Resultats de la cerca
Es mostren 1620 resultats
Santa Maria del Vilaró o del Puig (Olius)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església amb la capçalera L Prat A l’extrem oriental del municipi d’Olius, a frec del municipi de Navès, hi ha aquesta esglesiola, situada al cim del serrat de Santa Maria, el qual és veí del serrat, on hi ha les restes de l’antic poblat ibèric d’Anseresa Prop seu passa el riu Cardener que, no gaire lluny, forma l’embassament de Sant Ponç Mapa 329M781 Situació 31TCG735492 Al punt quilomètric 7,300 de la carretera de Solsona a Berga hi ha un trencall, a mà esquerra, que amb uns 2 km deixa a Santa Maria del Vilaró Una altra opció per a anar-hi és…
Els cementiris sagnants de Mallorca
Retrat de G Bernanos, “Brisas”, Palma de Mallorca, abril del 1936 BBM / JG Quan el 1938 Georges Bernanos publicà la seva obra Les Grands Cimetières sous la lune , es desfermà una polèmica inacabable i en bona part estèril sobre la veracitat o la falsedat del seu testimoniatge Encara avui hi ha qui en dubta en bloc, sense admetre que la repressió duta a terme a Mallorca fou despietada i cruel i que adquirí unes dimensions enormes, dins una illa petita i més aviat d’idees moderades És cert que la visió de Bernanos en molts aspectes no és prou justa i lògicament està influïda per la seva manera…
Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Nat d’una família de calderers —sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva personal visió i comprensió de l’espai—, anà a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura, cosa que feu alhora que treballava en diferents estudis d’arquitectes i de mestres d’obres Hom pot dividir la seva producció —en la seva major part construïda a Barcelona— en quatre etapes La primera va des del 1878 —any que es titulà— fins al 1882 i és marcada per la comunió de l’arquitecte amb l’ideari cooperativista totes les obres d’aquells anys són de caire urbà i social collaborà amb Josep Fontserè al…
concurs
Música
Competició on intervenen diversos candidats per tal de guanyar-la i obtenir un premi.
Ja en la Grècia clàssica, parallelament a les competicions esportives, se celebraven competicions culturals, en què la música tenia tanta importància com la literatura, si no més I des de llavors hi ha hagut concursos musicals a totes les èpoques Cal recordar, per exemple, els concursos entre trobadors durant l’Edat Mitjana, com els que se celebraven al castell de Wartburg, a Alemanya, immortalitzats per Richard Wagner a Tannhäuser , o, continuant amb aquest compositor, a Die Meistersinger von Nürnberg , on els cantants competidors optaven a la mà de la bella Eva Al final del segle XVIII i el…
música de Castella i Lleó
Música
Música desenvolupada a Castella i Lleó.
Música culta Vegeu Espanya Música popular El repertori musical i coreogràfic tradicional d’aquesta zona de la Península Ibèrica és força variat i presenta algunes característiques formals dignes d’interès Des del punt de vista de l’organització tonal, s’hi troben amb molta freqüència escales modals, entre les quals el mode de mi hi és profusament representat Des del punt de vista rítmic són dignes d’esment els ritmes aksak ritme aksak i les manifestacions de polirítmia que apareixen en algunes danses I pel que fa a la cançó, com és el cas d’altres regions…
quintet de vent
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per cinc instruments de vent, habitualment flauta travessera, oboè, clarinet, trompa i fagot, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Algunes obres exigeixen als intèrprets canviar d’instrument durant l’execució d’una peça, de manera que la varietat d’instruments augmenta sense variar el nombre d’instrumentistes canvi oboè/corn anglès, per exemple, en el Quintet , opus 43, de C Nielsen flauta/flautí en les 6 Bagatelles , de G Ligeti, etc Els grans autors barrocs i clàssics no utilitzaren el quintet en la seva forma genèrica en general, hom preferí que els instruments de vent anessin de dos en dos per facilitar la instrumentació cosa que potencià més aviat el sextet que el quintet Durant el Classicisme, els grups de vent es…
La música clàssica
El que avui s’anomena música clàssica o música culta és un producte propi de la cultura europea i del món occidental La formació de músics de nivell requereix anys d’estudi en centres especialitzats uns músics que assoliran el grau necessari per a integrar orquestres o grups capaços d’executar obres que posen a prova la destresa dels executants i la intelligència dels espectadors Europa i la seva àrea d’influència territoris colonitzats per europeus és on es concentra gairebé tota l’activitat musical que ha assolit un reconegut prestigi internacional Es podria dir que l’activitat musical…
Les tècniques de l’escultura
Art gòtic
Si bé el gòtic va suposar un canvi de direcció pel que fa al tractament dels temes i les formes, en el terreny de la tècnica no es va produir un canvi substancial respecte a la producció escultòrica precedent Bona part de les tècniques escultòriques tradicionals ja havien estat desenvolupades pels grecs en l’antiguitat clàssica Mantingudes i, en certs aspectes, desenvolupades pels romans, van proporcionar el modus operandi dels escultors del romànic i, posteriorment, del gòtic En els aspectes més fonamentals totes aquestes tècniques segueixen vigents avui en la producció escultòrica més…
boca closa
Música
Forma de cantar, generalment en la música coral, consistent a emetre el so amb la boca closa, sense articulació de cap text, per mitjà de la qual hom obté de les veus humanes una sonoritat murmuriosa i una funció instrumental destinada a parts d’acompanyament o, menys sovint, a l’execució de melodies.
El seu ús aconseguí un èxti notable a partir de mitjan s XIX
scordatura
Música
En els instruments de corda, especialment els de corda amb mànec, accordatura o afinació anòmala —d’una o més cordes— respecte a l’habitual de l’instrument, que fa possible o més fàcil l’execució d’alguns passos o acords, i també permet obtenir un timbre especial en certes notes o passatges.
A la partitura, s’indica al començament de la peça o el fragment que la utilitza Com en el cas dels instruments transpositors intrument transpositor , i a excepció de la guitarra, les notes escrites a la partitura corresponen a les posicions dels dits sobre el batedor —d’acord amb l' accordatura habitual— i no als sons que, efectivament, es produiran en ser tocades En la Suite núm 5 per a violoncel sol, en do m, BWV 1011, JS Bach emprà la scordatura do 1 -sol 1 -re 2 -sol 2 en lloc de l’afinació habitual del violoncel do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 La corda més aguda de l’instrument està afinada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina