Resultats de la cerca
Es mostren 2917 resultats
orde Teutònic

Dominis de l’orde Teutònic
© Fototeca.cat
Militar
Orde militar creat cap al 1190 a Sant Joan d’Acre, amb finalitats hospitalàries, però que assumí aviat un caràcter militar.
Sota el comandament del gran mestre Hermann von Salza, els cavallers teutònics foren cridats pel rei hongarès Andreu II, que lluitava contra els invasors cumans 1221 Després, cridats pel duc polonès Conrad de Masòvia, sota el comandament de Hermann Balk i amb un exèrcit de voluntaris laics reclutats sobretot a la Germània central, conqueriren Prússia 1233-83 L’orde donà un terç del territori conquerit a l’Església, garantí un grau molt ampli d’autonomia a les noves ciutats que es desenvoluparen dins el territori prussià, construí castells, que serviren de residència als cavallers…
Les ciutats i les viles
Art gòtic
Tal com s’ha exposat abans, l’època del gòtic va coincidir en terres catalanes –i en general, a l’occident feudal d’Europa–, amb la culminació i crisi d’un llarg procés d’expansió, dins del qual va entrellaçar-se un important creixement demogràfic amb una igualment forta urbanització Això va fer que una nova xarxa de poblacions d’entitat diversa i molt dinàmiques s’afegís a l’herència d’aquelles ciutats antigues que s’havien mantingut durant els segles altmedievals El collapse i la recessió que va seguir foren també d’ampli abast, i van atacar greument Catalunya, tant demogràficament com…
Cotxa fumada
La cotxa fumada Phoenicurus ochruros és un ocell del grup dels túrdids, principalment de muntanya, el nom del qual alludeix al to més fosc del plomatge en relació amb la cotxa cua-roja P phoenicurus Caracteritza la cotxa fumada el color vermellós de la cua i el carpó el mascle a l’esquerra, de plomatge molt fosc, gairebé negre, té a més una taca blanca sobre les ales És un ocell petit de 12 a 14 cm, que es pot veure en terrenys oberts, pedregosos i entre ruïnes, fins als cims més alts dels Pirineus Marisa Bendala L’àrea de distribució de la cotxa fumada com a nidificadora abasta la…
Titella
La titella Anthus pratensis té el plomatge ratllat de color marró, com és propi dels ocells terrenejants, i és fàcil de confondre amb la piula dels arbres Anthus trivialis , de mida 13-15 cm i colors semblants se’n distingeix, sobretot, pel cant i també pel lloc on viu, prats i erms, i pel fet que no sol parar-se als arbres Altrament, la titella no és present al nostre país durant l’època de la reproducció Oriol Alamany La titella és pròpia dels prats humits i els ambients oberts del N i el centre d’Europa, per la qual cosa les poblacions que ens arriben presenten un marcat…
Milà negre
El milà negre Milvus migrans és un rapinyaire comú a les nostres terres, on el podem veure tot l’any, sovint sobrevolant les aigües interiors, tant a les planes com a muntanya, com és el cas d’aquest exemplar, fotografiat a la Cerdanya Girona En vol mostra la cua forcada que el defineix com a milà i que alhora el diferencia del milà reial, el qual presenta aquest caràcter molt més accentuat Oriol Alamany Es tracta d’un ocell rapinyaire present durant tot l’any en una porció dels Països Catalans Nia de forma escassa i localitzada a zones de la Catalunya occidental la Vall d’Aran, l’Alta i la…
Arthur G. Tansley: la invenció del terme ecosistema
Al rerefons d’aquest text fundacional és implícita la idea que el concepte d’ecosistema es pot aplicar, si no a totes les escales, almenys a escales molt diferents Això ha comportat nombroses divergències lligades a les clàssiques qüestions de límits a partir de quines dimensions, espacials o temporals, ens trobem en presència d’un ecosistema Però el secret no rau en les dimensions ni en els límits, sinó en el nivell d’integració L’ecosistema és el nivell d’integració en el qual els elements que interactuen, en un marc ambiental donat, són organismes, es tracti d’un bassiol o de la biosfera…
Els independentistes
Del 1996 al 2007 hi ha hagut a Catalunya un increment de les expressions independentistes, tant en l’àmbit polític com en el cívic i en el social En el camp polític, destaca la consolidació d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC com a tercer partit i l’aproximació gradual d’amplis sectors de Convergència i Unió CiU a les tesis sobiranistes A més, també s’ha assistit a la consolidació d’un espai independentista revolucionari amb un fort component de radicalitat juvenil En el camp cívic i social es poden veure una popularització de la bandera independentista en actes musicals i esportius, l’…
Assemblea Nacional Catalana

Formació de l’Assemblea Nacional Catalana al Palau Sant Jordi
© ANC/Galdric Peñaroja
Plataforma creada des de la societat civil catalana per tal d’impulsar la independència de Catalunya.
Continuadora de les Consultes sobre la Independència de Catalunya , fou constituïda el 10 de març de 2012 en un acte al Palau Sant Jordi de Barcelona En els estatuts de l’associació destacava la desvinculació formal dels partits polítics sense rebutjar-ne la collaboració i la renúncia expressa a presentar-se a consultes electorals Entre els impulsors de l’ANC, cal esmentar l’activista Josep Manel Ximenis, els juristes Ferran Requejo i Josep Cruanyes, el cantant Lluís Llach i l’escriptora Patrícia Gabancho A l’abril Carme Forcadell en fou elegida presidenta, i Carles Castellanos,…
antibiòtic

Esquema d’una instal·lació per a la producció de penicil·lina
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…
Castell i vilatge de Carratalà (Aitona)
Art romànic
Situació Tossal on s’alçava aquest antic vilatge, sobre el riberal del Segre, al sud-est d’Aitona ECSA-JBolòs El castell i l’antic poble de Carratalà eren situats al cim i al vessant d’un tossal allargat, que s’alça 1 km al sud-oest del centre de la població d’Aitona Darrere del tossal, cap al nord, hi ha terres de secà en canvi, sota seu, cap al sud, s’estén el riberal regat del Segre, que forma l’actual partida de terres de Carratalà Mapa 31-16 415 Situació 31TBF871962 Si seguim la carretera que va d’Aitona a Seròs, a 1 km de la primera població, hem de girar a la dreta, on indiqui “Cova…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina