Resultats de la cerca
Es mostren 1740 resultats
Santa Maria de les Grades (Arboçols)
Art romànic
Situació Capçalera d’aquesta església del segle XI —decorada amb arcuacions i lesenes—, on es fundà la primitiva comunitat de canonges del Sant Sepulcre de Marcèvol ECSA - A Roura Es tracta de l’antiga església parroquial del poble de Marcèvol, avui gairebé abandonat del tot És al capdamunt d’un serrat, prop de l’antic priorat de Marcèvol Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 39’ 55” N - Long 2° 30’ 4” E Marcèvol és a 2,5 km d’Arboçols per la carretera D-35 Història El primer esment del lloc de Marcèvol es troba en la butlla que el papa Sergi IV atorgà a Cuixà el 1011, on consta que aquest monestir…
Afers
Historiografia catalana
Revista d’història de caràcter diacrònic i interdisciplinari, nascuda al País Valencià (1985) i amb seu a Catarroja.
Se subtitula Fulls de recerca i pensament i pretén donar a conèixer les investigacions nacionals o estrangeres sobre tots els territoris catalans i oferir tota mena de treballs de reflexió que puguin ser d’interès per als historiadors És una revista d’iniciativa privada que ha mantingut sempre la independència intellectual, que salvaguarda la pluralitat de posicions i defensa el català com a vehicle de transmissió cultural D’altra banda, vol posar fi a la parcellació de la història dels Països Catalans i facilitar l’anàlisi de la seva evolució de conjunt Nasqué fora de la universitat, però…
Santa Coloma de la Comanda o de Tuïr
Art romànic
Situació Exterior de la capçalera fortificada, amb un bell aparell de pedra calcària de color daurat que contrasta amb el parament de còdols del sobrealçament posterior ECSA - A Roura És situada al poble de Santa Coloma de Tuïr, al centre del terme, al peu del Cauce de Tuïr L’església centra la població Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 36’ 58,8” N - Long 2° 44’ 54” E El poble de Santa Coloma de Tuïr és situat 1 km al sud-oest de Tuïr, al qual l’uneix la D-18 Història Aquesta localitat s’anomenava originàriament Conjuncta i depenia, al segle X, de l’abadia de Sant Pere de Rodes El 974, una…
La Curtidora Catalana, SA
Els Bonafont, a les Corts de Sarrià Els Bonafont era una família d’adobers que treballaven les pells a les Corts de Sarrià Josep Bonafont i Eras figura inscrit com a industrial adobador en començar la dècada dels anys quaranta, amb un despatx a Barcelona, al carrer de Sant Pau, núm 42 El 1844, Bonafont i Companyia són presents a l’Exposició Industrial a la Llotja de Barcelona, amb vaquetes, badanes, soles i altres productes, tots enxarolats El xarol és el seu punt fort Secció de ribera de l’adoberia Hugas de Barcelona, en una fotografia de començament de segle Adoberia de Ramon Riera i Planas…
la Sénia
la Sénia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El municipi de la Sénia, de 108,41 km 2 , el tercer en extensió de la comarca, es troba al punt de contacte de la comarca del Montsià amb la del Matarranya i el Baix Maestrat, als ports de Tortosa El tossal del Rei 1356 m és el punt on coincideixen els tres antics estats de la Corona d’Aragó Termeneja pel costat del Matarranya NW amb Beseit, pel del Baix Maestrat W i S amb Fredes, la Pobla de Benifassà, Bellestar de la Tinença i Rossell, amb Ulldecona SE i Mas de Barberans E pel costat del Montsià i amb Roquetes NE i l’enclavament de la Mola de Catí N, que pertany al…
Tivenys

Casa forta de Tivenys
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El municipi de Tivenys, de 53,54 km 2 , s’estén per la riba esquerra de l’Ebre, al N de la comarca entre les Muntanyes de Cardó i el riu Limita al N amb Benifallet, amb el qual li fan de partió les crestes que emmarquen la vall de Cardó, i al S amb Bítem Tortosa, del qual el separa el barranc de la Buinaca a l’E s’estén per l’espai que va del riu fins a la carena de serra del Boix, darrere la qual hi ha el gran terme del Perelló, mentre que a l’W l’Ebre el separa de Xerta El paisatge de Tivenys presenta tres nivells ben definits El de la part alta, de roques calcàries,…
Sant Andreu de la Barca
Vista aèria de Sant Andreu de la Barca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat a la dreta del Llobregat..
Situació i presentació A llevant, el Llobregat fa de divisòria amb el municipi de Castellbisbal A septentrió confronta, en part per la riera de Palau, amb la llenca de Castellbisbal que és a la dreta del riu i amb Martorell A ponent, des de l’esperó dels Tres Termes límit també amb Martorell, per la costa de la Dama 211 m, el Pi Tallat 256 m una prolongació d’aquesta muntanya vers l’interior del municipi conforma el serrat d’en Canals i el turó de les Ànimes 216 m, termeneja amb el municipi de Castellví de Rosanes A migdia, pel serrat del Cap del Sàbat 153 m, que pren el nom d’un…
Formes de vida comunitària en un poblat talaiòtic
A les illes Balears són escassos els jaciments amb prou informació per a poder plantejar de manera generalitzada l'organització social i econòmica de les comunitats talaiòtiques L'assentament de son Fornés Montuïri, Mallorca Oriental és l'excepció que permet parlar de formes de vida prehistòriques, gràcies a les diverses analítiques de caire paleoecològic, artefactual i espacial que s'hi han pogut realitzar Planta de les estructures talaiòtiques de son Fornés, Montuïri GP-P / CM / JAS Els treballs arqueològics a son Fornés cobreixen el sector sud-oest del poblat, amb una superfície d'uns 700…
La vila d’Olot
Art gòtic
L’escut de la vila dibuixat el 1453 en un llibre notarial AHCO La vila d’Olot es troba a la conca alta del Fluvià, entre els Prepirineus i la Serralada Transversal, a la falda del volcà Montsacopa que la resguarda del vent del nord i al bell mig del pla d’Olot que delimiten el Fluvià i el Ridaura El nucli més antic, anomenat la Vila Vella, s’aixecava damunt d’un esperó basàltic a la vora del riu, tot dominant una antiga cruïlla de vies que remuntaven els cursos fluvials des de Besalú i Santa Pau en direcció al Ripollès i el Collsacabra Posteriorment, però encara dins del període medieval, l’…
La vila de Banyoles
Art gòtic
Escut de la vila segles XV-XVII en una mesura de gra conservada al Museu Arqueològic i Comarcal de Banyoles ECSA – T Vargas La vila de Banyoles, a l’est de l’estany del mateix nom, al capdamunt de la vall del Terri i d’una plana que enllaça amb les de l’Empordà i Girona, es va poder erigir gràcies a la rompuda i colonització de l’erm de Baniolas , que va ser concedit als monjos en fundar-se l’any 812 el monestir de Sant Esteve de Banyoles Es tractava d’un territori solcat per les aigües que provenien de l’estany i que era travessat per un antic camí procedent de Girona i Cornellà del Terri…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina