coure, l’argent, l’or i el mercuri Els metalls de les terres rares, el tori i l’urani donen carburs que, per acció de l’aigua, alliberen acetilè…
alum
Química
Sulfat doble de potassi i d’alumini hidratat.
Cristalls octaèdrics, de sabor astringent, insolubles en alcohol, que donen solucions aquoses lleugerament àcides Es fon en la seva aigua de cristallització a 95,5°C mantingut a 60-65°C, perd 9 molècules d’aigua, que són reabsorbides a l’aire humit A 200°C dóna alum cremat Per damunt, perd SO₃ i dóna sals bàsiques És obtingut a partir de sulfat d’alumini i sulfat potàssic i també calcinant lleugerament l'alunita, tractant-la seguidament amb aigua, separant el residu insoluble d’alúmina i evaporant la solució a causa de la lleugera alcalinitat del medi, els cristalls obtinguts són aleshores de…
condensador
Física
Aparell utilitzat per a condensar un vapor.
En relació amb el sistema físic emprat per a la condensació, hi ha dos tipus de condensadors condensador de mescla , en el qual el flux ascendent de vapors a condensar és ruixat amb un líquid fred, generalment aigua, i en el qual la sortida d’aquest líquid arrossega el condensat, i condensador de superfície , aparell en què el vapor a condensar i el fluid fred són separats per una paret El tipus més senzill consta d’un serpentí, per l’interior del qual circula el vapor a condensar, muntat dins un dipòsit pel qual circula aigua freda Els models més generalment utilitzats són els de tipus de…
pesca
Esport
Conjunt d’activitats relacionades amb la captura del peix, per esbarjo i sense finalitats lucratives.
La pesca esportiva consta de nombroses tècniques segons els instruments emprats La pesca al llançat es practica amb una canya de llançament proveïda d’un rodet per a recuperar la llinya El pescador llança la cullereta amb l’esquer o el devon a l’aigua a una distància considerable 50 a 60 m La pesca amb balança es practica amb fortes canyes proveïdes d’una balança que és submergida a l’aigua per capturar els peixos en moviment La pesca de fons es practica amb simples canyes proveïdes de llinya i hams amb esquer, i pot ésser lleugera si la llinya es deixa en llibertat perquè segueixi el…
La vida als rius i als llacs dels deserts i subdeserts freds
La immensitat dels llacs, l’evanescència dels rius Tot i l’extrem dèficit hídric que pateixen els deserts freds, també hi ha llacs i rius veritables Encara més, és precisament en l’àmbit dels deserts freds on es troba el llac més gran del món la mar Càspia I també on apareix el quart més gran pel seu volum, si més no fins a temps recents la mar d’Aral Les aigües salabroses que no desemboquen enlloc Tanmateix, l’extrema aridesa del clima desèrtic, conseqüència de les escasses precipitacions i l’elevada evaporació, fa impossible el desenvolupament d’una xarxa fluvial normal Els rius que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina