Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
La ciutat dels morts
L’espai creatiu associat a la mort ha deixat un rastre capital per a la història de l’art Dels mausoleus i martyria més esplèndids als enterraments més senzills s’apleguen tota mena de projectes que tingueren en temps del Modernisme l’interès de culminar el procés de substitució d’una antiga idea de cementiri La mentalitat cristiana havia concebut l’espai d’enterrament com a lloc sagrat incrustat en el temple Atès que els altars concebuts per a les relíquies i despulles més valuoses són insuficients, el cementiri neix com a una clara extensió del centre de culte A la rodalia d’aquest context…
monaquisme
monaquisme Sant Benet, per Jaume Baçó
© Fototeca.cat
Religió
Moviment espiritual, que pertany a diverses religions i que pren formes molt diverses.
Es caracteritza per un cert apartament material de la societat i per una vida d’ascesi i de pregària contemplació Deixant a part l’islam, que no té una vida monàstica pròpiament dita, els tres grans corrents són el monaquisme cristià, l’hindú i el budista El monaquisme cristià, viscut per homes i dones, té l’origen en els ascetes i en les verges que en les ciutats vivien radicalment llur fe cristiana L’ideal de plaure solament a Déu en portà alguns a cercar un lloc inhabitat on poder menar la vida segons el model de l’Evangeli, seguint el precedent d’alguns personatges bíblics i, en alguns…
El monaquisme femení
Làpida funerària de Xixilona, filla de Guifré el Pelós, monja del petit monestir de Santa Maria del Camí, la Garriga, 945 CSMC-ECSA El procés d’institucionalització de la dedicació de les dones a la vida religiosa s’inicià als comtats catalans al final del segle IX i es produí contemporàniament i parallelament a la feudalització de les relacions socials, contribuint-hi amb la creació de dominis monàstics que s’erigiren com a centres de poder feudal Malgrat l’aparent similitud fenomenològica, el monaquisme femení fou conseqüència d’una història i d’unes necessitats socials distintes del…
Llocs efímers
Lleida Per què tan lluny Parlar de Lleida durant el segle present en art vol dir plantejar-se una història a part marcada per un monument, la Seu Vella, i per una personalitat, Leandre Cristòfol La Seu Vella és una fita geogràfica i històrica determinant de l’aspecte de la ciutat El visitant que hi arriba per primer cop té aquesta imatge d’una manera instantània Però la transformació de la zona i la realitat del futur Parc de la Seu Vella ha estat preocupació constant dels lleidatans, tant per l’esdevenidor del monument durant el franquisme com per la voluntat actual d’associar…
La Maquinista Terrestre i Marítima
Valentí Esparó i Companyia 1839-1855 Valentí Esparó és un dels homes més importants i més representatius de l’empresariat català que realitzà la revolució industrial Aquí s’analitza la seva etapa professional, mentre actuà per compte propi El 1855, la seva fàbrica s’integrà en La Maquinista Terrestre i Marítima, SA, de la qual serà el primer president Però aquesta és una altra història, i la seva figura mereix ser observada amb atenció abans d’incorporar-se a la que serà la primera empresa catalana de construccions mecàniques i metàlliques del segle Valentí Esparó i Giralt era cerdà Nasqué a…
hoquei sobre herba

Jugadors d’hoquei sobre herba del Club Deportiu Terrassa Hockey que jugaren el primer partit oficial del club, el 1912
CD Terrassa Hockey
Hoquei sobre herba
Esport practicat entre dos equips que consisteix a introduir una bola a la porteria contrària amb l’ajut d’un bastó anomenat estic.
El terreny de joc pot ser un camp a l’aire lliure o una pista coberta o descoberta hoquei sala Els mateixos esportistes que juguen a hoquei sobre herba practiquen també l’hoquei sala, ja que les competicions s’alternen en el calendari En l’hoquei sobre herba, els equips són formats per onze jugadors un porter, equipat amb proteccions especials, i deu jugadors de camp, amb una disposició tàctica similar a la del futbol El terreny de joc és rectangular, de 91,40 m de llarg per 55 d’ample Les porteries fan 3,66 m de llarg per 2,14 d’alt Només es pot marcar gol colpejant la pilota amb l’estic…
Joan Roís de Corella
Literatura catalana
Escriptor, cavaller i mestre en teologia.
Vida i obra Fill d’Ausiàs Roís de Corella i d’Aldonça Cabrera, la seva familia estava en estreta relació amb les d’Ausiàs Marc i de Joanot Martorell Es traslladà a València amb la seva família el 1438 No cursà estudis en cap universitat, sinó que estudià en l’escola catedralícia, fet habitual en la València del segle XV Una vegada cursats els estudis gramaticals, seguí estudis superiors en aquesta mateixa escola i es convertí en mestre en teologia Era cavaller i mestre en teologia, títol que rebé entre el 1468 i el 1471 Una de les funcions d’aquesta figura era fer sermons a la catedral, com a…
,
El darwinisme als Països Catalans
Al Principat, des dels inicis del liberalisme, encara que en cercles minoritaris, aparegueren sectors o individus vinculats als nous corrents en diferents camps del saber, sense que l’oposició dels sectors conservadors encapçalats per l’Església fos gaire virulenta, confrontació que va prendre un altre caire a l’hora de la propagació del darwinisme La diferència s’observà ja des d’un bon començament Contràriament al que solia passar, les primeres notícies que es tenen sobre el darwinisme provenen dels sectors antievolucionistes, concretament del doctor Josep de Letamendi i de Manjarrés, que…
L'Associació de Banquers de Barcelona (1908-1931)
La constitució Els bancs fundadors “Cap a la fi del 1907 i amb motiu de l’obligada reunió gremial dels banquers de la ciutat de Barcelona per al repartiment de les quotes contributives per al 1908, germinà entre alguns elements joves de la banca privada barcelonina la idea de constituir una entitat civil, d’agrupació professional, que posés fi a l’isolament suïcida en què vivien” J Milà i Camps “La banca barcelonina i el despertar de la banca espanyola”, Economia i Finances , 10 de gener de 1918 Amb aquestes paraules explica la constitució de l’Associació de Banquers de Barcelona el seu…
El primer Dalí
Salvador Dalí 1904-1989, fill d’un notari de Figueres, va ser un meteor artístic que insinuava ja de jove gran interès per l’art Als quinze anys participava en la publicació d’una revista local, Studium , escrivint una secció sobre els mestres de la pintura En aquell moment, dos anys abans d’acabar el batxillerat, escrivia « Seré un geni i el món m’admirarà Potser seré menyspreat i incomprès, però seré un geni, un gran geni, perquè n’estic cert » Dalí pintava entre Figueres i Cadaqués, poble aleshores ja conegut dels artistes d’aquí i de fora –recordem el quadre de Derain del 1910– Aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina