Resultats de la cerca

Durant els anys seixanta i, sobretot, els setanta, els ingressos procedents de l’engreix de bestiar en petites granges van tenir un paper decisiu per al sosteniment de les explotacions amb poca terra Sovint, aquesta activitat ramadera estava deslligada dels conreus ordinaris i, per tant, no era un complement de la producció vegetal Transport de xais per carretera, 1973 AEC / E Costa Hom es pot preguntar per què l’agroindústria no va erigir immensos complexos ramaders per a engreixar directament el bestiar utilitzant mà d’obra assalariada, en lloc de distribuir aquesta feina entre centenars de…

L’aigua disponible Recursos hídrics bruts dels Països Catalans mesurats en hm 3 /any Roine-Mediterrània, Pirineus Orientals, Ebre, Xúquer, Segura, Garona i Balears Dades elaborades per l’autor En els darrers anys, i partint de les conclusions a les quals s’arriba en els grans estudis hidrogeològics i de recursos hidràulics totals efectuats en el territori per diferents organismes oficials Servei Geològic d’Obres Públiques, Instituto Geológico y Minero, IRYDA, Bureau de Recherches Géologiques et Minières, Comissaries d’Aigües, etc, s’han publicat nombroses dades relatives als recursos…

Tot i que s’ha reconegut el gran potencial dels ratpenats en la lluita biològica contra molts flagells agrícoles, aquest mètode no s’ha emprat al nostre país fins fa molt poc temps Diversos estudis duts a terme als Estats Units han demostrat que els ratpenats permeten estalviar als agricultors uns quants milions de dòlars del pressupost per al control de plagues Així, s’aplica als conreus intensius de cotó, de cafè i de blat, i també a les explotacions hortofructícoles de productes ecològics o integrats D’altra banda, cal considerar els beneficis per a la salut pública derivats del fet que…

Segons la tradició, devers el segle X dC, Māui, heroi mític polinesi, pescà una illa Com aquell qui res, tragué de l’aigua Te Ika a Māui ‘el peix de Māui’ i Te Waipounamu ‘la mar de jade’, és a dir, l’Illa del Nord i l’Illa del Sud de Nova Zelanda Durant sis segles cap occidental no molestà els maoris que s’hi installaren, però l’any 1642 el navegant neerlandès Abel Tasman s’hi aventurà tota la seva tripulació, tret de tres homes, hi deixà la pell, de manera que ningú no tornà a intentar-ho Fins que el capità Cook s’hi presentà l’any 1769 i quedà fascinat pel que hi veié El tatuatge maori o “…

Situació i presentació El terme municipal de Preixens, d’una extensió de 28,67 km 2 , confronta a llevant amb Agramunt, a migdia, amb aquest mateix municipi i amb Castellserà, ambdós de la comarca de l’Urgell, a ponent, amb Montgai, i al sector septentrional, amb Foradada, Artesa de Segre i amb l’enclavament de Montclar, que pertany a Agramunt El municipi és a la vall mitjana del Sió, i continua morfològicament la plana urgellesa regada pel canal d’Urgell Algunes partides del terme són els Ofegats de Sant Pelegrí, Lladrell, Caubera, la Tapiada, Coscolls, les Serres, Captermes, els Salobres,…

Situació i presentació Limita amb els termes segrianencs d’Artesa de Lleida i Lleida N i d’Alfés W, i amb els garriguencs del Cogul S i Castelldans E Es troba a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues, a la vall del riu de Set, que travessa el territori en direcció SE-NW, i en un paisatge ja propi de la plataforma garriguenca En el sector més septentrional del municipi s’ajunten les aigües de la coma o vall de Madrona amb les del riu de Set mentre que les de la riera de Vall de Melons ho fan a prop del mateix poble d’Aspa Les principals partides del terme són al N, la…

Situació i presentació És situat al NW de la comarca Limita al N amb els municipis de Preixens Noguera i Agramunt, a l’E també amb Agramunt, a l’W amb Penelles Noguera i al S altra vegada amb Penelles i la Fuliola Al NW del territori principal del municipi hi ha l’enclavament allargassat de Torretosquella, que és dins el terme de Penelles Castellserà és al vessant de migdia de la serra d’Almenara i s’estén un bon tros endins del pla d’Urgell Per aquesta raó els sòls són molt variats, des de les roques calcàries i els guixos de la serra, fins a les terres profundes i fèrtils de les zones…

És una expressió ja consagrada però discutida En contra d’ella, Theo van Doesburg ja proposà 1930 el concepte alternatiu d' art concret Max Bill assolí de fer-lo reeixir a Itàlia i a l’Amèrica del Sud Hilla Rebay llançà, a l’Amèrica del Nord, el nom de no-objectivisme A França i també als Països Catalans sovint hom l’ha anomenat no-figuratiu Com passa amb altres denominacions romàntic, clàssic, barroc , té dos sentits un de genèric i un d’històric En el genèric existeix des del Paleolític superior, unes vegades com a perfeccionament de la tècnica, d’altres com a sistema de signes…

Al segle XVIII s’inicià a Europa l’interès pels infants i com a conseqüència d’això es desenvolupà una literatura infantil escrita de caràcter didàctic i moralitzant, que pretenia de combinar el divertiment amb la instrucció Alhora, els contes populars, explicats oralment des de temps immemorial, foren recollits des de la primeria del segle XIX per folkloristes, com els germans Grimm, i posats per escrit 1812 Perrault ja n'havia publicat una selecció el 1697 A mitjan segle XIX hom en féu edicions dedicades als infants, illustrades per dibuixants famosos, com ARackham Autors com Andersen…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i el 1914 es llicencià en història L’any 1915 ingressà, per oposició, al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, i fou destinat a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a la Biblioteca Provincial i Arxiu de Girona, fins que l’any 1919 fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó D’aquests anys són les primeres publicacions articles d’actualitat i culturals en diaris de València i Barcelona, traduccions literàries i científiques, i, sobretot, un seguit de reculls de contes que li proporcionaren un…