Resultats de la cerca

Mapa de les esglésies del Rosselló anteriors al 1300 C Puigferrat Alenyà Santa Eulàlia d’Alenyà Sant Martí de Boaçà Argelers Santa Maria del Prat o d’Argelers Sant Martí i Santa Creu de Tatzó d’Avall Sant Julià del Roar Sant Bernat Sant Jeroni Sant Alexandre o Sant Ferriol de la Pava Sant Pere de la Cellera o dels Forquets Sant Llorenç del Mont Santa Maria de Torreneules Santa Maria de Vallbona Bages de Rosselló Sant Andreu de Bages Sant Joan de Rard Baixàs Santa Maria de Baixàs abans Sant Esteve Banyuls de la Marenda Sant Joan Evangelista de Banyuls o de la Rectoria Sant Joan Baptista de la…

Situat a la façana marítima delaMarenda, des dela desembocadura del torrent Ravener, el curs del qual forma el límit amb el terme d’Argelers, fins a la cala dela Valleta al centre s’obre el port natural, a la desembocadura dela riera del Dui, que davalla del coll de Molló i del pic de Tallaferro El sector meridional del terme és al vessant septentrional dela serra de l’…

Hifes d’un tricomicet que vivien fixades a la membrana peritròfica de l’intestí de les larves del dípter Simulium noelleri , vistes al microscopi de contrast de fases Correspon a l’espècie Harpella melusinae S’hi poden observar òrgans de fixació basals, nombroses tricòspores corbades més clares i conjugació entre tallus no formadors de tricòspores al centre Stephen T Moss Constitueixen un curiós grup de fongs molt especialitzats que viuen a l’interior de l’intestí d’artròpodes…

S'inicià al segle XIII amb texts tan importants com la versió de les Vides de sants , però no prengué unes característiques diferenciades dela literatura dela resta dels Països Catalans fins a partir de l’aïllament que suposà la frontera establerta en 1659-60 pel tractat dels Pirineus que inclogué també l’Alta Cerdanya A partir del segle XVIII el gust francès substituí a poc a poc el gust castellà barroc imperant fins aleshores, a la vegada que es produïa una…

Paisatges ben plantats La dona ideal A partir del 1906, Eugeni d’Ors 1881-1954, sota el pseudònim de Xènius , va publicar diàriament a La Veu de Catalunya uns textos sota el nom de Glosaris que van significar la definició d’un nou moviment artisticocultural aviat anomenat Noucentisme , bé que integrat també en la política i la societat del moment Proposaven un projecte de país que en molts aspectes va contribuir a configurar la nacionalitat, no sols la de Prat de la Riba, sinó la de tots aquells que entenien Catalunya amb les seves diferències i el seu europeisme Aquesta va ser la modernitat…

El desenvolupament de l’aracnologia als Països Catalans es vincula al potencial científic que genera la metròpoli barcelonina i, més en concret, a la seva activitat universitària Però també, i en bona mesura, al sorgiment d’algunes vocacions ocasionals i a la intervenció esporàdica d’alguns autors estrangers No podem dir que l’aracnologia hagi gaudit de moments florents, com tampoc ha passat a la resta dela península, perquè en gran part ha estat, durant molt de temps, …

Els foronis són lofoforats vermiformes de vida sedentària que s’amaguen dins uns tubs quitinosos que ells mateixos secreten, dels quals solament emergeix el lofòfor Aquesta estructura és ben visible en els exemplars dela fotografia, corresponents a l’espècie Phoronis hippocrepia , component de les comunitats marines de fons durs del nostre litoral Hervé Chaumeton / Jacana Phoronis , un dels noms dela deessa Isis, fou el mot que va escollir Wright el 1856 per a identificar la preciosa…

Situació i presentació El terme municipal de Rabós, que comprèn un territori de 45,11 km 2 , s’estén pels vessants meridionals dela serra de l’Albera, la carena dela qual, ratlla fronterera amb França, fa de límit septentrional del municipi amb el deBanyulsdelaMarenda, del Vallespir, des del coll i el pla de les Eres 694 m, a ponent, fins al coll del Teixó i el puig de les Barbes…

Morfologia general dels gnatostòmuls A Austrognathia A’ detalls dela placa basal d’ A kirsteueuri i de les mandíbules d’ A boadeni B Gnathostomula B’ detall de les mandíbules i B" detall dela placa basal i de les mandíbukes de G mediterránea i C Haplognathia simplex C’ detall dela placa basal i les mandíbules Hom ha indicat en el dibuix 1 cilis sensorials, 2 boca, 3 faringe, 4 ovari, 5 vagina, 6 òrgan dela bossa o bursa, 7…