Resultats de la cerca
Es mostren 1302 resultats
Campdevànol
Campdevànol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, situat a la part central de la comarca, en gran part estès a la dreta del Freser.
Situació i presentació El municipi de Campdevànol limita al N amb Campelles i Ribes de Freser, al NE amb Ogassa, al SE ho fa amb Ripoll i al S i SW amb les Llosses La part occidental limita amb Gombrèn, en la seva major part a la dreta del Freser, i comprèn en aquest sector la vall baixa del Riu Merdàs, afluent del Freser, entre els contraforts orientals de la serra de Mogrony i el sector muntanyós de Sant Pere d’Auira al N i els vessants NE de la serra de Sant Marc d’Estiula al S al sector de l’esquerra del Freser comprèn l’antiga demarcació de Sant Martí d’Armàncies, fins al típic pont de…
Sant Vicenç de Cabdella (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Petita església parroquial que corona un puig a la part alta de la població, cosa que la fa visible des de tots costats ECSA - A Roig L’església parroquial queda situada a la part més alta del poble de Cabdella, sobre un penyal de roca ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCH346045 Història El primer esment, indirecte, del lloc i de l’església de Cabdella és de l’any 1042, quan Salla, clergue de Cabdella, apareix en l’acta de consagració del monestir de Santa Maria de Senterada Es troba un nou esment l’any 1131, quan Pere Bernat, prevere de Cabdella, i els seus germans, donaren a Santa Maria…
Restes de Sant Miquel de la Comanda (els Prats de Rei)
Art romànic
Història Aspecte que oferia l’església, segons una fotografia del 1917, anys abans del seu enderrocament el 1936 Arxiu Mas Aquesta església, que era situada entre la vila dels Prats de Rei i la Manresana, fou seu d’un petit monestir de l’orde del Sant Sepulcre creat abans de l’any 1222 pel monestir de Santa Anna de Barcelona Va ser fundat després que s’hagué resolt la discussió entre l’orde i la vila sobre la donació de l’església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies feta a l’esmentat orde pel comte Ramon Berenguer III l’any 1126 La seva comunitat, formada per tres o quatre…
Domenico Gaetano Maria Donizetti
Música
Compositor italià.
Vida Juntament amb V Bellini i G Verdi, fou un dels compositors italians que dominaren l’òpera europea durant el segle XIX Fill d’una família humil sense cap tipus de tradició musical, es formà a l’escola gratuïta que Simon Mayr, un dels compositors operístics influents del final del XVIII i mestre de capella de Santa Maria la Maggiore, havia obert a Bèrgam Gaetano formà part de la primera promoció que entrà en aquella escola, que oferia una educació fora del comú a Itàlia i donava la possibilitat de conèixer bona part del repertori europeu Durant la seva estada al centre, Donizetti compongué…
or
Or natiu
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica.
Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la majoria dels metalls, essent els més importants els…
Física 2015
Física
Fermions de Weyl Cristall fotònic que conté fermions de Weyl observats per un equip del MIT © MIT / Ling Lu, Qinghui Yan L'avenç més notable durant l'any 2015 en física va ser el descobriment, vuit dècades després que es formulés de manera teòrica, dels fermions de Weyl El 1929, el físic i matemàtic alemany Hermann Weyl va formular les solucions de l'equació de Dirac amb massa nulla, anomenats fermions de Weyl, que podrien representar partícules fonamentals llavors desconegudes Posteriorment, durant uns quants anys, es va especular si els neutrins podrien ser fermions de Weyl,…
Sociologia 2014
Sociologia
Desafiaments i perills a la xarxa En un interval de tan sols quinze anys –que es considera l’espai d’una generació– la revolució digital ha comportat un canvi accelerat en les formes de relació interpersonal i la participació social La joventut és un dels principals protagonistes i portadors d’aquests canvis A mesura que aprenen a fer anar els nous gadgets tecnològics, proposen noves aplicacions i noves formes d’intercanvi i de relació que posteriorment són seguits per altres sectors de la població Aquest nou món digitalitzat és ple de promeses i d’oportunitats, però també amaga alguns…
Basílica de la necròpoli del Francolí (Tarragona)
Restes del basament de I’absis de la basílica en el moment de la seva descoberta per J Serra i Vilaró Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Reconstrucció de la planta de la basílica i hipòtesis sobre la disposició de la capçalera i del baptisteri MD del Amo Les ruïnes d’aquesta basílica són situades al costat de la fàbrica de la Tabacalera, a ponent de la ciutat de Tarragona, a la riba esquerra del Francolí Va ser excavada per J Serra i Vilaró als anys trenta L’edifici tenia les seves parets nord, sud i oest fonamentades sobre sarcòfags i restes de construccions…
L’escultura arquitectònica d’època preromànica
Malgrat la continuïtat d’estructures formals procedents de l’antiguitat tardana, l’art dels segles IX i X es feu sobretot ressò dels nous contextos socials i econòmics del país Era el moment de la formació de Catalunya i el període en què s’elaboraren les primeres tendències cap a la individualització d’un art català propi, d’origen local i amb inspiracions foranes L’escultura conservada d’aquesta etapa és essencialment arquitectònica, força discreta si es compara amb l’envergadura de l’ornamentació pictòrica Es basava en fórmules ornamentals que es desplegaven en impostes, cornises, bases,…
L’estatut del 2006
Josep Antoni Duran i Lleida, en nom de CiU proclama la necessitat d’avançar en l’autonomia dins el procés de creació del nou Estatut, Barcelona, 8-6-2006 G Manuilo-EFE La causa última i fonamental de l’inici del procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 que va portar a l’aprovació de l’Estatut del 2006, cal buscar-la en la percepció, compartida a bastament entre els partits polítics catalans quatre dels cinc partits o coalicions representats al Parlament i entre amplis sectors socials més del 75% dels enquestats en els sondeigs d’opinió, al final de la dècada dels anys…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina