Resultats de la cerca
Es mostren 1489 resultats
Els platihelmints
Morfologia general interna dels platihelmints A turbellaris Procerodes littoralis , al dibuix, B trematodes digenis, C monogenis, D cestodes Echinoccocus granulosus al dibuix Hom hi ha indicat 1 gangli cerebral, 2 cordó nerviós, 3 faringe, 4 esòfag, 5 intesti, 6 cec intestinal, 7 ovari, 8 glàndules vitellines, 9 oviducte, 10 canal vitellovaginal, 11 vagina, 12 canal de Laurer, 13 úter, 14 metraterma, 15 ootip, 16 receptacle seminal, 17 testicle, 18 conducte eferent, 19 conducte deferent, 20 vesícula seminal, 21 penis, 22 atri genital, 23 bossa copuladora, 24 bossa del cirrus, 25 porus…
batalla de Parestortes

Batalla de Parestortes, 'Victoires et conquêtes des armées françaises' París 1818
© Fototeca.cat
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut el 17 de setembre de 1793, durant la Guerra Gran, entre les tropes de Carles IV d’Espanya, comandades pel general Ricardos, i les de la República Francesa, a les ordres dels generals d’Aoust i Goguet i dels revolucionaris Josep Fabre i Jaume Josep Cassanyes.
Malgrat les rivalitats i la manca de coordinació entre aquests, Cassanyes assolí de recuperar Vernet Conflent i de batre l’enemic a Parestortes, fet que assenyalà la fi de l’avanç del general Ricardos al Rosselló
Junts per Catalunya
Coalició electoral
Coalició electoral.
Es formà per a concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017, convocades pel president del govern espanyol arran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola que intervenia la Generalitat de Catalunya Descartada la possibilitat de reeditar la coalició Junts pel Sí , el president Carles Puigdemont elaborà una candidatura que, tot i ser integrada en bona part per membres del PDeCAT , donava un protagonisme indiscutible a candidats independents Registrada el novembre del 2017 i encapçalada pel mateix Puigdemont, la candidatura es proposava la…
Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco
© Universidad de Alcalá
Història
Militar
Militar i estadista.
Fill d’un funcionari naval no havent pogut ingressar a l’escola naval, ho feu a l’acadèmia d’infanteria de Toledo 1907, i del 1912 al 1917 es distingí al Marroc Fou destinat a Oviedo 1917-20, i de nou al Marroc, on combaté a les ordres de Millán Astray i Valenzuela El 1923, apadrinat per Alfons XIII d’Espanya , es casà amb Carmen Polo, la qual procedia de l’alta burgesia asturiana Destinat un altre cop al Marroc amb el grau de tinent coronel, assumí el comandament de la Legió Estrangera 1923 i participà activament en la campanya del Rif, en el desembarcament d’Alhucemas i en la…
Els escafòpodes fòssils
Característiques generals Els escafòpodes formen un petit grup de molluscs marins, conegut des del Devonià inferior hi ha qui considera que havien aparegut abans, a l’Ordovicià la troballa més antiga als Països Catalans correspon al Triàsic de Caldes de Montbui Vallès Occidental Són organismes totalment marins, que no ocupen les zones d’estuari ni les d’aigües fredes Tots els seus representants tenen un mode de vida infaunal i per enterrar-se en el sediment fan servir el peu com una pala, d’una manera semblant als bivalves precisament el nom del grup peu en forma de pala es refereix a aquesta…
Santa Maria de la Perxa (la Cabanassa)
Art romànic
Aquesta església, avui desapareguda, fou el temple de l’hospital bastit al coll de la Perxa, al límit entre la Cerdanya i el Conflent El pelegrí o el viatger de l’edat mitjana que, pel Conflent, pujava a la Cerdanya, trobava al peu del camí, al final de la penosa ascensió, l’hospital de Santa Maria de la Perxa El coll de la Perxa, que als documents llatins pren el nom de portus de Pertica el port de la Perxa, era d’accés difícil durant l’hivern El nom li venia de les perxes plantades al sòl i que eren destinades a guiar el viatger sobre la neu S’hi arribava per la strata confíentana el camí…
Els pterobranquis
Els pterobranquis són petits hemicordats quasi sempre colonials, d’aspecte similar al dels briozous, però amb el cos dividit en tres regions homòlogues a les dels enteropneusts Els individus viuen en un sistema de tubs aïllats units per estolons Tots són marins i se solen trobar sobre substrats durs Comprenen dos ordres els cefalodíscides Cephalodiscida , solitaris o colonials, i els rabdoplèurides Rhabdopleurida , colonials, comuns a l’Atlàntic Nord entre 30 i 400 m de fondària, i, bé que amb molt poca abundància, presents també a la Mediterrània Rhabdopleura normani , a…
tensor
Física
Matemàtiques
Objecte abstracte que posseeix un determinat sistema de components en cada sistema referencial que hom consideri i tal que, sota transformacions de coordenades, les seves components variïn d’acord amb una transformació predeterminada.
Si E és un espai vectorial de dimensió n sobre un cos algèbric K , hom defineix el tensor covariant d’ordre r com una aplicació T r definida en E x E x r x E = E r , i per a valors en K tal que és lineal en cada component, és a dir, que per a i = 1, 2, 3, , r es compleix a T r x 1 , , x i + y i , , x r = T r x ₁ , , x i ,, x r + T r x 1 , , y i , , x r b T r x ₁ , , λ x i , , x r = λ T r x ₁ , , x i , , x r Els tensors covariants d’ordre 1 formen l’espai E *, anomenat dual de E , és a dir, el conjunt d…
Joan Mariné i Bruguera
Cinematografia
Director de fotografia i restaurador fílmic.
Vida A catorze anys i gràcies als seus coneixements de francès, fou contractat com a ajudant de càmera de l’operador suís Adrien Porchet en El octavo mandamiento 1934 i també en Amor gitano 1935, Alfonso de Benavides Durant la guerra civil treballà per a la productora anarquista SIE Films i collaborà en Aurora de esperanza 1936-37, Antonio Sau, primer film de ficció i un dels més importants realitzats per la CNT, i també en Paquete, el fotógrafo público nº 1 1937, Ignasi F Iquino Deixà el sindicat i entrà a Laya Films –productora de noticiaris i documentals de la Generalitat–, i fou fotògraf…
Les demosponges
Un exemple de demosponja mancada d’espícules és l’oscarèllid Oscarella lobularis , de tacte suau i tou, que adapta la seva forma a la del substrat És especialment freqüent en ambients foscos, on adquireix la coloració pàllida de l’exemplar de la fotografia Josep M Gili La classe dels demospongis o demosponges és la que té més espècies, que es distribueixen des del nivell superficial litoral fins a la zona hadal Alhora, té representants a les aigües salabroses i dolces, i a tota mena de biòtops marins Aquestes esponges tenen l’esquelet format per espícules silícies, monaxones o tetraxones, o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina