Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
Bibliografia general referent al romànic del Barcelonès
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El pago de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de historia de España”, XIX, pàgs 5-54 1953 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Rafael Dalmau editor Barcelona 1960 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes Sèrie històrica”, núm 1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Un…
L’escultura des de la consolidació de la contrareforma a l’esclat del Barroc
El segle XVII fou la gran època de l’escultura i en especial de la producció de retaules Els artífexs, la majoria catalans de naixement, entroncaren plàsticament i ideològicament amb els patrons i consumidors Un art d’arrel contrareformista, didàctic i devocional va inspirar els grans programes escultòrics dedicats principalment a les diverses advocacions marianes –Immaculada, Roser, Carme–, a Crist en els misteris del Rosari i als sants patrons o contrareformistes L’evolució estilística a partir d’un naturalisme reformat d’arrel cinc-…
Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona
Historiografia catalana
Arxiu que custodia la documentació produïda o rebuda per la mateixa seu i els seus serveis, pel capítol de canonges que se n’ocupen, per les fundacions que han tingut o tenen encarregades i per arxius ingressats per donació o en dipòsit.
És situat al primer pis de la catedral, en unes estances inaugurades l’any 1969 i en altres d’agençades el 1538 i una altra a mitjan s XV Durant la nova etapa —trenta-quatre anys—, impulsada i regida pel Dr Àngel Fàbrega en 1965-96, que suposà una reorientació total, s’hi han atès més de 30000 estades d’investigadors i s’han servit més de 150000 peces documentals A l’inici del s XIX J Villanueva utilitzà el resultat d’una investigació sobre el conjunt dels fons cartes 118 i 124 del seu famós Viage literario a las iglesias de España , vol XIX i XX, Madrid 1851 Emparen també molt material de l’…
Renaixement i Barroc. Arquitectura civil i urbanisme
Introducció L’arquitectura i l’urbanisme del període del Renaixement i del Barroc a Catalunya són els subjectes del present estudi S’ha abordat partint de la base que ambdós termes responen a moviments importats –aliens–, aplicats a una cronologia que, formalment i conceptualment, pot adaptar-se amb més o menys precisió a Catalunya al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII S’ha convertit en un lloc comú començar totes les revisions de l’art del Renaixement i del Barroc a Catalunya esmentant el baix concepte que en el passat s’ha tingut d’aquests períodes artístics, que s’ha atribuït al…
La il·lustració i l’enquadernació del llibre manuscrit
Art gòtic
La còpia i la illuminació oficis i obradors A la baixa edat mitjana, en l’entorn de Catalunya i de la resta de territoris de la Corona d’Aragó, pel que fa a la factura i decoració de llibres, ocorre quelcom de similar del que passa a la major part de centres de producció europeus s’aferma una tendència vers la progressiva especialització de funcions en la còpia, caplletració, decoració, illustració, relligament, cobriment i comercialització del llibre manuscrit Això no vol dir que una mateixa persona no pugui realitzar més d’una d’aquestes funcions alhora o en moments diferents, o que hi…
El gravat i les arts del llibre
Introducció La capacitat de repetició precisa i exacta d’imatges sobre idees, fets i/o objectes observats fou, sens dubte, un descobriment de cabdal importància per a la nostra història i la nostra cultura, tot i que el seu reconeixement social, econòmic i científic no fou immediat L’estampa, valorada en l’actualitat pels seus propis valors plàstics –igual que la pintura o l’escultura–, presentà en els seus orígens una clara vinculació amb el món del llibre, si bé aquesta dependència s’ha anat atenuant amb el pas del temps Tanmateix, la funció que en una època complí el gravat com a simple…
L’herència de Pere Sanglada
Art gòtic
La trajectòria d’alguns dels collaboradors de Sanglada, sobretot la posterior a l’obra del cor de la catedral de Barcelona, pot ajudar a calibrar la transcendència d’aquesta obra i valorar fins a quin punt aquests collaboradors assimilaren i contribuïren a difondre les noves modes del gòtic internacional Ells són la veritable herència de Pere Sanglada Ja hem vist com no tots tenien la mateixa categoria professional i que hi havia des de mestres consolidats fins a simples aprenents macips Alguns hi treballaren poc temps, de manera que la incidència en la seva formació o en l’…
Barcelona entre el segon gòtic internacional i les primeres influències flamenques
Art gòtic
Taula de la Mare de Déu de la Humilitat, de vers el 1430 Podria ser una pintura de Rafael Destorrents, encara el gran desconegut de la pintura gòtica catalana AB/MDB – PRotger Els anys que van seguir a la mort de Lluís Borrassà despuntà a Barcelona la nova variant de l’estil gòtic internacional de la mà de molts dels artistes que havien format part del taller del mestre gironí, entre els quals hi hagué, potser, Bernat Martorell, el màxim representant del segon internacional català És un període de continuïtats i de canvis en què destacaren artistes afermats als postulats del primer…
Pere de Santjoan
Art gòtic
Misericòrdia del cor de la catedral de la Seu d’Urgell Correspon a la cadira del comte d’Urgell S’hi veu una figura híbrida filant i un jove que flanquegen una figura semiajupida que fa com si aguantés el seient Pere de Santjoan va contractar el cor el 1410 © IAAH/AM Una embosta de dades documentals i algunes obres permeten situar el mestre picapedrer i imaginaire Pere de Santjoan a bona part de les principals fàbriques escultòriques catalanes de l’entorn del 1400 D’origen picard, no és un artista innovador, sinó un bon artesà que exerceix com a escultor i també com a arquitecte i que…
Pere Moragues, escultor
Art gòtic
Es desconeix el lloc i la data de naixement de l’escultor Pere Moragues, si bé és molt probable que fos a Barcelona pels volts del 1330 De fet, la documentació l’esmenta sempre com a “ciutadà de Barcelona” Pel que fa a la seva ascendència, s’ha suggerit com a possible pare el nom de Romeu Moragues, “ lapiscida ” i veí de Manresa Fora d’una llarga estada a Saragossa i d’algunes anades més o menys puntuals a Montserrat, Tortosa i, potser, Tarragona i Cervera, Pere Moragues devia residir habitualment a Barcelona tenia la casa i cal suposar que el taller al Carrer Ample Es va casar amb Caterina,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina