Resultats de la cerca
Es mostren 8239 resultats
Sant Esteve d’Andorra la Vella
Art romànic
Situació Vista general de l’absis de Sant Esteve d’Andorra la Vella, única estructura romànica que resta d’aquesta església És l’e xemplar més gran de totes les Valls d’Andorra JM Ubach Aquesta església es troba al centre urbà, a la plaça del príncep Benlloc, lloc des d’on hom pot accedir a l’interior també s’hi pot accedir per l’antic Carrer Major L’únic lloc des d’on és possible de veure l’absis, és per la rambla Molines Situació x 1°32′05” — y 42°30′30” XLM Història L’església de la capital de la vall és una de les sis parròquies tradicionals i per això és esmentada sovint com a parròquia…
Sant Lliser d’Alós d’Isil (Alt Àneu)
Art romànic
Situació La façana sud i la portada, netament romàniques, conservades a l'edifici renovat en època barroca J Tous L’església de Sant Lliser d’Alós és al centre del poble d’Alós, on s’arriba per una carretera que surt d’Esterri d’Àneu JAA Mapa 33-8149 Situació 31TCH445297 Història El lloc d’Alós és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, com una de les parròquies de la Vall d’Àneu, i podem suposar que formava part del pàgus anabiensis que s’esmenta en els preceptes del 835 de l’emperador Lluís, i en el del 860 del rei Carles de confirmació dels drets del bisbat d’Urgell El…
Pintura d’època romànica (Barcelona)
Art romànic
Pintura mural del palau Aguilar o de Caldes al MNAC Del palau Aguilar o palau dels Caldes actualment una part del Museu Picasso procedeix un conjunt de pintura mural que avui es conserva al Museu d’Art de Catalunya Les campanyes, engegades ja des de fa anys per diverses personalitats del món de la cultura de Barcelona, per cridar l’atenció sobre el carrer de Montcada van tenir els seus primers fruits en l’adquisició per part de l’ajuntament de la ciutat, l’any 1953, del palau Aguilar A partir de l’any 1960 es plantejà la possibilitat de reutilitzar el Palau com a seu del Museu Picasso Fou…
El marc històric del romànic del Bages (segles VIII al XIII)
Art romànic
Antecedents Per conèixer el període anterior a la invasió sarraïna i la consegüent ocupació del territori pels nouvinguts cal acudir, tant per al període prehistòric com per a l’històric, a les informacions que proporciona l’arqueologia, ja que el Bages apareix molt escadusserament en els textos històrics Però amb tot, hi ha algunes dades relatives al temps anterior a l’alta edat mitjana Encara que l’home ja habitava el Bages des del Paleolític Mitjà, a mesura que ens apropem a l’època romana les restes arqueològiques són més abundoses arriben al seu punt culminant en l’etapa ibèrica Sobre…
Jaciment arqueològic del Pla d’Almatà (Balaguer)
Art romànic
Situació Vista aèria del pla on hi ha el jaciment, amb el sector nord-est del Castell Formós i el santuari del Sant Crist, antiga mesquita major, a primer terme ECSA - M Catalán Conegut popularment com a Pla del Reial, el planell on hi ha aquest jaciment és situat al nord del nucli antic de la ciutat de Balaguer El jaciment ocupa l’extensa planura d’unes 27 hectàrees on s’alça el santuari del Sant Crist Les excavacions arqueològiques s’estenen per l’angle NW i la zona central del sector S-SE del pla d’Almatà Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia…
Societat i economia de la Noguera
Art romànic
La casa d’Urgell Pany de mur i torre de l’angle nord-oest de les antigues muralles del castell de Balaguer o Castell Formós, d’origen andalusí, que esdevingué la residència principal dels comtes d’Urgell des del segle XII al segle XV F Baltà La presència de la casa comtal d’Urgell a les terres de la Noguera, i la relació que hi manté, poden remuntar-se a l’època de Guifré, en tant que la dotació de Santa Maria de Ripoll 888-890 preveia la cessió de l’església de Santa Maria, situada a la Marca, al territori de Ponts, prop del Segre Versemblantment, Guifré degué organitzar el repoblament d’…
L’art romànic al Solsonès
Art romànic
L’arquitectura civil i militar Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Castells del Solsonès anteriors al 1300 Al Solsonès hi ha alguns edificis civils i militars que gairebé han esdevingut modèlics els castells-torre d’Ardèvol i de Vallferosa, el castell senyorial de Riner, la torre de la Vila o bé el mas de la Creu de Pedra Aquesta comarca també seria un bon lloc per a fer un estudi de la distribució dels castells en un territori fronterer i per a reconèixer com se’l repartiren, o…
Inquietud científica i societat
A la fí del segle XIX es va produir la segona fase de la Revolució Industrial, durant la qual protagonitzaren un paper capdavanter l’electricitat i la indústria química Aquesta segona onada industrialitzadora va arribar a Catalunya amb un desfasament molt reduït respecte als països avançats, tot palesant que l’esperit modernitzador tornava a animar la burgesia catalana És ben sabut que la industrialització catalana s’havia recolzat en el sector tèxtil En canvi, la indústria pesant que, a les acaballes de segle feia esforços per a assentar-se, no ho aconseguí de manera satisfactòria, en part…
El moble
Art gòtic
Els mobles obrats als territoris que conformaren la Corona d’Aragó durant el període del gòtic constitueixen un conjunt summament interessant, excepcional per la coherència de les solucions constructives, les formes i les decoracions, com també per la gran quantitat d’exemplars conservats Configuren una producció d’importància cabdal en l’àmbit general del mobiliari europeu Resultat de la conjuminació de la tradició anterior amb diferents influències foranes, el mobiliari, fonamentalment dels segles XIV i XV, atesa la manca d’exemplars de cronologia anterior, és una producció brillant dins el…
L'urbanisme modernista
L’urbanisme dels anys del Modernisme no va tenir, per definició, el caràcter teòric i global de l’urbanisme racionalista d’Ildefons Cerdà i els «homes del 1855», definits per Salvador Sanpere i Miquel No hi hagué una «Teoria general de la urbanització» com la publicada el 1867 per Cerdà, ni un «Pla d’Eixample» de Barcelona com el que fou aprovat el 1859 Però l’urbanisme del Modernisme fóra impensable sense el projecte de construir una «Barcelona moderna», o una «Nova Barcelona», dels revolucionaris del 1855 Tampoc no s’entendria l’urbanisme del Modernisme si aquest projecte de la generació…