Resultats de la cerca
Es mostren 2237 resultats
Espinosa de los Monteros
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, situat al NW del terme provincial, al límit amb Cantàbria.
És accidentat pels monts de Valnera Hi ha ramaderia i indústries alimentàries conserves de peix, formatges i mantegues, etc Dins la vila d’Espinosa de los Monteros, cap del municipi, destaquen diversos edificis civils, com el palau de Chiloeches d’origen medieval
Txèquia

Estat
Estat de l’Europa central que limita al N amb Polònia, al NW i a l’W amb Alemanya, al S amb Àustria i a l’E amb Eslovàquia; la capital és Praga.
La geografia física Morfològicament hom hi distingeix la zona herciniana del massís de Bohèmia, al sector occidental, i el solc format per les conques de Moràvia i Silèsia a ponent El massís de Bohèmia, format per antics blocs hercinians, es presenta com un altiplà vorejat per serralades disposades en forma de quadrilàter, que són al N, i en direcció SW-NE, les muntanyes Metallíferes al NE, i en direcció NW-SE, la serralada dels Krknose , on hi ha la màxima altitud 1602 m, i els Sudets al S, i en direcció NE-SW, els turons txecomoravians i a l’W la Selva de Bohèmia El riu Sazava, que forma…
Ticino

Ticino El poble de Bergdorf
Divisió administrativa
Cantó meridional de Suïssa que penetra com un tascó dins l’estat italià.
La capital és Bellinzona 17300 h est 1994 Correspon a l’alta conca del riu homònim oberta dins els Alps Lepontins, al vessant meridional dels Alps, i s’estén des del Sant Gotard fins al llac de Lugano, que inclou en bona part Es divideix en dos sectors Sopra Ceneri, al NW, el més gran i que correspon a la conca del llac Major, i Sotto Ceneri, al SE, més petit i densament poblat i que correspon a la conca del llac de Lugano La major part del territori és coberta de bosc i pastures les terres conreades són ocupades en gran part per la vinya, gràcies a un clima benigne…
Oaxaca
Mercat típic de la ciutat d’Oaxaca de Juárez, capital de l’estat d’Oaxaca, a Mèxic
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat del S de Mèxic, acarat a la costa del Pacífic, que s’estén en part per la zona de l’istme de Tehuantepec.
La capital és Oaxaca de Juárez Conflueixen en el relleu de l’estat les carenes de Sierra Madre Oriental i Sierra Madre Occidental, convergents en el grup de Zempoaltepec 3 395 m Parallela a la costa del Pacífic, la Sierra Madre del Sur penetra des de Guerrero El clima és tropical, amb diferenciacions regionals de 1 000 a 3 000 mm de pluviositat i poca oscillació tèrmica a la regió costanera i menys de 1 000 mm i una oscillació tèrmica més àmplia a les àrees interiors Té una densitat mitjana de població de 33,6 h/km 2 est 1992, inferior a la mitjana del país, i la majoria de la població és…
Mordòvia
Divisió administrativa
República de Rússia.
La capital és Saransk Situada al NW de l’elevació del Volga, és formada, a la part nord-occidental, per la plana d’Oka-Don, amb formes acumulatives de relleu, i al SE, per l’elevació del Volga, tallada per una espessa xarxa de barrancs De clima continental moderat, té, com a temperatures mitjanes extremes, -11,2°C pel gener i 19,2°C pel juliol, i uns 450-525 mm de precipitacions anuals Amb sòls de txernozem i selvàtics, la torba domina a les valls dels rius —el Mokša, afluent de l’Oka, amb els seus afluents el Vad, el Satis, el Sivin’ i l’Issa, i el Sura, de 110 km, afluent del Volga, amb el…
Vilallonga de la Safor
Vilallonga de la Safor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, al SW de la comarca, al límit amb la Marina Alta i amb el Comtat.
Comprèn part de la vall mitjana del riu d’Alcoi la vall de Vilallonga , que s’inicia al congost de l’Orxa i que es continua per tot el sector meridional del terme fins prop de la vila, on comença la plana alluvial Aquest sector, molt muntanyós, és accidentat per la serra d’Ador al NW 680 m alt i les de la Safor 1 011 m i de Gallinera al S i al SE Tres quartes parts del territori són ocupades pel matollar 2 200 ha i les pinedes 800 ha Els conreus ocupen els vessants muntanyosos més baixos i el sector de la vall ampla del riu hi ha 570 ha de secà oliveres, ametllers, garrofers i unes altres 570…
Tous
Paisatge de la Ribera Alta, amb Tous en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El sector septentrional és accidentat pels vessants meridionals de la serra d’El Caballón 765 m alt, al límit amb la Foia de Bunyol mentre que el meridional és a la confluència del Xúquer que travessa el terme de NW a SE amb el riu d’Escalona Aquest sector, on el Xúquer passa molt engorjat, ha estat aprofitat per a la construcció del pantà de Tous, el qual ha comportat que el poble de Tous fos enderrocat només en resta l’església, que conservà fins al principi del s XX un retaule de Bartolomé Bermejo, actualment a la National Gallery de Londres i la població traslladada en 1971-72 a un nou…
Laci
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia central, entorn de Roma, que comprèn les províncies de Roma, Frosinone, Latina, Rieti i Viterbo.
La capital és Roma Adossat a l’Apení per l’E i limitat per la mar Tirrena a l’W, el Laci s’estén entre la Toscana i l’Úmbria al N i la Campània al S, amb un relleu molt variat que no presenta unitat fisiogràfica La part occidental és una plana costanera, centrada a la Campagna di Roma, mentre que la part oriental és muntanyosa, amb els monts Reatini Terminillo, 2 213 m i Simbruini, relleus calcaris travessats per l’ampla vall del Velino Al NW i SE de Roma s’arrengleren grups d’antics volcans, amb alguns llacs monts Volsini llac de Bolsena, Cimino llac de Vico, Sabatini llac de…
Indus
Riu
Riu de l’Àsia meridional (3180 km de longitud; 960000 km2 de conca).
Neix al mont Kailāsh, a 4 260 m d’altitud, al S del Tibet flueix en direcció NW per una vall compresa entre l’Himàlaia al SW i el Karakoram al NE, travessa Caixmir fins a Skārdu, on gira cap a l’W i travessa la serralada Karamosh per una profunda gorja Després de rebre el Gilgit travessa l’Himàlaia entre estretes valls i encaixades gorges i arriba a la plana d’Attock, on rep el Kābul a partir d’ací disminueix la velocitat i discorre, formant nombrosos meandres, per la fèrtil plana del Panjab, on banya les ciutats de Dera Isma'īl Khān i Dera i Ghāzi Khān i rep el Panjab, que li…
Relleu de la Marina
Relleu de la Marina
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, a les muntanyes prebètiques orientals.
L’extens terme és molt accidentat Cabeçó de l’Or 1 109 m alt, al SW la serra de la Grana 1 092 m, a l’W la serra de l’Aguilar 908 m, al N els tossals de Carcondo 530 m, de Mecaroves 559 m, al S l’aspre Racó de Cortès 627 m, al SE Les tres primeres serres tanquen la conca del riu de Relleu , que neix als vessants orientals de la serra dels Plans, travessa el terme de la Torre de les Maçanes Alacantí i el de Relleu en direcció NW-SE i conflueix al riu de Sella dins el d’Orxeta a la seva confluència amb el barranc de Marrulles que neix al Cabeçó fou bastit el 1776 el pantà de Relleu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina